Un any de la llei de l'eutanàsia: "Fins aquí. Tots tenim dret a morir com vulguem"

Aquest mes de juny farà un any que va entrar en vigor la llei de l'eutanàsia. En aquests 12 primers mesos en funcionament, 137 persones han demanat acollir-s'hi a Catalunya i poder tenir una mort digna assistida.

La majoria d'aquestes sol·licituds, 78, han estat aprovades; n'hi ha 18 més en curs, se n'han denegat 8, cinc pacients s'han fet enrere i han revocat la seva petició i un total de 28 no han arribat a resoldre's per defunció de la persona afectada abans d'acabar el procés.

De les 78 sol·licituds aprovades, s'ha practicat l'eutanàsia a 60 pacients, més de la meitat dels quals ha pogut morir a casa seva; hi ha 5 sol·licituds aprovades pendents de realitzar, 4 d'ajornades i 9 més que no han arribat a produir-se per defunció abans de la data fixada per a l'eutanàsia, segons dades fetes públiques aquest divendres pel departament de Salut.

La majoria de peticions s'han tramitat des dels centres d'atenció primària o des dels hospitals on estaven ingressats aquests pacients i s'ha trigat, de mitjana 47 dies a resoldre les peticions cursades.

La majoria de sol·licituds corresponen a pacients amb malalties neurològiques (neurodegeneratives, demències i parèsies); oncològiques i multimorbiditat.

Una mort digna, quan arribi el moment

La Lurdes Ros és una de les pacients que ha firmat un document de voluntats anticipades i ha demanat tenir una mort digna, quan arribi el moment.

Té Alzheimer i des que li van diagnosticar la malaltia ha tingut molt clar que vol morir tranquil·la, sense patir. Ho ha parlat molt amb la família i ha cedit al Carles, el seu marit, qualsevol decisió, quan ella ja no la pugui prendre.

No és que no tingui por de la mort, reconeix, però té clar que, si és possible, quan ja no es pugui valdre per ella mateixa vol acabar a casa, sense patir i amb la família al costat.

"Quan no pugui fer coses tan simples com anar a passejar, parlar amb els amics, donar pel sac al meu marit.., no, fins aquí."

Aquest és el seu testimoni:

La petició de la Lluïsa, anterior a la llei

El Jaume, el marit de la Lluïsa, també va haver de gestionar la petició de la seva dona de tenir una mort digna, feta fins i tot abans que l'eutanàsia fos legalitzada. La Lluïsa tenia ELA i li havia deixat clar que no volia patir.

"És una malaltia cruel, cruel, perquè ells se n'adonen de tot el que els hi passa, de tot, de tot. Ella no volia res artificial, no volia ser una pacient mirant el sostre sense poder-se moure del llit."

Reconeix que, arribat el moment, no ho volia fer, perquè portaven 50 anys junts i no la volia perdre, però que havia de respectar la seva voluntat i al final es va haver de convèncer que no hi havia res més a fer i va signar la mort de la seva companya:

"És molt dur. Se't fa un nus a l'estómac. En aquests moments no puc desxifrar el que jo vaig sentir. Sé que no podia agafar ni el bolígraf."

La Lluïsa Aznar va morir el 16 de setembre passat, pocs dies abans de la data prevista per a l'eutanàsia. Ara la família mira de remuntar, sabent que han respectat la seva voluntat de marxar. Així és com ho va viure:

Un reconeixement als professionals sanitaris

L'Associació pel Dret a Morir Dignament ha valorat molt positivament el desplegament de la llei a Catalunya en aquest primer any en funcionament. "L'administració ha fet un pas endavant i ha tingut les coses a punt i, sobretot, els professionals sanitaris s'hi han implicat d'una manera extraordinària", ha assegurat a l'ACN la presidenta de l'entitat, Cristina Vallès.

Vallès ha destacat que aquest dret es pugui exercir amb equitat i garanties a tot el territori -"tant al Pirineu com a Barcelona", ha dit- i ha demanat un reforç al sistema sanitari públic, sobretot a l'atenció primària, perquè puguin dedicar als pacients i a les seves famílies el "temps" que requereix una situació tan dura.

"En aquest moment és molt difícil que els professionals sanitaris puguin dedicar temps per ajudar a tenir un final de vida, ja sigui a través de l'eutanàsia o qualsevol dels altres drets. Necessiten temps, organització i que l'administració sigui flexible perquè puguin entomar aquests casos amb la màxima tranquil·litat i confort, tant els professionals com la persona que ho sol·licita", ha explicat.