Un afganès refugiat a Girona: "El pitjor moment va ser l'espera a l'aeroport de Kabul"

Mohammad Yasir Karimi i la seva família van passar dos dies i dues nits entre la multitud que s'amuntegava a l'exterior de l'aeroport, fins que van accedir a un dels avions amb què el govern espanyol ha evacuat 2.200 persones

Iacma Monterde Segura / Begoña Grigelmo Miguel

Fa tres dies que Mohammad Yasir Karimi i la seva família van arribar a Girona. Són part dels 2.200 evacuats a l'Afganistan pel govern espanyol.

Van arribar a la capital gironina dijous a la nit, després d'aterrar a la base militar de Torrejón de Ardoz. Però el seu periple havia començat molt abans amb una llarga i dura espera a l'aeroport de Kabul.

Van passar dos dies i dues nits entre la multitud que s'amuntegava a l'exterior, just al mateix lloc on poc després hi hauria els atemptats. Convivien amb la incertesa de no saber quan podrien ser evacuats.

"El pitjor moment per a nosaltres va ser esperar-nos allà fora a l'aeroport de Kabul, perquè hi ha milers de persones esperant a l'altre cantó del riu, i aquest riu gairebé s'anomena 'riu d'estranger' perquè si passes a l'altre cantó ja ets a Europa o a Amèrica."

Yasir, tècnic de laboratori clínic i extraductor per a les tropes espanyoles a l'Afganistan, estava en el punt de mira dels talibans. "Tothom que era treballador d'ateus o de països estrangers tenia por", explica.

"Quan van arribar els talibans els primers dies tothom volia sortir del país perquè abans ja hi havia un govern de talibans i la gent no en té bon record, tots tenen por", diu.

Ara, espera poder refer la vida a Girona amb la seva dona, els quatre fills i els 3 germans amb qui ha vingut, el més petit de 12 anys. Li han proporcionat un pis i ajuda per poder viure.

Un dels primers canvis que ha notat és que els seus fills juguen tranquil·lament al parc, sense por. "Els meus fills eren feliços al meu país, però amb l'arribada dels talibans tenien por, no volien sortir".

Ara, les prioritats són trobar una feina i poder portar cap aquí el pare i la mare. Però malgrat tot el que deixa enrere se sent afortunat i es vol quedar a viure aquí:

"Un cop ens adaptem aquí no crec que tornem a l'Afganistan perquè aquí hi ha llibertat, hi ha una vida. Sí que és el meu país i hi puc anar algun cop a visitar els meus familiars perquè és la meva terra i no l'oblidaré mai, però vull quedar-me aquí per sempre."

ARXIVAT A:
AfganistanRefugiatsMigracions
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut