Un aerogenerador nou en 7 anys: burocràcia i reticències llasten l'energia eòlica

En els darrers 7 anys, a Catalunya només s'ha posat en marxa un aerogenerador. Forma part del projecte Viure de l'aire del cel i es troba al poble de Pujalt, a l'Anoia.

És un fet que contrasta amb els objectius que marcava la llei del 2009, segons la qual els parcs eòlics de Catalunya havien de produir 3.500 megawatts el 2015. Deu anys després, no se'n produeixen ni la meitat.

L'aerogenerador de Pujalt s'ha construït amb els diners de 600 partícips. Està al mig d'un altre parc eòlic més gran que envolta el poble, on també hi ha participat la gent del municipi. Això ha ajudat a eliminar les reticències, com explica Antoni de Solà, alcalde de Pujalt:

"La participació de la gent va ser una voluntat de l'Ajuntament, que pogués haver-hi gent que pogués invertir, per tant, que la rendibilitat que pugui donar aquesta energia i aquest parc doncs es quedi el màxim possible aquí en el territori."

L'aerogenerador de Viure de l'aire del cel, a Pujalt

També representa la possibilitat de participar en el projecte, com explica Pere Massana, un dels inversors del parc eòlic:

"Que no vingués una gran empresa de fora, que muntés el negoci aquí i que, per dir-ho d'una manera, nosaltres veiéssim passar el projecte sense poder-hi participar."

Nova generació d'aerogeneradors

La majoria de parcs eòlics se situen a les comarques de Tarragona, concretament, a les comarques de la Terra Alta, Baix Ebre I la Conca de Barberà. I a la Catalunya Central, a l'Anoia.

Segons els mapes eòlics, les zones idònies per instal·lar-hi parcs eòlics és troben al sud, però també hi ha zones òptimes al Baix i Alt Empordà, al Ripollès, a la Ribagorça, al Garraf i al Baix Penedès. Una de les dificultats per construir nous parcs ha estat l'oposició de la gent del territori, una cosa que el model de Pujalt pot ajudar a canviar, segons Pep Puig, un dels impulsors de Viure de l'aire del cel:

"Posar d'acord que els territoris que hauran d'acollir aquest tipus d'estructures en surtin beneficiats. El que no pot ser és que només en surti beneficiada una minoria. Això és una riquesa col·lectiva i aquesta riquesa col·lectiva s'ha de repartir col·lectivament."

Els aerogeneradors es poden situar en altres zones com l'Empordà, perquè els nous models ja poden aprofitar millor tot tipus de vent, inclosa la tramuntana, menys estable i amb ratxes fortes. També produeixen molt menys soroll.
 

Cap a una nova normativa

Fa uns dies la Generalitat va declarar l'estat d'emergència climàtica. L'acord aprovat manifesta la voluntat de prioritzar polítiques per fer la transició "cap a un model energètic cent per cent renovable, desnuclearitzat i descarbonitzat".

Però això xoca amb problemes burocràtics. La legislació aprovada el 2009 va allargar la tramitació del parc eòlic de Pujalt fins a 8 anys. I aquest és un escull que cal eliminar amb urgència, segons Victor Cusí, president d'Eoliccat, associació que vol impulsar l'energia eòlica a Catalunya:

"Era molt lenta, aquesta tramitació de projectes. Llavors caldrà, a part de derogar el decret, pensar en una nova normativa que permeti accelerar els tràmits i obrir zones on fins ara no s'ha pogut instal·lar energia eòlica per poder complir aquests objectius."

Segons Manel Torrent, director de l'Institut Català d'Energia (ICAEN), en poc temps hi pot haver nova normativa:

"Bé, en principi esperem que siguin 6 mesos, efectivament. I mentrestant anirem pensant com podem reflotar aquells temes que són importants, com la tramitació ràpida."

El sector eòlic calcula que el 2030 s'haurien de produir 5.300 megawatts perquè un 50% de l'energia que consumim sigui d'origen renovable. Per arribar a aquest objectiu, es calcula que caldria ocupar entre l'1 i mig i el 3% del territori català.