Un abril amb l'electricitat més cara de l'última dècada: com s'explica?

Una caiguda de la producció d'energia eòlica i solar ha contribuït a tensionar el preu de l'electricitat

Esther OrtegaActualitzat

Durant el temporal de neu Filomena el preu de la llum va arribar a marcar màxims històrics, i obria un cop més el debat sobre el funcionament del mercat elèctric. Dies després, però, els preus es desplomaven. Aquest abril els preus s'han tornat a encarir i no només una setmana. El resultat és que l'electricitat ha estat un 8% més cara que al gener. El preu mig del kilowatt hora ha superat els 65 euros, 5 més que el gener passat. Però, a més, es tracta de l'abril amb l'electricitat més cara, no només respecte a l'any passat, quan ens trobàvem en ple confinament, sinó també de gairebé l'última dècada.

Però sense temperatures extremes, i aigua als embassaments, com s'explica? Segons Laura Garcia, de la comissió d'energia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya aquest mes "no hi ha hagut unes bones condicions per a l'energia eòlica, la generació ha estat baixa. Ens hem trobat també amb què a nivell de producció solar no ha sigut tan dolent com altres mesos -no ha estat tan baixa com al gener- però no ha estat òptim del tot, i ens hem trobat amb algunes centrals nuclears en parada."

 

Nuclears aturades

De fet, els sistemes de seguretat, van aturar l'activitat a la central nuclear d'Ascó el 23 d'abril i fins avui no ha tornat a engegar màquines.

Ara ja treballen al 80% de la seva potència i es preveu que estigui en ple funcionament en breu. El mateix que amb la central de Vandellòs, aturada el 28 d'abril i que durant al dia d'avui es preveu que torni a funcionar.

Tot plegat, ha posat més tensió en uns preus que durant aquest mes d'abril s'han enfilat a màxims històrics. I és que amb menys nuclear i menys renovables, les centrals tèrmiques han hagut d'entrar en joc. I per produir electricitat necessiten gas, que ara està molt car als mercats i també pagar uns drets d'emissió de CO2 que també cotitzen a l'alça, com apunta Laura Garcia:

"Tenim un preu de la tona de CO2, que està en pujada lliure, perquè ens en fem una idea, hem passat d'un preu de fa dos anys de 5 i ara estem a 47, un increment molt important i això fa encarir els preus de generació."

 

L'OCU assenyala les centrals hidràuliques

Però l'OCU apunta també amb el dit les centrals hidràuliques, que acaben ofertant la seva energia gairebé al mateix preu que ho farien els seus competidors, les centrals tèrmiques, tot i que -segons denuncien- elles no han de pagar per aquests drets d'emissió, ni suportar el cost d'una matèria prima cara com el gas.

De fet, segons les dades facilitades per la Omie, l'operador del sistema, un 60% dels tancaments de preu de mercat, l'han marcat durant l'abril les centrals hidràuliques. L'actual sistema de fixació de preus del mercat elèctric és un sistema marginal. Un cop es fa una previsió dels megawatts que es consumiran, en funció de si és un dia festiu o feiner, o de si les temperatures són extremes, els productors d'electricitat fan les seves ofertes. Els primers a vendre-la són els que l'ofereixen més barata, que acostumen a ser les nuclears, després entren en joc els parcs fotovoltaics i eòlics, amb una matèria primera barata i que difícilment es pot emmagatzemar a gran escala i si amb això no n'hi ha prou, es posen en funcionament les centrals hidràuliques i les plantes de gas.

L'última energia a entrar marcarà el preu de totes. És a dir, que si les centrals tèrmiques o les hidràuliques venen la seva electricitat a 80 euros megawatt hora, tots la cobraran a aquest preu encara que l'haguessin ofertat més barata, com diuen des de l'OCU:

"Al final, les tecnologies més cares, com les centrals de cicle combinat o les tèrmiques, són les que marquen els preus, encara que només contribueixen durant unes poques hores al dia a la producció d'electricitat."

 

Una situació habitual que denuncia l'OCU, que calcula que aquest mes per al consumidor mitjà la factura s'encarirà uns 7 euros.

Ara bé, sense una reforma del mercat elèctric sobre la taula, com aconseguir que el que passi a aquest mercat afecti el mínim possible a la factura?

Laura Garcia diu: "Si som capaços de consumir quan l'energia és econòmica i, a més a més, quan és cara, en consumim menys de la que tenim emmagatzemada, serem capaços de tenir una factura energètica final més econòmica."


El gran repte que té per endavant el sistema elèctric

Les energies renovables són més barates, però també són més volàtils, no podem controlar la força del vent, ni la intensitat del sol, que se'n produeixin més o menys depèn d'una cosa tan ingestionable com la meteorologia. Com evitar doncs, que davant una caiguda de la producció els preus no pugin per un ús més gran de les energies més cares? Amb sistemes d'emmagatzematge a gran escala, aquesta serà la propera revolució, diuen els experts.

Però, mentre això arriba, els consumidors disposaran a partir del juny d'una nova eina amb la nova tarifa elèctrica que entrarà en vigor. A partir de llavors, consumir en les hores de més demanda, les hores punta, estarà penalitzat, serà més car. Aconseguir rebaixes en la factura vindrà determinat per la capacitat de cada llar de traslladar bona part del seu consum a les hores vall, principalment durant el cap de setmana.

 

ARXIVAT A:
Economia de butxaca
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut