Un 80% d'edificis de Barcelona són deficients energèticament i això encareix la factura

La lluita contra el canvi climàtic implica la rehabilitació dels habitatges de les ciutats, que estan mal aïllats i envellits. A Barcelona, els resultats no són gaire esperançadors: vuit de cada deu edificis són energèticament deficients, segons dades de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge (OHB).

En relació amb el volum d'emissions de CO2, el 81% de les llars obtindrien una qualificació energètica molt baixa. Es deu, probablement, al fet que el 90% dels edificis de la ciutat es van construir abans d'entrar en vigor les diverses normatives energètiques.

Aquesta situació comporta que hi hagi una despesa important per gestionar la temperatura de l'estiu i de l'hivern. Una rehabilitació dels edificis podria reduir el consum energètic de forma considerable, entre un 13 i 55%, amb una inversió mitjana de 10.500 euros per habitatge.

Una via per finançar aquestes adaptacions són els fons europeus Next Generation. Segons explica l'arquitecte Marc Manzano, hi ha molt camí per recórrer: "Donar més aïllament tèrmic, fer tot un envolvent de manera que la pèrdua sigui menor. Si la pèrdua és menor gastem menys energia per escalfar o refredar aquell edifici."

"Pot ser un gran estalvi, al voltant d'un 50% d'estalvi en el consum energètic"

Fons europeus: què cal per acollir-s'hi

El 85% dels edificis de Barcelona poden optar a fons europeus Next Generation per millorar l'eficiència energètica. El Consorci Metropolità de l'Habitatge indica quatre tipus d'ajut:

Els ajuts als barris, que financen les obres de rehabilitació en edificis d'ús principalment residencial, com en habitatges unifamiliars, inclosos en Entorns Residencials de Rehabilitació Programada (ERRP). Queden exclosos els edificis unifamiliars d'ús turístic.

Els destinataris poden ser comunitats de propietaris o agrupacions de comunitats de propietaris, propietaris o usufructuaris d'habitatges unifamiliars aïllats o agrupats en filera i d'edificis existents de tipologia residencial col·lectiva, i empreses arrendatàries o concessionàries dels edificis.

Els ajuts als edificis, que subvencionen obres o actuacions en edificis d'ús principalment residencial. Se centren en els edificis de tipologia residencial col·lectiva, incloent-hi els seus habitatges, i en els habitatges unifamiliars. N'estan exclosos els habitatges d'ús turístic.

Poden demanar-lo comunitats de propietaris o agrupacions de comunitats de propietaris, propietaris o usufructuaris d'habitatges unifamiliars aïllats o agrupats en filera i d'edificis existents de tipologia residencial col·lectiva, i empreses arrendatàries o concessionàries dels edificis.

Els ajuts als habitatges, centrats a finançar actuacions o obres de millora de l'eficiència energètica d'habitatges unifamiliars o plurifamiliars.

Van destinats a les persones propietàries, usufructuàries o arrendatàries d'habitatges, siguin persones físiques o jurídiques de naturalesa privada o pública.

Els ajuts del Llibre de l'edifici (el document que recull totes les dades d'un edifici), que es focalitza en impulsar la implantació i generalització del llibre de l'edifici existent per rehabilitar-lo amb una subvenció. Cobreix part de les despeses d'honoraris professionals per a la seva emissió i la realització de projectes tècnics.

Se'n poden beneficiar comunitats de propietaris, agrupacions de comunitats de propietaris o propietaris o usufructuaris d'habitatges unifamiliars aïllats o agrupats en filera i d'edificis existents de tipologia residencial col·lectiva.

Les convocatòries dels quatre grups s'acaben el 30 de juny de 2026.

Un simulador per saber com funcionen

Està previst que l'Ajuntament reforci els equips municipals per anar a les comunitats de veïns i promogui aquestes rehabilitacions. A més, la intenció és ajudar econòmicament els col·lectius més vulnerables per pagar unes reformes que tenen un cost mitjà d'uns 10.000 euros.

Barcelona presentarà un simulador on els veïns podran consultar la situació del seu propi edifici. Lucía Martín, regidora de l'Ajuntament de Barcelona, explica que l'objectiu és que la gent pugui entendre "com funcionen aquest fons, quines subvencions poden demanar, quines obres es poden fer als seus habitatges, i quina reducció de consum energètic poden aconseguir amb les obres".

Tres exemples de millora de l'eficiència energètica

En una comunitat d'edificis de l'Eixample ja s'està treballant per estimular un nou model d'edificació i rehabilitació sostenible fa uns mesos. És l'anomenada Illa Eficient, un projecte liderat per l'empresa Habitat Futura, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, on canviaran les finestres i hi aïllaran les parets.

Amb 22 edificis, 390 habitatges i més de 700 veïns, es converteix en la primera illa eficient energèticament, que reduirà fins a un 30% de la factura d'energia dels qui hi habiten.

A la Paeria de Lleida, 2.500 habitatges amb 6.170 persones empadronades, també es van acollir als ajuts per rehabilitar i reformar sectors residencials de zones degradades finançats amb els fons.

Un altre exemple d'habitatge eficient el trobem en un edifici de les Corts, on, actualment, estan executant obres i han aprofitat per fer una millora de l'aïllament tèrmic. Les mesures aplicades són la injecció de poliuretà a la cambra d'aire i l'ampliació dels murs.