Últim adéu a Conxita Grangé, la darrera supervivent catalana del camp de concentració de Ravensbrück

Últim adéu a Conxita Grangé, la darrera supervivent catalana del camp de concentració de Ravensbrück

Últim adéu a Conxita Grangé, la darrera supervivent catalana del camp de concentració de Ravensbrück

El funeral que s'ha celebrat a Tolosa de Llenguadoc, aquest 4 de setembre del 2019. (Horitzontal)

El funeral que s'ha celebrat a Tolosa de Llenguadoc, aquest 4 de setembre del 2019. (Horitzontal)

ACN Tolosa de Llenguadoc.-Tolosa de Llenguadoc ha donat l'últim adéu a la darrera supervivent catalana del camps de concentració de dones de Ravensbrück, Conxita Grangé. Grangé, nascuda Espui (Pallars Jussà), va morir el 27 d'agost als 94 anys en aquesta ciutat de l'Occitània, on es va establir després de la Segona Guerra Mundial i aquest dimecres se l'ha homenatjat en un sentit funeral on ha assistit la consellera de Justícia, Ester Capella. Capella ha lloat la figura de Grangé i la seva "lluita contra el feixisme" i els seus "esforços" per "explicar la barbàrie". La secretària de l'Amical de Ravensbrück, Teresa del Hoyo, ha celebrat el reconeixement a la seva figura però ha dit que ha arribat tard i que durant molt de temps Grangé ha estat "silenciada". Els actes en el seu record continuaran aquest dissabte al seu poble natal.

Va néixer al Pallars Jussà el 6 d'agost del 1925 però quan tenia dos anys va haver de marxar amb els seus oncles a Tolosa de Llenguadoc a causa d'una malaltia de la seva mare. Amb l'esclat de la Guerra Civil, Grangé va tornar a Catalunya amb els seus oncles per lluitar a favor de la República. La fi de la guerra, però, no va significar el final del seu compromís. La Conxita i els seus oncles van tornar a Tolosa i des d'aquí, ella i la seva cosina, Maria Castelló, van continuar la lluita fent d'informadores de la Resistència Francesa. El 24 de maig del 1944, Grangé va ser detinguda a Peny, al departament francès d'Arieja, juntament amb la seva tieta Maria Castelló i la seva cosina Elvira Ibarz, Van ser empresonades, torturades i deportades a Alemanya. Van travessar França de sud a nord amb el tren "fantasma", amb 700 detinguts, en un recorregut de dos mesos sota els bombardejos aliats. El 9 de setembre d'aquell any van ingressar al camp de concentració de dones de Ravensbrück, on també van ser tancades altres dones com Neus Català, que va morir el passat abril. Abans de l'alliberament, quan el camp va ser bombardejat per l'aviació aliada, van estar setmanes caminant fins que van aconseguir trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a Tolosa, on es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català.Grangé va morir el 27 d'agost amb 94 anys, un mes després de l'homenatge que se li va retre a la Vall Fosca i aquest dimecres Tolosa de Llenguadoc l'ha acomiadat en un funeral amb presència de les administracions franceses i catalanes, familiars, coneguts i membres de la resistència francesa, que li han volgut donar l'últim adéu. "El seu combat és el nostre combat"La consellera de Justícia, Ester Capella, ha lloat la seva "lluita contra el feixisme" i el seu "esforç" vital per "revelar la barbàrie". Capella ha assegurat que "un país que no té memòria és un país sense present ni futur" i ha insistit en la importància de recordar persones com ella o Neus Català. "El combat de la Conxita és també el nostre combat. El seu exemple ha esdevingut un mandat per a tots els pobles democràtics", ha afegit. "No ens podem permetre no ser dignes del seu testimoniatge, que ens dona força i dignitat per a les nostres lluites de cada dia, però sobretot pel nostre anhel d'un món lliure i just", ha reblat Capella. Capella també ha recordat que, en dos anys, la Generalitat ha obert 21 fosses, ha recuperat 292 restes mortals i ha identificat les primeres set víctimes de la Guerra Civil a través del Pla de Fosses i el Programa d'Identificació Genètica. "Ha estat molts anys silenciada"Per la seva banda, la secretària d'Amical Ravensbrück, Teresa del Hoyo, ha reivindicat la figura de Grangé i la de "tantes altres dones" que van passar pels camps de concentració. "Va ser una persona que des dels onze anys i fins al dia de la seva mort va estar compromesa", ha assegurat. "Ara, com diuen les mateixes supervivents, quan les seves veus s'estan apagant, comença el temps dels historiadors", ha afegit del Hoyo. D'altra banda, ha lamentat que els homenatges hagin arribat al final de la seva vida i ha criticat que l'estat espanyol no els hagi donat cap tipus de reconeixement. "L'ha tingut a França. Era l'última supervivent però durant molts anys ha estat silenciada", ha remarcat. La República francesa va concedir a Grangé les condecoracions de la Legió d'Honor i la Medalla a la Resistència. La seva neboda, Carme Rei, també ha insistit en la dedicació que la seva tia va tenir durant tota la seva vida a explicar el que va viure i a lluitar contra els feixisme. "L'homenatge ha arribat una mica tard i tot i que no hi va poder anar, en va ser conscient", ha afirmat Rei. Els actes d'homenatge pòstum continuaran aquest dissabte. El Memorial Democràtic i l'Ajuntament de la Pobla de Segur han organitzat una trobada 'Històries de vida de l'antifeixisme, l'exili i la deportació' per commemorar la lluita antifeixista de Grangé i Josep Cubiló, tots dos originaris del Pallars i amb una estreta relació amb la localitat pallaresa.Homenatge i exposició a la PoblaL'acte comptarà amb la participació de l'alcalde del municipi, Marc Baró, i d'Enric Guimó, regidor de Cultura. També hi intervindran l'historiador Josep Calvet, que explicarà la trajectòria vital dels dos deportats, i Carme Rei-Granger, neboda de Granger, amb la conferència 'Testimoniatge i compromís'.La consellera de Justícia clourà l'homenatge amb la inauguració de l'exposició 'El camp de concentració per a dones de Ravensbrück', que repassa a través de 18 plafons la història Grangé, la seva tieta, Elvira Ibarz, i la seva cosina, Maria Castelló. La mostra està produïda per l'Amical de Ravensbrück i compta amb la col·laboració del Memorial Democràtic. Es podrà visitar fins al 6 d'octubre al Molí de l'Oli-Casa Mauri de la Pobla de Segur.