Ucraïna, el risc d'un conflicte fora de control

En el seu últim best-seller, "Mai", Ken Follet imagina el detonant d'una guerra nuclear a partir de l'enverinament de petits incidents locals i d'una espiral de represàlies, pretesament "proporcionades". Els antagonistes, en aquest cas, són els Estats Units i la Xina.

La trama del llibre se m'ha fet molt present des del moment que Vladímir Putin ha posat damunt la taula de la crisi ucraïnesa una nova carta: la de les maniobres amb armes estratègiques i balístiques -per tant, amb capacitat nuclear i de llarg abast- que supervisa ell mateix, amb el president bielorús, Lukaixenko, com a convidat d'honor. 

El pretext humanitari d'una invasió 

La variable nuclear, de la qual ningú havia parlat, però que tothom té al cap, apareix com un element més de l'estratègia que està seguint el president rus en la crisi ucraïnesa. Amb una mà, Putin retira tropes -o diu que ho fa- de les fronteres, i amb l'altra comença maniobres amb els míssils hipersònics d'última generació. És l'amo del temps i del discurs, en tota aquesta crisi.

Com fa notar encertadament Manel Alías, Putin va qualificar de "genocida" la política ucraïnesa al Donbass. I ho va fer, precisament, al costat d'un perplex canceller Olaf Scholz, per a qui, com a tots els alemanys, el terme "genocidi" té un pes històric insuperable. I després del "genocidi", arriben les imatges -fa notar Alías- dels refugiats, la població civil que, a instàncies dels líders prorussos de Lugansk i Donetsk, abandonen casa seva per exiliar-se a Rússia, on Putin els ha preparat centres d'acollida i una donació de 10.000 rubles (115 euros) per cap.

L'escenari està creat. Putin, ja sigui amb una operació militar o reconeixent les dues províncies, com li ha demanat la Duma, o ambdues coses, pot justificar-se amb arguments humanitaris per protegir la població russa de la zona. Només cal el detonant, l'atemptat, la provocació, l'incident -de falsa bandera o no- que desencadeni la guerra.

El que passarà després no serà positiu per a ningú. Per començar, per a la població civil ucraïnesa, que serà la gran víctima d'un conflicte bèl·lic clàssic, amb una factura incalculable de morts, ferits i desplaçats. 

El fracàs d'Occident per no aturar la guerra

Tampoc hi sortirà guanyant Occident, que haurà demostrat la seva incapacitat de salvar diplomàticament una crisi en què el que estava en joc, d'entrada, eren interessos polítics, geoestratègics i fins i tot econòmics.

Que la resposta del secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, a la demanda russa d'allunyar les forces de l'Aliança de les seves fronteres sigui "Si vol menys OTAN, tindrà més OTAN" fa dubtar del cor de veus que continuen apostant, prioritàriament, per la via diplomàtica.

Alhora, la majoria dels líders occidentals s'han pronunciat contra el retorn a la filosofia de "les àrees d'influència" que atribueixen a Rússia, sense reconèixer que, al capdavall, la mateixa Aliança Atlàntica és la mostra més clara que aquestes són un fet.

Els russos no hi diuen res? 

En tercer lloc, tampoc hi guanyarà Rússia. La dimensió de les sancions amb què se l'amenaça és enorme, i, si s'apliquen, l'economia i la vida dels russos poden veure's molt afectades.

Que Rússia -els seus bancs, les seves empreses- es vegi privada d'actuar en els mercats internacionals representaria un llast sense precedents... encara que també havien de ser molt dures les sancions aplicades el 2014, amb l'anterior conflicte ucraïnès, i el país se'n va sortir. 

Cal preguntar-se, en tot cas, si les elits russes, els poderosos cercles financers que actuen globalment, tenen alguna capacitat d'influència sobre el Kremlin per frenar les intencions bel·licoses de Putin, que els comprometen el negoci.

Més enllà d'Ucraïna

Finalment, el repte per a les cancelleries, un cop hagin fracassat a l'hora d'impedir la guerra, serà el de mantenir-la en l'espai i el temps més limitats possible.

L'OTAN ha armat Ucraïna i ha concentrat forces en els països de la zona que en són membres. Lituània ha advertit, en la Conferència de Seguretat de Munic, que cal preparar-se per defensar els països bàltics i Polònia, donant per fet que les ànsies de Putin per recuperar "l'àrea d'influència" que tenia la Unió Soviètica no s'aturarà a Ucraïna.

Però si un soldat de l'OTAN posa un peu en territori ucraïnès per respondre a una hipotètica invasió russa, ens enfrontaríem a un nou escenari mai vist, ni tan sols en temps de la guerra freda: la confrontació directa entre tropes russes i de l'OTAN. I a partir d'aquí, i tornant a "Mai", de Ken Follet, qualsevol especulació és possible, inclosa la que adverteix la doctrina MAD, la de la "mútua destrucció assegurada" en cas d'un conflicte nuclear, si se'm permet el catastrofisme.