Txetxènia, una història de resistència

Gent de muntanya, orgullosa, difícil de sotmetre. Així són els txetxens, i la majoria de pobles de la serralada del Caucas, una de les fronteres naturals entre Europa i Àsia. Amb el llegendari imam Shamil al capdavant, els combatents txetxens van resistir durant 50 anys els intents de l'imperi tsarista d'annexionar-se la regió. Gràcies a la revolució bolxevic, i a la creació, el 1936, de la República Socialista Soviètica Autònoma de Txetxènia-Ingúixia, els txetxens van tenir un període d'autonomia.
Txetxènia

Txetxènia, una història de resistència

Gent de muntanya, orgullosa, difícil de sotmetre. Així són els txetxens, i la majoria de pobles de la serralada del Caucas, una de les fronteres naturals entre Europa i Àsia. Amb el llegendari imam Shamil al capdavant, els combatents txetxens van resistir durant 50 anys els intents de l'imperi tsarista d'annexionar-se la regió. Gràcies a la revolució bolxevic, i a la creació, el 1936, de la República Socialista Soviètica Autònoma de Txetxènia-Ingúixia, els txetxens van tenir un període d'autonomia.
Actualitzat
Van ser anys de calma relativa que el líder soviètic Josif Stalin va trencar en sec el 1944. Acusant els txetxens de col·laborar amb els nazis, Stalin en va ordenar la deportació massiva a l'Àsia central. Molts hi van morir. El perdó per als txetxens no va arribar fins al 1957. Un cop enfonsada la Unió Soviètica, el 1991, els txetxens declaren la independència. Borís Ieltsin no la reconeix, però tampoc no hi intervé, fins que, a finals del 1994, l'exèrcit rus envaeix la república i comença la primera guerra de Txetxènia. El 1996, Ieltsin es veu forçat a retirar les tropes russes, derrotades, i a concedir als txetxens un règim de semiindependència. Una onada d'atemptats atribuïts als txetxens el 1999 dóna a l'aleshores primer ministre, Vladímir Putin, el motiu perfecte per tornar a enviar-hi l'exèrcit. Putin utilitza el seu perfil d'home fort per guanyar les eleccions presidencials del 2000, mentre que 200.000 refugiats fugen dels soldats. I, una vegada més, els txetxens han tornat a la muntanya, disposats al martiri, mentre l'ala més radical, finançada per saudites i afganesos, ha fet un gir cap al terrorisme islamista.