Txernòbil: foc controlat, segons les autoritats, perill de radioactivitat, diu Greenpeace
Segons els servis d'emergència, queden petits focus, però segons Greenpeace hi ha un segon foc que s'acosta a la cúpula que protegeix el reactor
Txernòbil: foc controlat, segons les autoritats, perill de radioactivitat, diu Greenpeace

Txernòbil: foc controlat, segons les autoritats, perill de radioactivitat, diu Greenpeace

Segons els servis d'emergència, queden petits focus, però segons Greenpeace hi ha un segon foc que s'acosta a la cúpula que protegeix el reactor

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Txernòbil
Txernòbil: foc controlat, segons les autoritats, perill de radioactivitat, diu Greenpeace
Bombers apagant el foc vora Txernòbil (Serveis d'Emergència d'Ucraïna/via Reuters)

L'incendi que es va declarar el 3 d'abril en un bosc proper a la central nuclear de Txernòbil estaria controlat, segons les autoritats ucraïneses. Però segons entitats ecologistes, amenaça amb propagar radioactivitat per àmplies zones.

Dimarts, els serveis d'emergència van afirmar que quedaven petits focs actius, però no un gran foc obert.

La pluja va ajudar en les tasques d'extinció. Però el vent pot dur el fum i partícules radioactives fins a zones habitades, segons va explicar a The New York Times Olena Miskun, experta en contaminació de l'aire del grup ecologista Ecodiya:

"El vent pot aixecar partícules calentes a l'aire juntament amb les cendres i escampar-les per zones habitades."

Les autoritats, en canvi, diuen que els nivells de radioactivitat a la capital, Kíev, i altres zones són normals.

A més, els ciutadans d'Ucraïna estan confinats per prevenir el contagi amb el coronavirus SARS-CoV-2 i això ajuda a reduir el risc que respirin possibles contaminants, segons Miskin: "La gent es queda a casa, camina menys i porta mascaretes".

El vent bufava cap a zones rurals de Rússia i Bielorússia, però divendres la direcció va canviar i apuntava a Kíev, on viuen 3 milions de persones.

Txernòbil: foc controlat, segons les autoritats, perill de radioactivitat, diu Greenpeace
Vista aèria del foc a la zona d'exclusió, diumenge passat (Reuters TV/Via Reuters)


Foc vora la ciutat fantasma

Segons Iaroslav Iemelianenko, que dirigeix l'associació de guies turístics que fan tours per la zona, el foc havia arribat a la ciutat fantasma de Pripyat, on hi vivien unes 50.000 persones que van ser evacuades després de l'accident del 1986.

El foc ja ha cremat més de 34.000 hectàrees. Segons Greenpeeace, un segon foc hauria cremat 12.000 hectàrees més. I malgrat les notícies sobre el seu control, Sergiy Zibtsev, cap del Centre de Control d'Incendis Regional d'Europa de l'Est, considerava que el foc és "superampli I impredictible".

Els incendis forestals són comuns a la zona de Txernòbil, però segons Greenpeace Rússia, aquests és el més important des de l'explosió de 1986. A més, ha arribat a tot just un quilòmetre de la cúpula que protegeix el reactor.

Així ho expressava l'entitat aquest dilluns en un tuit

 

 


Amenaça per a Europa

Els efectes dels incendis són difícils de preveure, perquè depenen del la concentració d'elements radioactius en la vegetació que es cremi.

L'any 2014, un equip encapçalat per Nikolaos Evangeliou, de l'Institut Pierre et Simon Laplace de Gif-sur-Yvette, França, va publicar un estudi sobre aquest tema a la revista Environment International.

L'objectiu era calcular les possibles conseqüències d'incendis de diversa intensitat i abast en la redistribució de cessi 137, un isòtop radioactiu que es genera en els reactors de fissió i que té una vida mitjana d'uns 30 anys.

Els autors calculaven els efectes de tres hipotètics focs on es cremés el 10%, el 50% o el 100% de la zona.

La conclusió era, d'una banda, que un incendi podria comportar uns efectes equivalents als d'un accident nuclear de nivell 6 en l'escala INES (Escala Internacional d'Esdeveniments Nuclears i Radiològics). L'escala va de 0 a 7.

Un altre risc era com podria amenaçar la radioactivitat a Europa. Concloïen que podria afectar zones habitades d'Europa Central.

Això comportava que en un any d'incendis intensos es podrien produir entre 20 i 240 casos addicionals de càncer, dels quals entre 10 i 170 podrien ser mortals.

Es tracta d'un marge molt ampli, però l'objectiu dels investigadors era "sensibilitzar la comunitat científica i les autoritats europees dels riscos previstos deguts a una redistribució de la radioactivitat per Europa".

ARXIVAT A:
Txernòbil Medi ambient Contaminació
Anar al contingut