Txernòbil: foc controlat, segons les autoritats, perill de radioactivitat, diu Greenpeace

L'incendi que es va declarar el 3 d'abril en un bosc proper a la central nuclear de Txernòbil estaria controlat, segons les autoritats ucraïneses. Però segons entitats ecologistes, amenaça amb propagar radioactivitat per àmplies zones.

Dimarts, els serveis d'emergència van afirmar que quedaven petits focs actius, però no un gran foc obert.

La pluja va ajudar en les tasques d'extinció. Però el vent pot dur el fum i partícules radioactives fins a zones habitades, segons va explicar a The New York Times Olena Miskun, experta en contaminació de l'aire del grup ecologista Ecodiya:

"El vent pot aixecar partícules calentes a l'aire juntament amb les cendres i escampar-les per zones habitades."

Les autoritats, en canvi, diuen que els nivells de radioactivitat a la capital, Kíev, i altres zones són normals.

A més, els ciutadans d'Ucraïna estan confinats per prevenir el contagi amb el coronavirus SARS-CoV-2 i això ajuda a reduir el risc que respirin possibles contaminants, segons Miskin: "La gent es queda a casa, camina menys i porta mascaretes".

El vent bufava cap a zones rurals de Rússia i Bielorússia, però divendres la direcció va canviar i apuntava a Kíev, on viuen 3 milions de persones.

Foc vora la ciutat fantasma

Segons Iaroslav Iemelianenko, que dirigeix l'associació de guies turístics que fan tours per la zona, el foc havia arribat a la ciutat fantasma de Pripyat, on hi vivien unes 50.000 persones que van ser evacuades després de l'accident del 1986.

El foc ja ha cremat més de 34.000 hectàrees. Segons Greenpeeace, un segon foc hauria cremat 12.000 hectàrees més. I malgrat les notícies sobre el seu control, Sergiy Zibtsev, cap del Centre de Control d'Incendis Regional d'Europa de l'Est, considerava que el foc és "superampli I impredictible".

Els incendis forestals són comuns a la zona de Txernòbil, però segons Greenpeace Rússia, aquests és el més important des de l'explosió de 1986. A més, ha arribat a tot just un quilòmetre de la cúpula que protegeix el reactor.

Així ho expressava l'entitat aquest dilluns en un tuit

Wildfires near the Chernobyl nuclear power plant burning since April 3 have already become the largest for the entire existence of this exclusion zone. These fires are extremely dangerous because radionuclides located in the upper soil layers might be released into the air. pic.twitter.com/QyDkeq6PGY

— Greenpeace Russia (@greenpeaceru) April 13, 2020

Amenaça per a Europa

Els efectes dels incendis són difícils de preveure, perquè depenen del la concentració d'elements radioactius en la vegetació que es cremi.

L'any 2014, un equip encapçalat per Nikolaos Evangeliou, de l'Institut Pierre et Simon Laplace de Gif-sur-Yvette, França, va publicar un estudi sobre aquest tema a la revista Environment International.

L'objectiu era calcular les possibles conseqüències d'incendis de diversa intensitat i abast en la redistribució de cessi 137, un isòtop radioactiu que es genera en els reactors de fissió i que té una vida mitjana d'uns 30 anys.

Els autors calculaven els efectes de tres hipotètics focs on es cremés el 10%, el 50% o el 100% de la zona.

La conclusió era, d'una banda, que un incendi podria comportar uns efectes equivalents als d'un accident nuclear de nivell 6 en l'escala INES (Escala Internacional d'Esdeveniments Nuclears i Radiològics). L'escala va de 0 a 7.

Un altre risc era com podria amenaçar la radioactivitat a Europa. Concloïen que podria afectar zones habitades d'Europa Central.

Això comportava que en un any d'incendis intensos es podrien produir entre 20 i 240 casos addicionals de càncer, dels quals entre 10 i 170 podrien ser mortals.

Es tracta d'un marge molt ampli, però l'objectiu dels investigadors era "sensibilitzar la comunitat científica i les autoritats europees dels riscos previstos deguts a una redistribució de la radioactivitat per Europa".