TV3 entra al túnel de la línia 9, aturat des de fa 6 anys

Veiem els túnels de la inacabada línia 9 del metro de Barcelona, a 40 metres de profunditat. Un equip de TV3 ha accedit fins a la capçalera de la tuneladora, que ja fa gairebé sis anys que està parada

Pere BoschActualitzat

El 22 de juny ja farà 15 anys que van començar les obres de la línia 9 del metro, la infraestructura més ambiciosa que mai ha projectat la Generalitat de Catalunya. Després d'una dècada i mitja, han entrat en servei 27 de les 47 estacions previstes.

El govern negocia des de fa mesos un pla per completar el tram central, el que connecta els trams que ja han entrat en servei. Aquest és el passat, present i futur de l'L9.

Què s'ha fet fins ara? 
Quan van començar les obres, es va assegurar que els primers trams entrarien en servei el 2004 i que tota la línia podia estar enllestida el 2007. Però ben aviat van aparèixer els primers contratemps i, amb això, els retards en els períodes d'execució.

La primera inauguració es va fer esperar fins al 13 de desembre del 2009, amb la posada en servei del tram de Santa Coloma, entre Can Zam i Can Peixauet. Eren les 5 primeres estacions de la línia.

El 18 d'abril del 2010 va entrar en servei el tram de l'L10 entre Bon Pastor i Gorg, a Badalona, i el 26 de juny s'hi afegia el tram Sagrera - Bon Pastor. Finalment, el 12 de febrer del 2016 es va inaugurar el tram que enllaça la Zona Universitària amb les dues terminals de l'aeroport del Prat.

En total, han entrat en servei 27 estacions de les línies 9 i 10. N'hi havia projectades 52, tot i que n'hi ha 5 que no s'arribaran a inaugurar mai. Es tracta de Muntanya, Manuel Girona, Polígon Pratenc, Ciutat Aeroportuària i Eixample Nord.

Què falta per fer?
Ara mateix, doncs, falten 20 estacions per obrir: 11 al tram central de l'L9 (des de Camp Nou fins a Sagrera) i 9 més de l'L10 (des de Provençana fins a Nova Estació Zona Franca).

En el cas de l'L10, l'obra civil està feta al 100% en la gran majoria dels casos. A més, des del febrer s'estan fent obres per poder posar en servei les estacions de Foneria i Foc Cisell, a la Zona Franca. S'espera que entrin en servei l'any que ve. Les obres costaran 40 milions d'euros, avançats per l'Ajuntament de Barcelona amb la compra de diversos edificis propietat de la Generalitat.

Al tram central hi ha molta més feina pendent. Cal foradar encara 4,2 quilòmetres de túnel, entre el passeig Manuel Girona i la plaça Lesseps. A més, unes quantes estacions, com El Putxet, Sarrià, Prat de la Riba o Campus Nord, tenen menys del 20% de l'obra feta.

Per completar aquest tram central, calen 1.000 milions d'euros, i per acabar les obres de l'L10 en fan falta 200 més.

Quan tot estigui fet, la línia 9, amb 47,8 quilòmetres, serà la línia de metro més llarga d'Europa.

Quant ha costat, de moment?

El tram de Santa Coloma i Badalona va costar 1.470 milions, i el que va fins a l'aeroport va deixar una factura de 2.899 milions. En total, doncs, la posada en servei d'aquestes 27 estacions ha costat 4.369 milions d'euros. Però, en realitat, el cost final ha estat molt més gran per diversos motius.

Però, quina serà la factura final?

El 2002, es va estimar que tota la línia costaria 2.247 milions d'euros. Ben aviat, però, va haver-hi sobrecostos.
L'enfonsament del Carmel, el 2005, va provocar que es revisessin totes les mesures de seguretat. A més, va haver-hi moltes modificacions del projecte, per adaptar-lo a les dificultats tècniques que van sorgir.

Per tot plegat, es va arribar a un cost final de 6.927 milions d'euros. La factura era inassumible i per això la Generalitat va fer una concessió de les estacions l'any 2008. Les constructores en pagaven les obres, a canvi de cobrar un cànon durant 30 anys.

Com que l'interès era del 6% anual, el cost final es va multiplicar fins a superar els 16.600 milions.

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques d'aleshores, Joaquim Nadal, va defensar la decisió, tot i reconèixer que suposaria un sobrecost.

Actualment, la Generalitat paga cada any 250 milions a les concessionàries de la línia 9. A banda, també paga 150 milions anuals al Banc Europeu d'Inversions per retornar el crèdit que li va concedir el 2004.

A més, el túnel aturat també genera despeses. L'any passat, el manteniment va costar 643.000 euros, segons el conseller de Territori i Sostenibilitat.

Per què és important completar la línia 9?

L'any passat, es va anunciar que l'L9 Sud (Zona Universitària - Aeroport) atrauria 23 milions de passatgers cada any. A l'hora de la veritat, els resultats van quedar molt per sota del que s'esperava. El mes de novembre, per exemple, l'L9 va registrar 50.000 passatgers diaris, cosa que deixa el total anual en 18,2 milions.

El tram de Badalona i Santa Coloma té 8,2 milions d'usuaris anuals. Per millorar aquestes xifres, el govern considera que és clau posar en servei el tram central, el que relliga tota la xarxa.

Què és una tuneladora?

És la màquina que perfora el subsòl per fer-hi el túnel per on ha de passar el metro. En el cas de la línia 9, el 2002 se'n van comprar tres. Una era la més gran del món en aquell moment: feia 100 metres de llarg i 12 de diàmetre i pesava 2.200 tones. Va costar 24 milions d'euros.
Les tuneladores de l'L9 perforen el túnel i el revesteixen simultàniament amb dovelles de formigó.

El gran dubte és saber si la tuneladora parada, que ha de perforar els 4.200 metres de túnel pendents al tram central, funcionarà amb solvència en el moment que es reprenguin les obres, després d'estar tants anys parada. És cert que se'n fa el manteniment, però mai hi ha hagut cap cas semblant al món.
 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut