Turquia amplia el mur a la frontera amb l'Iran per impedir l'arribada d'afganesos
El van començar a construir el 2017 per tallar el flux constant de migrants que hi arribaven i que ara temen que augmenti molt, afavorit pels iranians
Aquest dissabte van arribar a la província de Van, a l'est de Turquia, un grup d'afganesos que havien marxat del seu país al maig, quan els talibans van començar l'ofensiva.
En aquests mesos han travessat l'Iran a peu i han aconseguit entrar a Turquia, malgrat els controls i les mesures de seguretat que hi ha per impedir-ho.
Turquia diu que té 182.000 migrants afganesos registrats al país, i assegura que n'hi ha 120.000 més sense registrar.
També diu que aquest últim any n'han arribat molts menys que el 2019, però preveu que ara que els talibans controlen tot el país en començaran a arribar molts més.
300 quilòmetres de mur
Per això el govern turc va decidir a finals de juliol ampliar el mur fronterer que construeix des del 2017 i completar-lo per cobrir tota la frontera amb l'Iran, de gairebé 300 quilòmetres.
El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha estat molt clar pel que fa a la intenció de la mesura: no vol que el seu país es converteixi en "el magatzem de migrants d'Europa".
Per això aquest cap de setmana ha mostrat al món el mur, i també els afganesos detinguts a la ciutat fronterera de Van, mentre l'Iran deixa creuar la frontera cap a Turquia però no permet tornar a entrar, i els seus soldats vigilen que els turcs no facin retorns en calent.
Murs amb Grècia, Bulgària i Síria
Turquia està construint tres murs més: a les fronteres amb Grècia, amb Bulgària i, sobretot, amb Síria, aquest començat el 2015 i que tindrà més de 800 quilòmetres, el tercer més llarg després de la Gran Muralla xinesa i del mur entre els Estats Units i Mèxic.
La intenció és controlar la presència de refugiats sirians al país, que es calcula que ara mateix són encara més de tres milions i mig.
Dones turques contra els talibans
Tot això mentre a la principal ciutat de Turquia, Istanbul, hi ha hagut manifestacions contra els talibans, sobretot per la seva política en relació amb les dones.
Però també, com explica una de les manifestants, Fidan Ataselim, contra els 20 anys d'ocupació estrangera del país:
"Els deixen sols a la seva sort, però quan els van voler dominar sí que no els deixaven estar. Per això està malament imposar una política de portes tancades, després que els imperialistes s'inventessin excuses per a la invasió i ara es trobin confrontats als resultats de les seves accions."
Continua el caos a l'aeroport de Kabul
Mentrestant, el punt més calent informativament continua sent l'aeroport de Kabul, on la matinada d'aquest diumenge a dilluns hi ha hagut un tiroteig en què ha mort un policia afganès.
Ho ha explicat l'exèrcit alemany, que no ha sabut aclarir qui s'ha vist involucrat en l'incident, que ha provocat que s'hagin tancat temporalment els accessos a l'aeroport.
Mentrestant continua el debat sobre quan s'haurà d'haver acabat l'operació de sortida d'estrangers i dels afganesos que han col·laborat amb Occident: els Estats Units de moment mantenen el 31 d'agost com la data límit, és a dir, d'aquí vuit dies.
Això malgrat les demandes d'Alemanya i del Regne Unit, que volen que s'allargui el termini, i que depenen de l'exèrcit dels Estats Units per controlar el flux de sortides del país amb avió.
- ARXIVAT A:
- AfganistanTurquiaTalibans