Trump tanca la guerra de l'acer amb el Canadà i Mèxic i retira els aranzels

En plena guerra comercial amb la Xina, el president nord-americà Donald Trump arriba a un acord amb el Canadà i Mèxic per eliminar els aranzels sobre les importacions d'acer i alumini provinents d'aquests dos països.

Amb aquesta decisió, Washington vol accelerar la ratificació de l'acord comercial T-MEC (el tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord) entre els tres països nord-americans. La Casa Blanca pren ara la decisió d'aixecar uns aranzels que va imposar tot just ara fa un any com a mostra de bona voluntat per facilitar la signatura de l'acord:

"Espero que el Congrés aprovi aviat el T-MEC", ha anunciat Trump aquest divendres al vespre.

A canvi de la retirada dels aranzels, el Canadà s'ha compromès a aturar les represàlies comercials amb què va respondre als Estats Units, que pugen a més de 16.000 milions de dòlars.

El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, treu pit per haver aguantat el pols a Trump, que al final no ha tingut més remei que retirar els aranzels. A canvi, el Canadà es compromet a controlar que l'acer xinès que importi no acabi entrant als Estats Units.

Un cop eliminats els aranzels, principal obstacle per a la ratificació del T-MEC, ara Trump haurà d'iniciar una nova batalla amb la majoria demòcrata de la Cambra de Representants, que no veuen clars alguns punts de l'acord comercial amb el Canadà i Mèxic.

La Casa Blanca vol que el T-MEC entri en vigor aquest any, però les seves expectatives es podrien complicar a mesura que s'avanci en el calendari, tenint en compte que Trump es juga la reelecció el 2020.

Moratòria sobre els vehicles europeus

Trump s'ha donat sis mesos de marge per decidir si imposa ara aranzels sobre la importació de vehicles de la Unió Europea i el Japó. Segons el govern nord-americà, "la defensa i la superioritat militar" del país depenen de la competitivitat en la indústria de l'automoció i de la investigació i el desenvolupament que genera.

Així, Donald Trump afluixa per ara amb el Canadà i Europa, conscient que no se'n surt en el seu enfrontament amb la Xina i que ni tan sols la primera potència mundial es pot permetre el luxe de tenir obertes tres guerres comercials alhora.