Trump contra Trump: el president critica la seva pròpia proposta de tornar a la Lluna

En ple debat sobre el futur del programa espacial de la NASA, les afirmacions contradictòries de Trump generen desconcert i ironies
Trump contra Trump: el president critica la seva pròpia proposta de tornar a la Lluna

Trump contra Trump: el president critica la seva pròpia proposta de tornar a la Lluna

En ple debat sobre el futur del programa espacial de la NASA, les afirmacions contradictòries de Trump generen desconcert i ironies
Xavier DuranActualitzat
TEMA:
Ciència
Trump contra Trump: el president critica la seva pròpia proposta de de tornar a la Lluna

Donald Trump, en el seu despatx, amb una jaqueta de vol de la NASA (Flickr)

Mart i la Lluna estan separats per uns 100 milions de quilòmetres. Però, pel president Trump, estan a un parell de tuits. Si el 13 de maig el dirigent nord-americà afirmava que la NASA tornaria a la Lluna, el 7 de juny considerava que la NASA havia d'oblidar-se de la Lluna i apuntar cap a Mart.

Aquí veiem els dos tuits en ordre cronològic:

 

 

 

Com es pot veure, en el primer diu que el seu govern restaurarà la grandesa de la NASA tornant a la Lluna i després viatjant a Mart. En el segon afirma que, pels diners que està gastant, la NASA no hauria de pensar a tornar a la Lluna, sinó en coses més grans.

Els objectius semblen clars en les últimes paraules del segon tuit: "Defensa i ciència". Dues coses que amb Trump van força unides, perquè el 19 de febrer passat va signar la creació d'una nova branca de l'exèrcit: la força espacial. El vicepresident Mike Pence ja ho havia anunciat l'any passat. Serà la sisena branca, juntament amb l'exercit de terra, l'armada, l'exèrcit de l'aire, els "marines" i els guardacostes. Entre altres coses, la directiva diu això:

"Malgrat que els sistemes espacials dels Estats Units han mantingut històricament un avantatge tecnològic sobre els dels nostres potencials adversaris, aquests potencials adversaris estan avançant ara en les seves capacitats espacials i desenvolupant activament maneres de rebutjar el nostre ús de l'espai en una crisi o conflicte".

Si això s'uneix a una enigmàtica frase del segon tuit, les incògnites sobre l'ús pacífic de l'espai creixen. Trump afirma que "la Lluna forma part de Mart", cosa que pot fer imaginar possibles moviments de fronteres no només a la Terra, sinó molt més enllà de l'atmosfera.

Aquesta segona afirmació ha estat objecte d'ironies diverses, recordant les distàncies astronòmiques -mai millor dit- que separen Mart i la Lluna. Però més enllà de pensar si Mart ha expressat reivindicacions territorials sobre el nostre satèl·lit, els tuits del president posen dubtes sobre la coherència de la seva política espacial.

Anuncis de retorn a la Lluna

Fa poc més de dos mesos que el seu vicepresident, Mike Pence, anunciava, en el Consell Nacional de l'Espai, que, el 2024, els Estats Units tornarien a la Lluna. I, a més, per primer cop una dona trepitjaria el satèl·lit. Pence lloava l'atrevida visió de Trump sobre l'exploració espacial. Segons Jim Bridenstine, l'administrador de la NASA, l'agència tenia l'encàrrec de portar astronautes a la Lluna i, més concretament, de posar la nau en el pol sud del satèl·lit.

I al maig, Pence afirmava en un tuit que els Estats Units tornarien a la Lluna en cinc anys gràcies al lideratge del president:

 

Són declaracions sinuoses en un terreny delicat. Perquè,  si bé tornar a la Lluna sembla un objectiu per a la NASA, no es tracta simplement de tornar a posar-hi la bandera, sinó de desplegar uns plans més ambiciosos. Així, la NASA també pensa en una estació espacial en òrbita al voltant de la Lluna. I encara més, segons explica a la seva web:

"La NASA està treballant per establir una presència humana permanent a la Lluna en la propera dècada, per fer descobriments científics i posar els fonaments perquè les empreses privades construeixin una economia lunar".


I això sembla també una etapa cap a Mart. La NASA afirma que vol liderar "un programa innovador i sostenible d'exploració amb socis comercials i internacionals per fer possible l'expansió humana pel Sistema Solar i portar a la Terra nous coneixements i oportunitats".

El viatge a la Lluna, doncs, seria una etapa important i amb prou entitat, però, en tot cas, un pas cap a l'objectiu a més llarg termini d'arribar a Mart. Així, la Lluna formaria part del pla per anar a Mart. I potser era això el que volia dir Donald Trump.

Treballar amb el sector privat

Per això, ben segur, caldran més diners i la col·laboració amb el sector privat. Un sector que té els seus mateixos plans. El multimilionari Elon Musk vol construir una base lunar habitada de forma permanent. No és l'única empresa privada que té plans per anar a la Lluna. Però la NASA no ho veu amb mals ulls, sinó que preveu la col·laboració com una forma d'unir esforços i repartir costos.

Però els Estats Units no són els únics actors. Hi ha altres països que volen tenir presència a la Lluna. Alguns han dut endavant iniciatives privades que de moment s'han estavellat, com és el cas d'Israel. I la Xina és el país que ha demostrat més capacitat i ganes. Decidida a ser el líder mundial en molts camps, vol estendre aquest lideratge a l'espai. Al gener va fer allunar una nau, per primera vegada, a la cara oculta del satèl·lit.

El seu programa espacial inclou missions orbitals, enviar-hi diversos vehicles tot terreny que recullin mostres i les tornin a la Terra i, finalment, la instal·lació d'una base lunar robotitzada. Un cop ben estudiat tot el terreny, a partir del 2030 es plantejaria una missió tripulada.

Cada president ha tingut el seu pla

Ara fa cinquanta anys, els Estats Units van ser els primers a arribar a la Lluna. De fet, han estat els únics a portar-hi humans. Allò culminava una batalla tecnològica i, sobretot, geopolítica. Aconseguit l'efecte propagandístic, el president Richard Nixon va cancel·lar les tres missions Apollo que quedaven.

Discurs de Barack Obama al Kennedy Space Center de la NASA (NASA-Jim Grossmann-Wikimedia Commons)


El 1989, el president George Bush pare va exposar en un discurs un pla per tornar a la Lluna i per arribar a Mart. El seu successor, Bill Clinton, es va mostrar partidari d'una exploració de l'espai robotitzada i no amb humans. George Bush fill va anunciar un retorn dels astronautes a la Lluna per al 2020 i un posterior viatge a Mart. Formava part del programa Constellation, que el president Barack Obama va cancel·lar per considerar que superava de llarg el pressupost que s'hi podia destinar i perquè no el jutjava prou innovador.

Cada president ha tingut la seva idea sobre l'espai i sovint el seu successor ha tingut idees diferents. És el primer cop, però, que un mateix president té dos objectius oposats: anar a la Lluna i no anar-hi.

ARXIVAT A:
CiènciaTecnologiaTrump