Troben uns murals mil·lenaris preinques amagats per uns saquejadors fa un segle al Perú

Un grup d'estudiants d'Arqueologia ha trobat, al nord del Perú, un mural multicolor de l'època preinca que s'havia descobert fa un segle, però després havia quedat amagat.

Les pintures, conegudes com la Huaca Pintada, ocupen 30 metres de llarg i representen escenes mítiques i molt acolorides, en concret, una deïtat envoltada de guerrers.

Ja quan es van descobrir, el 1916, es va considerar que eren "les imatges més fantàstiques mai trobades", segons l'arqueòleg Sâm Ghavami, que ha dirigit l'excavació.

Però diversos factors les van fer desaparèixer i les van relegar a l'oblit, fins ara.

Els saquejadors de tombes, els primers descobridors

El mural va ser descobert per un grup de saquejadors de tombes a Íllimo, prop de la ciutat de Chiclayo, al nord del país.

Però els lladres --coneguts com a huaqueros--, com que no es van poder endur el contingut, en van destruir una part i van tapar la resta.

Les fortes pluges provocades pel fenomen d'El Niño i el pas del temps van acabar d'enterrar les restes d'aquest santuari que podria tenir més de mil anys d'antiguitat, i se'n va perdre la pista.

Abans, però, l'etnògraf alemany Henrich Brüning, l'enginyer que va impulsar l'estudi de les restes precolombines a la zona, les havia pogut fotografiar en tota la seva esplendor i donar-les a conèixer al món.

Fins que, més d'un segle després, un grup d'estudiants d'Arqueologia suïssos i peruans es van comprometre a trobar-les, un projecte que els ha costat més de 5 anys de feina i superar diversos entrebancs per aconseguir posar en marxa l'excavació.

Terreny privat i vetat

El primer repte era accedir a l'excavació, que està situada en un terreny privat i ple d'arbres que ho tapaven tot. Van trigar dos anys a convèncer la família propietària dels terrenys perquè els deixessin excavar.

Després, un cop obtinguts els permisos i gràcies a una subvenció de la Fundació Nacional de Ciències de Suïssa, l'arqueòleg suís Sâm Ghavami, de la Universitat de Friburg, i una vintena d'estudiants peruans van començar a netejar i excavar el terreny l'any 2019. 

El 2020 van haver d'aturar la feina un any per la covid. La van reprendre l'any passat i ha acabat aquest novembre, quan s'ha fet pública la troballa, que ara està tapada per preservar-la millor.

"Al principi van trobar murs que estaven sense excavar", explica Ghavami, que diu que "ningú podia veure com n'era de monumental perquè estava cobert d'arbres".

Va ser en els últims mesos d'excavació quan es van trobar els murals perduts a l'època de Brüning i se'n van descobrir de nous: entre 11 i 12 metres de pintures que ni els saquejadors ni ningú havien desenterrat, segons els seus descobridors, en més de mil anys.

L'equip d'arqueòlegs creu que el mural, que estava enterrat en una muntanya piramidal, a la vall de La Leche, és de la cultura Lambayeque, del segle IX després de Crist i confia que el mural es pugui restaurar completament i obrir-se al públic algun dia.

A la zona també hi han trobat alguns objectes d'època, que s'han dipositat al Ministeri de Cultura del Perú i que formarà part d'una exposició que es preveu fer al Museu Nacional de Brüning, un cop s'hagin catalogat.

Un estil mestís, origen d'una cultura

El conjunt fa 30 metres de llarg i 3 d'alt. Originàriament, s'hi veia una processó de guerrers vestits amb mudes elegants, que es dirigien cap a una deïtat central, que té trets ornitomorfes, els mateixos atributs característics de la cultura lambayeque.

A sota dels panells pintats, que tenen molt de color, hi ha dibuixat el meandre d'un riu, que porta l'aigua fèrtil i molts peixos als habitants de la vall.

Segons explica l'arqueòleg Sâm Ghavami en una entrevista al diari digital de la Universitat de Friburg, on treballa, l'estil mestís de les pintures barregen elements de dues cultures preinques: els Lambayeque, que va viure al Perú entre el 900 i el 1350 dC i els seus ancestres, els Mochica, que daten d'entre l'any 100 i el 850 dC. 

Les pintures serien doncs testimoni del naixement d'una nova cultura, la Lambayeque.