Troben una explicació als deliris de persecució de persones amb esquizofrènia

Molts pacients amb esquizofrènia pateixen deliris de persecució, un trastorn que els fa sentir que estan amenaçats i que comporta molta angoixa.

"La persona està vivint una experiència en què està convençuda que l'estan intentant enverinar, l'estan perseguint, l'estan gravant, li estan enviant missatges, l'estan observant. Això genera molt patiment si tu ho vius com si fos real", explica Paola Fuentes Claramonte, investigadora de la fundació de recerca FIDMAG Germanes Hospitalàries.

Ara, un estudi d'aquesta fundació i del CIBERSAM --el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental-- ha identificat la regió cerebral implicada en aquest trastorn i que, si no està activada, no permet interpretar correctament el comportament dels altres, el que s'anomena la "cognició social".

"El que vam veure és que la zona responsable de poder interpretar aquestes conductes estava hipoactivada o hi havia una disminució en l'activitat d'aquesta àrea", explica Edith Pomarol-Clotet, directora de la fundació de recerca de Germanes Hospitalàries.

El descobriment d'aquest equip d'investigadores, que s'ha publicat a la revista Psychological Medicine de la Universitat de Cambridge, pot contribuir a desenvolupar tractaments personalitzats per als pacients amb aquest trastorn, dirigits específicament a activar aquesta zona del cervell.

Un viatge en metro, amb realitat virtual

Dinou pacients amb esquizofrènia o desordres esquizoafectius (amb deliris o sense) i 28 persones sanes han participat en l'estudi, fet amb una tècnica innovadora que combina la realitat virtual i la ressonància magnètica.

A tots ells els han posat unes ulleres de realitat virtual que els ha permès fer un viatge simulat al metro de Barcelona, on compartien el trajecte amb avatars, d'altres passatgers que miraven al seu voltant, parlaven i es movien. És a dir, que reproduïen actituds que poden evocar les sensacions de sentir-se observat, perseguit o de ser l'objecte de comentaris o crítiques (idees autoreferencials).

Mentre se'ls sotmetia a aquesta experiència immersiva, se'ls feia una ressonància magnètica funcional simultània que permetia identificar les àrees cerebrals que estaven activades. El resultat: que en un grup de pacients amb esquizofrènia i amb deliris de persecució "hi ha una regió d'activitat reduïda prop de la unió temporoparietal dreta", explica Edith Pomarol-Clotet.

La baixa activitat en aquesta àrea cerebral implica que no puguin interpretar correctament la realitat, segons detalla Paula Fuentes:

"Els pacients que tenen deliris de perjudici, persecutoris, paranoides o d'autoreferencialitat i que se senten immersos en la simulació del metro sembla que, en tenir alterada una àrea del cervell específica, no són capaços de fer les interpretacions de les conductes alienes de forma correcta i se senten observats i en perill que els facin mal."

"Tots podem sentir en algun moment una sensació que ens miren, ens persegueixen o es riuen de nosaltres. La diferència amb una persona amb aquests deliris és que, malgrat que se li argumenti que la seva interpretació no és correcta, no pot canviar-la", conclou la investigadora Paola Fuentes.

En l'estudi també hi han participat el Complex Assistencial en Salut Mental Benito Menni de les Germanes Hospitalàries de Sant Boi, l'Hospital Sant Rafael de Barcelona, l'Hospital Mare de Déu de la Mercè, l'Hospital Sagrat Cor de Martorell i l'Hospital de Mataró.

Les investigadores creuen que els resultats d'aquest projecte també poden ajudar a millorar l'empatia cap als pacients que pateixen esquizofrènia.

"És molt important que la societat entengui que la malaltia mental és una malaltia més i que els pacients es mereixen respecte."