Trobada una dent de llet que podria ser el rastre més antic d'"Homo sapiens" a Europa

Els humans moderns, l'"Homo sapiens", ja rondaven pel territori neandertal europeu molt abans del que es pensava, com ho demostrarien els fòssils i les eines de la cova de Mandrin, al riu Roine, a França, segons un estudi de Science publicat aquest dimecres.

Fins ara, els descobriments arqueològics situaven la desaparició dels homes de Neandertal del continent europeu fa uns 40.000 anys, després de l'arribada del seu "cosí" "Homo sapiens", fa uns 45.000 anys.

El descobriment de l'equip d'arqueòlegs i paleoantropòlegs liderat per Ludovic Slimak, investigador del CNRS a la Universitat de Tolosa, situa l'arribada de l'"Homo sapiens" a Europa occidental fa uns 54.000 anys. 10.000 anys abans, per tant, de les primeres proves conegudes de l'espècie a Europa.

"Les troballes proporcionen proves arqueològiques que aquests cosins homínids poden haver coexistit a la mateixa regió d'Europa durant el mateix període de temps"

L'"Homo sapiens" hauria deixat tot de rastres a la cova durant un període curt, fa uns 54.000 anys, mentre que els neandertals haurien viscut al refugi de Mandrin durant milers d'anys abans i després d'aquella estada.

Segons els investigadors, l'homínid va arribar a aquesta cova només un any després que els neandertals hi passessin. Quan l'"Homo sapiens" la van abandonar definitivament, els homes de Neandertal hi van tornar, però molt més tard, uns mil anys aproximadament.

"Durant un temps, les dues poblacions o bé van conviure a la cova o, si més no, al mateix territori", conclou l'investigador, que creu que l'ocupació dels sàpiens va durar només unes dècades.

Tot i això, alguns investigadors no estan tan segurs que les eines de pedra o la dent pertanyin a l'"Homo sapiens". En declaracions a la revista Nature, l'arqueòleg paleolític William Banks, de l'agència nacional de recerca francesa CNRS i la Universitat de Bordeus, ha assegurat que l'evidència no li sembla "prou convincent".

Una cova molt prolífica

Aquesta cova està situada a la Drôme, al sud de França, i s'ha excavat des de l'any 1990. Al terreny s'hi amunteguen diverses capes arqueològiques que ressegueixen més de 80.000 anys d'ocupació del lloc. "Tot està extremadament ben conservat en capes de sorra molt regulars", han explicat els investigadors a l'agència France Press.

Al refugi han descobert desenes de milers d'eines de pedra i ossos d'animals, i també 9 dents d'homínid d'entre 70.000 i 40.000 anys enrere.

Un dels nivells arqueològics del refugi, conegut com capa E i datat entre 56.800 i 51.700 anys enrere, conté almenys 1.500 peces de sílex tallat, que són pròpies de la tecnologia primerenca de l'"Homo sapiens".

En aquesta capa també hi havia una sola dent, que pensen que seria un molar d'un infant, que té una forma similar a la dels sàpiens que van viure a Euràsia durant l'edat de gel.

Els investigadors han decidit, per ara, no intentar treure l'ADN d'aquesta dent, perquè molt probablement caldria destruir-la. Volen esperar per poder accedir a tecnologies més modernes que garanteixin que se'n podrà extreure la informació que busquen.