Arqueòlegs treballant a les excavacions de Mas Castellar de Pontós
Arqueòlegs treballant a les excavacions de Mas Castellar de Pontós

Troben un poblat ibèric de 2.600 anys a Pontós, el tercer vèrtex d'Ullastret i Empúries

Els experts consideren que el poble tenia una intensa activitat comercial, venent cereals als pobladors d'Ullastret i als grecs d'Empúries

Actualitzat

Les últimes excavacions al jaciment Mas Castellar de Pontós, a l'Alt Empordà, han posat al descobert un nou assentament ibèric de fa 2.600 anys. Els experts consideren que el poble tenia una intensa activitat comercial, emmagatzemant els excedents de cereals per vendre'ls, primer, als pobladors d'Ullastret i, després, als grecs d'Empúries.

Aquest jaciment ibèric abasta una cronologia que va des del segle VII a.C fins a principis del segle II a.C, quan es va abandonar amb l'arribada dels romans. Se sabia de la seva existència des de 1968 quan el propietari de la finca, a on es trobar el jaciment, va mostrar abundant material recuperat durant anys.

Ceràmiques i peces de ferro que auguraven la importància d'un enclavament clau per al comerç del cereal a l'època, però no va ser fins al 1990 quan van començar-hi les excavacions de la mà de l'equip dirigit per l'arqueòloga Enriqueta Pons, que encara hi continua vinculada.


Quatre poblacions

Fins ara, s'hi ha trobat fins a quatre assentaments superposats, el darrer durant l'última campanya d'excavacions. En concret, s'ha localitzat una estructura fortificada que data del segle VI a.C i que correspondria a un poblat ibèric antic.

Situat en un punt estratègic de l'Empordà, els arqueòlegs creuen que el jaciment era el "tercer vèrtex" del triangle que uneix, inevitablement, els altres dos jaciments propers: Empúries i Ullastret.

Emporion, era colonial; Ullastret, el poder polític i Mas Castellar, el poder econòmic, explica Enriqueta Pons.

Es calcula que aquest espai, d'unes cinc hectàrees de superfície, tenia unes 2.500 sitges d'emmagatzematge de cereals. La hipòtesi és que era el graner de l'Empordà, el que acumulava els excedents cerealístics per comerciar amb el món de l'època.

Assentament ibèric Mas Castellar de Pontós
Assentament ibèric Mas Castellar de Pontós (ACN)


Més de 30 anys d'investigacions

Les excavacions que van començar al 1990 han estat interrompudes entre els anys 2004 i 2008, període en el que s'ha avançat en els estudis i treballs analítics de les darreres campanyes.

L'any 2009 s'obre una nova fase d'actuacions amb la realització d'un pla director del conjunt arqueològic de Mas Castellar amb la col·laboració de la Diputació de Girona.

Els arqueòlegs esperen continuar avançant en les excavacions per acabar d'omplir els buits que falten. De fet, encara no han trobat l'ocupació del segle VII a.C., la fundacional com explica Morer.

"Esperem trobar-ho a base de persistència i així documentar totes les fases."

Diu que han d'entendre el segle VI, que ara per ara és un desconegut.

Una altra de les assignatures pendents és donar-lo a conèixer a la ciutadania explica Morer que diu que aquest, serà un dels propers objectius: fer-lo visitable. I és que, paral·lelament a les tasques d'investigació, un equip es dedica a consolidar a adequar l'espai per visites i a consolidar les restes localitzades.

Algunes de les peces localitzades al jaciment de Mas Castellar de Pontós
Algunes de les peces localitzades al jaciment de Mas Castellar de Pontós (ACN)

A banda de la troballa del nou assentament, també s'han consolidat les estructures internes d'una de les cases de l'establiment agrari i un conjunt de 20 sitges, que s'han cobert amb graves de diferents colors per diferenciar l'època a la què pertanyen.

Les excavacions continuaran amb una nova intervenció el mes de desembre.

ARXIVAT A:
Arqueologia
Anar al contingut