Micrografia de les cèl·lules d'una metàstasi cerebral
Metàstasi cerebral, amb les cèl·lules tumorals a la dreta i les normals a l'esquerra (Nephron/Wikimedia Commons/CC-BY-SA-3.0)

Troben un mètode no invasiu per saber si una metàstasi al cervell respon a immunoteràpia

Un estudi dirigit per Joan Seoane, del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, demostra que l'anàlisi del líquid cefalorraquidi pot substituir la biòpsia del tumor

Xavier DuranActualitzat

L'anàlisi de les cèl·lules del sistema immunitari presents en el líquid cefalorraquidi permet predir la resposta a la immunoteràpia en el tractament de metàstasi cerebral.

Així ho demostra un estudi dirigit per Joan Seoane, director de Recerca Translacional i Preclínica del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i professor ICREA, publicat a la revista Nature Communications.

Alguns tumors de pulmó, de mama i melanomes tenen una gran tendència a generar metàstasis cerebrals. Però la resposta al tractament dels tumors que es generen en el cervell pot ser molt diferent, com explica el doctor Seoane:

"El problema és que aquestes noves lesions poden ser molt diferents del tumor primari i comportar-se d'una manera diferent davant dels tractaments d'immunoteràpia."

A més, afegeix: "La ubicació anatòmica d'aquestes lesions limita l'accés al material tumoral per caracteritzar el fenotip immunològic".

Per això, els autors es van plantejar si era possible aconseguir això amb l'anàlisi del líquid cefalorraquidi, que seria un mètode no invasiu i faria innecessari fer una biòpsia del tumor.


Estudi amb biòpsia del tumor i anàlisi del líquid cefalorraquidi

La presència de limfòcits T –cèl·lules del sistema immunitari- en tumors és un marcador que pot donar informació sobre si el tumor és susceptible de respondre a un tractament amb inhibidors com l'anti-PD1 i l'anti-PD-L1, utilitzats en alguns tumors de pulmó i melanomes.

L'estudi es va fer analitzant les mostres de 48 pacients amb metàstasis cerebrals, que van obtenir tant a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, gràcies a la participació del Servei de Neurocirurgia, com a l'Hospital Clínic de Barcelona.

Els autors van analitzar les cèl·lules del sistema immune que es trobaven a les metàstasis cerebrals i, paral·lelament, les que estaven presents en el líquid cefalorraquidi, per poder-les comparar.

L'anàlisi la va fer el grup Genòmica de Cèl·lules Individuals del CNAG-CRG (Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica-Centre de Regulació Genòmica), que va aplicar tecnologia d'última generació per a la seqüenciació individualitzada d'unes 6.000 cèl·lules, com explica Holger Heyn, líder del grup:

"Aquesta tècnica proporciona una alta resolució sense precedents per a la detecció i el seguiment de diversos tipus de malalties. Vam demostrar que la seqüenciació del receptor de cèl·lules T proporciona un codi de barres cel·lular que es pot avaluar fora del tumor. Això obre noves vies per a la detecció del càncer de manera més sistemàtica."

D'aquesta manera, els autors van poder comprovar que les cèl·lules del sistema immune obtingudes de les mostres de líquid cefalorraquidi eren molt semblants a les cèl·lules del sistema immune obtingudes de les lesions del tumor cerebral. Així, una biòpsia líquida seria vàlida per guiar en la presa de decisions sobre els tractaments d'immunoteràpia en aquest tipus de pacients.


Seguiment del tractament

També s'ha obtingut una altra informació molt útil, com és distingir quines són les cèl·lules T que reconeixen el tumor i quines són les que estan actuant en funció del tractament. I això permet analitzar, en diferents moments, si el tractament funciona, com ha explicat Seoane a Catalunya Ràdio:

"Podem monitoritzar com canvia el tumor. Els tumors canvien perquè intenten adaptar-se a l'ambient, en aquest cas, al tractament. S'escapen al tractament. Això ho podem monitoritzar perquè podem fer aquesta anàlisi en diferents temps, veure si el tractament funciona i canviar el tractament perquè sigui més potent."

Un dels grans reptes en el tractament del càncer és la gran heterogeneïtat, no només entre els tumors de diferents pacients, sinó també entre les cèl·lules que formen un mateix tumor. Això fa més complex el tractament de cada pacient.

Les lesions extracranials solen tenir un millor pronòstic que les metàstasis cerebrals, que solen ser les més agressives i mortals. Per això interessa fer-ne un seguiment més intensiu, que serà més fàcil gràcies a aquest descobriment.
 

 

ARXIVAT A:
CàncerSalutRecerca científica
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut