"Stupendemys geographicus" ("Science Advances")
"Stupendemys geographicus" ("Science Advances")

Troben restes fòssils de tortugues gegants de més de tres metres a Veneçuela i Colòmbia

Fins ara les troballes eren escasses i fragmentades i fa poc s'han fet descobriments de peces molt ben conservades en dos jaciments paleontològics de Veneçuela i Colòmbia que han permès fer estudis molt més acurats

RedaccióActualitzat

Investigadors de la Universitat de Zuric i també de Colòmbia, Veneçuela i Brasil, han fet unes troballes excepcionals a Veneçuela i Colòmbia: les restes fòssils de tortugues "Stupendemys geographicus", ja extingides, descrites per primera vegada a mitjans dels anys 70.

Fins ara les troballes eren escasses i fragmentades. Els recents descobriments de peces molt ben conservades en dos jaciments paleontològics de Veneçuela i Colòmbia han permès fer estudis molt més acurats.

Els resultats s'han publicat a la revista científica "Science Advances" i expliquen que aquesta espècie tenia dues banyes a la part frontal de la closca que podia arribar a mesurar més de 3 metres. Aquesta tortuga va viure fa entre dotze i cinc milions d'anys.

 

Closca d'
Closca d'"Stupendemys Geographicus"

 

Els fòssils que ara s'acaben de desenterrar tenien un pes estimat de 1.145 quilos, gairebé cent vegades el del seu parent viu més pròxim, la tortuga de cap gran del riu Amazones. En alguns individus, la closca completa mostra una característica peculiar i inesperada: unes banyes.

Marcelo Sánchez, director de l'Institut i Museu Paleontològic de Zuric, i cap de l'estudi:

"Els dos tipus de closques indiquen que van existir dos sexes de 'Stupendemys': els mascles amb closca amb banyes i les femelles amb closca sense banyes."

 

Stupendemys Geographicus
"Stupendemys geographicus"

 

Les banyes els servien als mascles per barallar-se entre ells o defensar-se d'altres animals. Malgrat les seves grans dimensions, la tortuga tenia alguns enemics naturals i la prova és que les seves restes apareixen a moltes àrees juntament a les d'alguns purussaures o caimans gegants.

La idea que aquests van ser depredadors de les tortugues es desprèn del fet que s'han trobat restes de closques i ossos de "Stupendemys" rosegats o amb marques de dents de caiman.

Marcelo Sánchez:

"Segons els estudis d'anatomia d'aquestes tortugues gegants, ara sabem que algunes tortugues vives de la regió amazònica són els parents vius més pròxims."

A més, els nous descobriments i la investigació de fòssils existents al Brasil, Colòmbia i Veneçuela indiquen una distribució geogràfica molt més àmplia de l'"Stupendemys" del que se suposava fins ara. L'animal va viure a tota la franja nord de Sud-amèrica.

Anar al contingut