Troben més de 250 gravats prehistòrics a les roques de les muntanyes de Prades

El jaciment de l'anomenada Roca de les Ferradures, a l'antic poble dels Cogullons, a Montblanc, un dels més importants de Catalunya pel que fa a gravats rupestres postpaleolítics, podria ser molt més gran del que es pensava, tant en extensió com pel nombre i la varietat de representacions que amaga. I és que un grup d'arqueòlegs hi ha localitzat més de 250 gravats que podrien tenir més de 4.000 anys d'antiguitat, de formes i motius molt variats, i alguns, fins i tot, formant escenes.

Els més representats són les anomenades ferradures, que donen nom a aquest jaciment de la muntanya de Prades, i les creus, que en realitat es pensa que són representacions d'antropomorfs molt simplificades.

Els més singulars són els antropomorfs amb els braços en creu i grans mans obertes, molt desproporcionades en relació amb el cos, que destaquen com a personatges dominants entre la resta, tant per les dimensions --alguns fan més de mig metre d'alçada--, com pels detalls de les figures.

Uns gravats que podrien formar part d'algun tipus de culte que s'hauria practicat a la zona, com a mínim, durant més d'un miler d'anys.

Un possible espai sagrat de culte mil·lenari

Els primers gravats podrien ser de finals del calcolític i inicis de l'edat del bronze, fa poc més de 4.000 anys, però també n'hi ha que podrien ser de l'edat del ferro i posteriors. Això implica que, si com creuen els experts aquests gravats estan relacionats amb algun tipus de culte o cerimònia, aquest s'hauria mantingut durant més d'un miler d'anys a la zona.

Els nous gravats postpaleolítics s'han descobert en una zona a l'aire lliure, en una superfície de roca sorrenca de centenars de metres i, alguns, en un estat de conservació extraordinari.

El jaciment de la Roca de les Ferradures va ser descobert al final de la dècada del 1970 per Ramon Capdevila, aficionat a l'arqueologia i antic col·laborador de Salvador Vilaseca. Però en aquella època, més enllà de la publicació d'algunes fotografies i comentaris, mai havia estat objecte d'estudi, fins que l'IPHES-CERCA --l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, i el Centre de Recerca de Catalunya-- ha pogut reprendre les excavacions a la cova del Minaire i estudiar de nou els materials recuperats per Salvador Vilaseca a la cova de les Gralles, totes dues situades vora els Cogullons.

Aquest nou estudi a la zona, documentat en part mitjançant escàner 3D i fotogrametria, ha permès trobar proves d'un poblament intens en aquest indret ara fa entre 4.300 i 4.000 anys, durant el calcolític, així com la presència humana a la zona durant l'edat del bronze, l'edat del ferro i l'època romana.

Les noves tecnologies utilitzades han permès obtenir models 3D d'alta resolució, tant pel que fa a malla com a textura, que fan possible un estudi detallat i la difusió virtual, per garantir-ne la conservació i preservació.

Aquests treballs han estat finançats per l'Ajuntament de Montblanc i el Departament de Cultura de la Generalitat i també tenen el suport del Centre d'Interpretació d'Art Rupestre de les Muntanyes de Prades, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i la col·laboració de M. Glòria i Joan Sabaté Masdeu, propietaris dels terrenys on es troba el jaciment.