Els famosos megàlits de Stonehenge són patrimoni de la Humanitat i reben 1,5 visitants l'any

Troben l'estructura prehistòrica més gran de la Gran Bretanya al costat de Stonehenge

Els arqueòlegs han descobert 20 fosses de 10 metres de diàmetre, que fan un cercle de dos quilòmetres i que aportaran molta informació sobre com es vivia al Neolític

Actualitzat

Els arqueòlegs britànics acaben de descobrir un nou anell de fosses prehistòriques, construït fa més de 4.500 anys, a poc més de tres quilòmetres dels famosos megàlits de Stonehenge, patrimoni de la Humanitat.

La troballa s'ha produït als voltants de l'assentament del neolític conegut com els Murs de Durrington. Els experts consideren que les més de 20 fosses o pous podrien ser la "frontera" simbòlica entre el món dels vius i el món dels morts.

Stonehenge, que rep un milió i mig de visitants cada any, es considera que està vinculat al canvi d'estacions i feia d'observatori astronòmic, mentre que els eixos o fosses de Durrington es creu que podrien servir per delimitar l'espai i marcar l'entrada al territori sagrat de Stonehenge.

 

Grans peces de pedra

La seva espectacularitat, tenen 10 metres de diàmetre i cinc de profunditat, ha tornat a posar el focus en com aquests avantpassats van poder traslladar peces tan grans de pedra. Potser a base de fer servir boles o fustes.

D'aquest sorprenent descobriment, es creu que el cercle estarà format per 30 eixos en total, i això permetrà als experts conèixer millor la vida i les creences dels nostres avantpassats del Neolític.

La notícia s'ha fet pública a pocs dies del solstici d'estiu, que enguany no ha pogut convocar als druides i als artistes que tots els anys per aquestes dates senten les vibracions tel·lúriques d'aquest lloc únic en el món.

Els arqueòlegs han tornat a la labor, després del confinament, amb els seus equips de prospeccions geofísiques, radars de penetració en terra (GPR) i els instruments de magnometria que estan servint per desenterrar els secrets acumulats durant mil·lennis a Salisbury.

Creences cosmològiques

Richard Bates, de la Universitat de St. Andrews, ha explicat a "The Guardian", els sensors remots donen una idea cada vegada més completa del passat.

"Ens estan servint -afegeix Bates- per descobrir una societat molt més complexa del que ens haguéssim imaginat. Les pràctiques tan sofisticades que estan sortint a la llum demostren que la gent del neolític estava alineada amb els esdeveniments naturals, fins a un extrem que és difícilment concebible en el món modern".

A més, es creu que ha estat un lloc d'enterrament molt significatiu, s'hi han trobat fins a 300 restes humanes prèviament cremades en el cercle sagrat i als seus voltants.

ARXIVAT A:
Arqueologia
Anar al contingut