Troben la causa de les al·lucinacions en malalts de Parkinson, freqüents i poc conegudes

A part dels problemes de moviment i els tremolors, aproximadament la meitat dels malalts de Parkinson experimenten al·lucinacions. Investigadors suïssos i catalans han aconseguit, per primer cop, revelar els mecanismes cerebrals que les produeixen i això obre camí a noves eines de diagnòstic i terapèutiques.

L'estudi l'han liderat Fosco Bernasconi i Olaf Blanke, del Laboratori de Neurociències Cognitives de l'Escola Politècnica Federal de Lausana, i Jaume Kulisevsky, de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment de l'Hospital de Sant Pau i de l'Institut de Recerca Biomèdica de Sant Pau. S'ha publicat a la revista Science Translational Medicine.

La sensació que tenim a prop nostre algú que, en realitat, no hi és, es coneix des de temps immemorials. Però a part dels relats reals i dels generats en llegendes o contes, les anomenades "al·lucinacions de presència" es produeixen en diverses malalties, com l'esquizofrènia, l'epilèpsia, els ictus, els tumors cerebrals i el Parkinson.

El fenomen es dona, aproximadament, en la meitat dels malalts de Parkinson. Es tracta de les anomenades "al·lucinacions menors", entre les quals hi ha la sensació que una persona o animal passa per un extrem del nostre camp visual o la percepció distorsionada, en forma o color, d'alguns objectes. En alguns casos es poden experimentar abans que es manifestin els símptomes motors.

Però aquests símptomes, com dificultats de moviment, rigidesa muscular, tremolors i moviments descontrolats, entre altres, són molt més coneguts. Fins i tot molts malalts mostren reserves i no expliquen que tenen al·lucinacions, i falten eines per diagnosticar-les, com explica Fosco Bernasconi:

"Un repte important amb les al·lucinacions és que es produeixen de forma espontània, que no es poden predir, que molts pacients no n'informen obertament, probablement per por, i que actualment és molt difícil per als metges quantificar la seva periodicitat, fenomenologia i intensitat".

Aquest fenomen pot empitjorar a mesura que la malaltia progressa. No només pot ser inhabilitant, sinó que augmenta el risc de psicosi o demència. Però erl doctor Kulisdevski valora així el seu treball al 324.cat:

"Defineix millor que un fenomen que és freqüent a la malaltia, les al·lucinacions ‘menors', que no es considerava com a signe de gravetat –com sí és el cas de les al·lucinacions ben formades- comparteix els mateixos circuits cerebrals que les al·lucinacions més greus. En principi la seva presència no han d'alarmar als pacients, perquè l'evolució a al·lucinacions més greus pot ser molt lenta o no produir-se mai, però ens ajuda a entendre els mecanismes cerebrals que les produeixen, que són els mateixos que estan per sota de les al·lucinacions més greus".

Provocar al·lucinacions amb un robot

El 2014, un dels autors del nou estudi, Blanke, va descobrir que era possible induir aquestes al·lucinacions en individus sans. I això és el que s'ha fet en la recerca que s'acaba de publicar.

S'ha utilitzat un braç robòtic situat darrere del participant en l'estudi. A aquest se li demanava que fes determinats moviments repetitius, que eren imitats pel robot.

Quan el moviment de la persona i el robot estaven sincronitzats, no es detectava res anormal. Però si no hi havia sincronia, tant els malalts de Parkinson com els participants sans sentien al·lucinacions de presència. És a dir, com si realment hi hagués alguna persona en el seu camp visual.

A més, els participants que ja havien tingut al·lucinacions anteriorment eren més sensibles a les provocades pel robot.

Els autors han anomenat el sistema "test d'estrès del cervell", però també en diuen de manera col·loquial "test del robot fantasma" o "test d'estrès d'al·lucinacions".

L'estudi es va fer amb 56 pacients amb Parkinson i 49 participants sans. El segon pas va ser identificar, amb tècniques d'imatgeria mèdica, que les al·lucinacions es produïen en una xarxa de neurones que implica una regió del cervell anomenada "lòbul frontotemporal". La connectivitat de la regió amb la xarxa neuronal està alterada i això produeix les al·lucinacions.

Possible indicador de la malaltia

La tercera part de la recerca es va fer amb 30 nous pacients estudiats amb l'equip del doctor Jaime Kulisevsky a Sant Pau. Els científics de Lausana i els metges de Sant Pau, treballant conjuntament, van poder predir la gravetat dels símptomes dels pacients estudiant els escàners cerebrals.

Els autors no han trobat una cura per a aquests fenòmens, però sí que han descobert la base neurobiològica que els produeix i portarà avenços, com explica el doctor Kulisevsky:

"Aquest mètode ens ajuda a detectar subjectes en els quals és més fàcil induir les al·lucinacions perquè els seus circuits ja estan d'alguna manera ‘predisposats' per la malaltia per produir-se. Ens ajudarà, entre altres coses, a seleccionar pacients en els quals evitar medicaments antiparkinsonians més capaços d'induir al·lucinacions, a valorar respostes als medicaments i a seleccionar poblacions més homogènies per ser tractats en assaigs clínics".

En l'article, els autors conclouen que això pot ajudar a predir la gravetat de la malaltia en els pacients i dur, finalment, a nous tractaments:

"La detecció de canvis específics en el comportament i en les imatges associades a al·lucinacions específiques poden millorar la quantificació i predicció de la propensió dels pacients a les al·lucinacions de presència i, potencialment, a altres al·lucinacions i psicosis menors i pot facilitar intervencions farmacològiques dirigides que en limitin els efectes secundaris".