Troben en un antic bar la sinagoga medieval més important de la península Ibèrica

Arqueòlegs de la ciutat andalusa d'Utrera han redescobert una sinagoga medieval excepcional. Un cop va deixar de tenir ús religiós per als jueus, es va utilitzar durant set segles.

Es va transformar en hospital, església cristiana, orfenat i -- atenció -- com a restaurant, bar de copes i sala de festes.

Es creu que l'edifici, del segle XIV, és una de les poques sinagogues de l'època que no van ser destruïdes després de l'expulsió dels jueus d'Espanya, el 1492.

Els arqueòlegs asseguren que es tracta del "complex sinagogal medieval més important de la península Ibèrica". L'alcalde d'Utrera, José María Villalobos, ha dit, emocionat:

"És un descobriment de transcendència internacional".

El 1604, l'historiador Rodrigo Caro va deixar escrit que l'antic hospital s'havia aixecat sota les restes d'una sinagoga.

Les "evidències arqueològiques" ho confirmen, segons recull l'informe elaborat per l'arqueòleg Miguel Ángel de Dios Pérez:

"El complex sinagogal excedeix l'estricta sala d'oració i l'estat de conservació és excepcional".

Els treballs d'excavació i restauració van començar el novembre del 2021 en una casa coneguda com amb el nom de "Niño Perdido", on s'havia ubicat l'Hospital de la Misericòrdia durant els segles XV i XVI.

Propietat de l'Ajuntament d'Utrera

L'Ajuntament va comprar l'edifici el 2016 per 460.000 euros. "Llavors, vam rebre crítiques, suposo que ara s'alegraran de tenir aquest espai únic, un punt de trobada de patrimoni emocional i cultural. Serà un atractiu diferencial com a destinació turística.", ha remarcat el batlle.

Ara, el consistori vol buscar noves estances del complex, com ara la zona destinada a les dones. Volen preparar l'edifici per tal que es pugui visitar com més aviat millor, també durant les obres. El termini fixat és "abans de l'estiu".

Quines parts s'han recuperat?

Els treballs han localitzat una part de la nau central de l'església. En aquest punt del temple cristià, s'hi ha localitzat la sala d'oració de la sinagoga, que data dels segles XIV i XV.

Se n'ha documentat l'alçat original, el hekhal (on es col·loca l'arca santa) i la zona per accedir-hi. Es tracta d'un armari o petita recambra decorada on es conserven els rotlles amb els pergamins de la Torà. També s'han trobat restes del banc perimetral i altres evidències.

Falta localitzar el micvé (els banys públics destinats a la pràctica de les ablucions), la bimà (el púlpit o tribuna) o l'espai reservat per a les dones, que confien que afloraran durant la investigació.

Calls jueus encara desconeguts

Els calls jueus d'Utrera encara són "desconeguts", per la falta d'estudis i per la substitució urbanística del segle XX, que n'ha esborrat el rastre. Els experts creuen que el model de la jueria sevillana, al barri de San Bartolomé, els podria servir de mostra per imaginar com podia haver estat.

Quan es va expulsar la comunitat jueva el 1492, l'edifici va viure una gran transformació. Una part es va reconvertir en hospital i l'interior de la sinagoga es va dedicar al culte catòlic.

Un dels sectors del banc perimetral de la sinagoga es va convertir en un confessionari que separava el presbiteri de la resta de l'església. El mateix presbiteri es va construir sobre l'escala d'accés al heckal.

Durant el segle XVI, es van anar succeint diverses obres. Durant el segle següent, la reforma va ser molt més important i ja va quedar amb un aspecte força similar a l'actual.