Troben el cor més antic: el d'un peix de fa 380 milions d'anys

Cor, estómac, intestins i fetge d'un peix que es va extingir fa uns 360 milions d'anys són la inusual troballa que ha permès reconstruir com van aparèixer i evolucionar aquests òrgans en els primers vertebrats.

Les restes les ha analitzat un equip internacional liderat per Kate Trinajstic, de la Universitat Curtin, a Austràlia Occidental. L'estudi s'ha publicat a la revista Science.

No és gens corrent que els teixits tous quedin fossilitzats. Per això, el descobriment d'aquests òrgans corresponents a un animal extingit fa tant de temps va sorprendre els investigadors. Més encara perquè quan se'n troben solen ser fòssils plans. En aquest cas, conservaven el volum.

Les restes corresponen a diversos exemplars d'artrodirs, uns peixos cuirassats que eren els més abundants durant el devonià, que comprèn el període entre 419,2 i 358,9 milions d'anys enrere. Es van trobar a la formació anomenada Gogo, a la regió de Kimberley, a Austràlia Occidental.

La reconstrucció en tres dimensions dels òrgans no ha estat fàcil, perquè les restes estaven incrustades en la pedra. Amb la col·laboració de l'Organització Australiana de Ciència i Tecnologia Nuclears i del sincrotró europeu de Grenoble, es van llançar feixos de neutrons i de raigs X. D'aquesta forma es van poder esbrinar la seva forma exacta i construir models tridimensionals per fer l'estudi.

La doctora Trinajstic ha destacat que així s'ha pogut veure, per primer cop, la forma i l'organització de tots els òrgans en un peix amb mandíbules i que han quedat especialment sorpresos perquè no eren gaire diferents dels nostres.

Probablement, la troballa més impactant és la del cor. El 2016, investigadors brasilers en van trobar un per primer cop. Però corresponia a un peix de l'espècie Rhacolepis buccalis, que va veure en el cretàcic, i tenia una antiguitat de 113 milions d'anys. El seu descobriment es va publicar aquell any a eLife.

En l'estudi actual, a part de remuntar-se més de 250 milions d'anys, s'ha pogut reconstruir per primer cop la forma del cor d'un artrodir i s'ha vist que estava format per dues cambres.

Això proporciona una visió inèdita de les característiques d'aquells primers vertebrats, en què la regió del cap i del coll començaven a canviar per donar cabuda a les mandíbules, un pas crític en l'evolució, com explica la doctora Trinajstic:

"Sovint es pensa en l'evolució com una sèrie de petites passes, però aquests fòssils antics suggereixen que hi va haver un gran salt entre els vertebrats sense mandíbules i els que en tenien."

I afegeix que aquest peix "tenia, literalment, el cor en el musell i sota les ganyes, com els taurons avui".

Precisament la posició dels òrgans és molt semblant a la dels actuals taurons. En el fòssil, el fetge era gros i servia al peix per mantenir-se flotant, com fan els taurons.

Els autors conclouen afirmant que aquesta recerca obre una finestra única sobre els primers estadis en l'evolució dels vertebrats amb mandíbules.