Troben a Verona les suposades restes d'un gran mestre templer català

Les restes d'un home d'avançada edat trobades fa dos anys en un sarcòfag a Verona, Itàlia, podrien pertànyer a un gran mestre de l'orde dels templers nascut a Solsona, han assegurat, aquest dissabte, científics de la Universitat de Bolonya.

La principal hipòtesi és que es tracta de la tomba d'Arnau de Torroja, novè gran mestre de l'orde dels templers de finals al segle XII i, si es confirma, seria la primera vegada que s'identifica un gran mestre templer.

Sarcòfag trobat el 2016

L'arqueòleg de la Universitat de Bolonya Giampero Bagni i l'antropòleg Fiorenzo Facchini han explicat com van trobar el 2016 un sarcòfag amb les restes d'un home d'edat avançada cobert amb un sudari de seda. Aquesta era la prova que es tractava d'una persona preeminent.

Els resultats de la seva investigació han estat presentats en un congrés historicocientífic titulat "Il sarcofago ritrovato a Verona i templari" (El sarcòfag trobat a Verona i els templers) celebrat a Verona.

L'Orde dels Pobres Cavallers de Crist del Temple de Jerusalem va néixer el 1120 a la capital de Terra Santa, conquistada el 1099 a la Primera Croada, per defensar els Sants Llocs i protegir els pelegrins que travessaven el Mediterrani per visitar el bressol de la Cristiandat.

Els investigadors italians pretenen demostrar que les restes corresponen a Arnau de Torroja, que hauria mort i hauria estat enterrat a Verona.

Les obres de restauració a l'església de San Fermo di Maggiore de Verona van permetre descobrir darrera de la paret un sarcòfag de pedra amb la creu dels templers esculpida, segons un comunicat de l'Institut de Biologia Evolutiva, un centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) espanyol i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.

Arnau de Torroja

D'Arnau de Torroja, se sap que va viatjar a Terra Santa, on va negociar una treva amb Saladino i va intentar mediar en les tensions creixents amb l'orde dels hospitalaris. La mort el va sorprendre de tornada del llarg viatge, el 30 de setembre de 1184, a Verona.

Els responsables de l'Institut de Biologia Evolutiva sostenen que va ser enterrat a l'església del temple de San Vitale d'aquesta ciutat.

Al dissoldre's l'orde, l'església del temple de San Vitale va passar a mans dels Cavallers de l'Orde de Malta, que es va clausurar el 1760 a causa dels danys provocats pel desbordament del riu Adige, i els objectes que hi havia van ser distribuïts per les esglésies pròximes.

La datació amb carboni 14 va revelar que les restes trobades el 2016 eren d'entre 1020 i 1220, unes dates coherents amb l'època en la qual va viure Arnau de Torroja.

Els científics van prendre una mostra d'una dent per realitzar una prova genètica i es va poder confirmar que les restes corresponien a les d'un home.

Aquesta mostra es va comparar amb altres de l'Occident mediterrani i es va trobar que era similar a les dels catalans actuals. Però això no és concloent perquè no se sap com eren, amb exactitud, el catalans fa uns 1.000 anys.

El seu germà Guillem enterrat a Tarragona

Per confirmar la identitat de les restes trobades a Verona, caldrà comparar-les amb les d'algun parent i per això es pretén analitzar les d'un germà d'Arnau: les de Guillem de Torroja, que està enterrat a la catedral de Tarragona.

Guillem de Torroja va ser l'arquebisbe de Tarragona entre 1171 i 1174. Les seves restes són en un sarcòfag de marbre col·locat en una paret de la capella de Santa Bàrbara.

L'Arquebisbat de Tarragona i el capítol catedralici ja han donat l'autorització als investigadors perquè puguin accedir a la tomba i extreure una mostra de les restes de Guillem de Torroja. Segons l'Institut de Biologia Evolutiva, els resultats donarien la possibilitat de confirmar finalment per primera vegada la identitat d'un gran mestre.