Troben a Atapuerca restes de l'"Homo antecessor", l'individu més antic d'Europa
Coincidint amb la fi de la campanya d'excavacions d'aquest any als jaciments d'Atapuerca, a la Gran Dolina, un dels set punts d'excavació, s'han descobert unes altres restes de l'"Homo antecessor", l'individu més antic d'Europa, amb gairebé 800.000 anys d'història. També s'hi han localitzat eines de pedra que feia servir aquest homínid per tallar la carn. Aquesta informació permetrà investigar com vivia aquest individu. Per això se n'ha d'extreure el material, netejar-lo amb molta cura, fer-ne un inventari i enviar-lo a diferents universitats per continuar la recerca.
Eudald Carbonell, un dels 3 codirectors de les excavacions d'Atapuerca, ha confirmat la troballa de 4 restes humanes: una dent -un primer molar-; un fragment de parietal, que possiblement encaixarà amb un altre que es va trobar l'any passat, i dues falanges.
L'alegria de l'equip era doble, ja que les restes corresponen a l'"Homo antecessor", l'individu més antic d'Europa amb 800.000 anys d'història, descobert precisament aquí ara fa 10 anys.
També s'han localitzat eines de pedra que utilitzava per tallar la carn i que seran fonamentals per reconstruir la vida d'aquesta espècie.
A Atapuerca s'hi excava cada any només entre juny i juliol. Com un exèrcit metòdic de formigues, unes 140 persones, -entre científics, estudiants i voluntaris-, extreuen material que donarà feina als experts per tota la resta de l'any.
Cada gram de sorra es neteja minuciosament fins a trobar qualsevol resta vegetal, animal o lítica que ajudi a datar èpoques i a relacionar conceptes.
Després d'un exhaustiu inventari i d'una primera interpretació, el material viatjarà fins a universitats de tot l'Estat per aprofundir en la investigació.
El desig dels científics seria trobar ara restes de l'home de neandertal i de cromanyó. Es demostraria així la presència ininterrompuda d'homínids en aquesta zona.
Atapuerca és un dels conjunts paleontològics més importants del món. Conté vestigis de poblacions de més d'un milió d'anys, motiu pel qual va ser declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 2000.
