Les glans acumulades cobrien fins a 6 metres d'alçada dins de la paret (Nick Castro)

Troben 300 quilos de glans en una habitació de casa, recollits durant anys per picots

Un operari antiplagues descobreix el rebost que una parella d'ocells havien fet durant almenys dos o cinc anys en una casa de lloguer de vacances

Judith Casaprima SaguésActualitzat

Els picots menjaglans són uns ocells de la família dels pica-soques que, segons els experts, recullen i emmagatzemen "compulsivament" aliments. Com el Pájaro Loco dels dibuixos animats, inspirat en aquests animals, solen fer forats a les soques dels arbres per guardar menjar. En aquest cas, però, ha estat diferent. I en comptes d'un arbre han triat una casa particular.

"En recolliran i emmagatzemaran tants com puguin", diu Paul Bannick, director del grup de preservació de la vida salvatge Conservation Northwest. I sembla que una sola parella d'aquests ocells han guardat més de 300 quilos de glans de roure a la paret d'una casa.

Castro traient quilos i quilos de glans de la paret: "No s'acabaven" (Nick Castro)

"Mai havia vist res com això", va dir Nick Castro, de 42 anys, que té una empresa de control de plagues a Santa Rosa, a Califòrnia, i porta 20 anys en l'ofici.

"Com més glans treia de la paret, més n'hi havia. Semblava que no s'acabarien."

El mes de desembre, Glen Ellen, el propietari de la casa que lloga per temporades de vacances, va detectar la presència de cucs de la farina a la casa i va sol·licitar els serveis de l'empresa de Nick Castro.
 

Vuit sacs plens de glans

Amb dos treballadors més de la seva empresa, Castro va pensar que es tractava d'una feina com qualsevol altra de les que solen fer, però quan va fer un forat a la paret d'un dels dormitoris de la casa en va sortir una cosa inesperada.

"Primer pensàvem que n'hi hauria un grapat", diu Nick Castro (Nick Castro)

En comptes d'un animal mort, com troben sovint, en van sortir una pila de glans. Havien fet un forat de 10 per 10 centímetres, però en fer-ne un altre una mica més gran van veure que n'hi havia molts més i que el magatzem de glans omplia uns 6 metres d'alçada a l'interior de la paret. 

 "Realment n'esperàvem un parell de grapats, com a molt, però res d'això." 

Encara van sortir més glans quan Castro va ficar el braç dins la paret. Va haver de fer tres forats més per treure'ls tots. En total en van treure més de 300 quilos, que van carregar al seu camió amb vuit sacs d'escombraries.
 

 

La feina de dos picots

Mentre carregaven els quilos de glans, van veure els responsables del rebost: una parella de picots menjaglans que eren fora de la casa. Castro suposa, segons ha explicat al Washigton Post, que els ocells havien fet forats a la xemeneia de la casa de dos pisos i que havien anat amagant el seu botí durant uns 2 o 5 anys.

Els propietaris anteriors van substituir l'aïllament de fusta de la casa per la fibra de vidre, un revestiment massa dur per als picots, que ja no hi podien fer forats. De manera que els ocells van deixar caure les glans de roure per la xemeneia i van anar omplint la paret.

Un exemplar mascle d'un picot menjaglans de Califòrnia, que sol viure als boscos de roures (Wikipèdia)

 

Adaptar-se als canvis de l'entorn

Els 300 quilos de glans han estat recollits i emmagatzemats per una sola parella de picots menjaglans, o "Melanerpes formicivorus", segons el seu nom científic.  Aquests ocells d'ulls grossos amb cara blanca i negra i barret de plomes vermelles són coneguts per la quantitat de forats que fan i de glans que recullen. Un comportament acaparador i frenètic.

Els picots menjaglans de Califòrnia es troben als boscos de roure i roure perenne a la costa oest i al sud-oest, i solen perforar petits forats en un arbre mort, collir els fruits secs a la tardor i emmagatzemar-los als forats per menjar-los durant l'hivern. Alguns arbres s'utilitzen durant generacions i tenen fins a 50.000 forats.

En alguns casos, però, aquests ocells també poden amagar el menjar en forats naturals i esquerdes a l'escorça. Altres vegades, com va trobar Castro, trien llocs inusuals per emmagatzemar-los, com ara les cases

Aquest amagatall atípic, segons Scott Jennings, ecologista aviari de l'ONG de defensa ambiental Audubon Canyon Ranch, podria significar un canvi en els hàbits d'aquests ocells, que s'estarien adaptant als canvis que la construcció d'habitatges fa en el seu hàbitat natural.

Anar al contingut