Troben 30 gemmes "increïbles" en el desguàs d'uns banys romans a Anglaterra

Els arqueòlegs han trobat almenys 30 pedres semiprecioses de fa gairebé 2.000 anys en el desguàs d'uns banys romans a l'actual Carlisle, al nord-oest d'Anglaterra, a prop de la frontera amb Escòcia.

Conegudes com "intaglios", són unes gemmes gravades amb imatges, malgrat que són diminutes, que es lluïen enganxades a un anell.

Algunes només tenen 5 mil·límetres de diàmetre; la més gran, 16. En qualsevol cas, "l'habilitat de l'artesà per gravar coses tan petites és increïble", remarca Frank Giecco, expert en la Gran Bretanya romana, que parla de troballa "increïble".

Segurament objectes molt cars en aquella època, a finals del segle II o el segle III.

"No trobes aquestes gemmes en llocs romans d'estatus inferior", explica Giecco. "No són una cosa que portarien els pobres."

Una de les peces trobades és una ametista amb una venus sostenint un mirall o una flor. Una altra és un jaspi amb un sàtir assegut sobre unes roques al costat d'una columna sagrada.

Els anells amb els "intaglios" els portaven tant les dones com els homes, i més enllà de la seva finalitat decorativa podien tenir un simbolisme, a partir de les il·lustracions gravades. N'hi havia, per exemple, de relatives a la fertilitat o de temàtica militar.

La troballa s'ha fet just darrere les restes del mur d'Adrià, la línia de defensa construïda per l'emperador Adrià entre els anys 122 i 127 per protegir aquella frontera nord del territori de l'imperi.

Els banys eren a tocar del fort més important del mur, seu d'una unitat d'elit de cavalleria que tenia vincles amb la cort imperial.

Què hi feien, aquestes gemmes, a les canalitzacions de sortida d'aigua dels banys?

Formaven part d'anells dels usuaris dels banys, i els experts pensen que es desprenien perquè la cola vegetal que els enganxava es debilitava amb l'aigua calenta i el vapor.

A partir d'aquí, quan les piscines i les saunes es buidaven per netejar-les, l'aigua els arrossegava al desguàs, on també s'ha trobat una quarantena d'agulles per als cabells i 35 comptes de vidre, probablement d'un collaret.

Martin Henig, expert en art romà a la Universitat d'Oxford, explica: "Imagino que les gemmes recuperades del desguàs es van acumular amb el temps, i cal recordar que molta gent utilitzava aquests banys".

Giecco afegeix que com que l'anell continuava al dit del propietari, "potser no se n'adonaven fins que arribaven a casa".

Llavors, per què es banyaven amb aquests anells valuosos, si hi havia el risc perdre'ls?

"La dificultat és que necessitaves treure't l'anell, però hi havia molts perills. On el deixaves? La gent devia tenir un disgust molt gros quan perdia un anell o la gemma", diu Henig.

Les excavacions a Carlisle està previst que continuïn l'any que ve, i podrien posar al descobert un complex de banys luxós i monumental, pel que indiquen aquestes i altres troballes que s'hi han fet fins ara, com ara rajoles amb motius imperials.