Troballa catalana a Egipte: descobreixen un temple de Ptolemeu I de l'any 300 aC

Troballa arqueològica de primera magnitud. El Museu Egipci de Barcelona ha participat en un descobriment arqueològic "sense precedents" d'un temple de Ptolemeu I, a Egipte.

La troballa es va localitzar accidentalment l'any 2019 en un jaciment a 200 quilòmetres del Caire. Es tracta d'una part del temple de l'any 300 abans de Crist que està format per seixanta blocs de pedra d'uns 500 quilos cada un. Els jeroglífics -que estan en perfecte estat de conservació- expliquen la història del temple i parlen sobre els déus a qui està consagrat. Aquestes restes es van reutilitzar per construir una església cristiana el segle VI després de Crist.

L'arqueòloga catalana Mariàngela Taulé, que forma part del projecte, considera que "trobar les restes d'aquest temple situa l'egiptologia catalana a primera línia".

Jordi Clos, president de la Fundació Clos i del Museu Egipci de Barcelona, destaca la importància de la troballa que s'ha presentat aquest dijous en primícia mundial.

"Difícilment podies imaginar-te que arribaries a tenir el descobriment d'unes peces d'aquesta envergadura que no eren unes quantes, sinó que han arribat a ser 60 les que portem en aquest moment descobertes."

La troballa forma part del projecte Sharuna, que va començar el 2006 i porta aquest nom per la zona on es desenvolupa, a l'Egipte Mitjà. Taulé ha assegurat que aquest projecte d'estudi "tot just comença" i explica l'impacte de la descoberta..

"L'excavació ha estat impactant. Normalment treballàvem a la necròpolis, i això es troba enmig dels camps de cultiu. Teníem constància, per documents egiptològics, que hi havia un temple a la zona, però tots els altres egiptòlegs que hi havien anat no l'havien trobat. Per tant, quan el novembre del 2019 veiem per primera vegada aquests blocs, ens adonem de la contundència i la importància del projecte."

El Museu Egipci de Barcelona té previst fer-ne una exposició més endavant, on s'explicarà la història prèvia de la descoberta i es farà difusió del projecte, on també participen la Universitat de Tübingen i el Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte.

Els blocs originals es troben al jaciment arqueològic de Kom el-Ahmar Sharuna, a Egipte, i a Barcelona el Museu Egipci va presentar la reproducció d'un dels carreus amb les representacions de la deessa Hathor de l'amor i les inscripcions de textos jeroglífics amb el nom del faraó Ptolemeu I.

L'egiptòleg, director de les excavacions i conservador del Museu, Luis Manuel Gonzálvez, ha explicat la importància de la troballa, que rau en el nombre de blocs, la seva qualitat artística i els elements que contenen.

"Apareix el nom del faraó que va manar erigir aquest temple, Ptolemeu I. Apareix un fris amb la representació frontal de la deessa Hathor, possiblement una de les divinitats a la qual es va dedicar el temple; l'altre és el déu Horus, que tradicionalment és el déu local de Sharuna, i també trobem un text que hem d'acabar de tractar, que és un text fundacional del temple."

A banda de la peça que actualment hi ha al museu, Gonzálvez ha avançat que l'exposició inclourà altres blocs representatius de l'estructura del temple.

"Les restes del temple es troben actualment a Egipte i d'Egipte no pot sortir absolutament res, i al lloc on treballem i on ho hem documentat tot és on es quedaran finalment aquestes restes, que és a Egipte. En un magatzem o bé, un cop acabi l'estudi, si podem obtenir una part del temple, que es pugui mostrar en algun museu. Aquí el que hem portat és una còpia d'un dels carreus, que és un exemple d'un dels blocs que vam documentar i formarà part de tota una sèrie de blocs que integraran una exposició."

Els blocs van ser utilitzats al segle VI després de Crist per construir una església cristiana copta, concretament els fonaments i alguns elements del paviment. La peça que es mostra al Museu Egipci de Barcelona correspon a la tercera filera de la paret del temple i conté motllures, frisos decoratius i textos jeroglífics molt ben conservats.

"En el moment que els cristians decideixen desmuntar el temple, potser no havien arribat a un nivell de fanatització tan alt com podem observar en altres temples d'Egipte, on totes aquestes imatges el que van fer va ser repicar-les, van decidir soterrar-les i que no les veiés ningú més, per tant no calia trencar-les."

Les restes daten d'aproximadament l'any 300 aC, durant el regnat del faraó Ptolemeu I, que va començar l'any 304 abans de Crist.

"La importància d'aquest temple rau en el fet que és un dels pocs que es va construir a l'època del faraó Ptolemeu I i, d'aquests, és el que més blocs i carreus ha conservat i el que s'acabarà coneixent d'una manera més completa."

S'han tret a la llum 60 carreus de pedra calcària de grans dimensions, que han estat recuperats durant dues campanyes d'excavació arqueològica entre el 2019 i el 2020.

Troballa accidental

Segons ha explicat l'arqueòloga Mariàngela Taulé, la descoberta va ser "accidental", ja que els va trobar el Ministeri d'Agricultura egipci durant l'arranjament d'un canal de regadiu. Això va ser el 2018, quan es van trobar set blocs amb cartutxos d'un faraó. El novembre del 2019 es va fer la troballa més important.

"És accidental perquè els primers blocs es troben per uns treballs fets pel Ministeri d'Agricultura per arreglar un canal de regadiu al mig de les terres de cultiu. Surten a la llum els primers, uns set blocs, que ja es veuen amb cartutxos d'un faraó. I a partir d'aquí com que es troben en la nostra concessió comencem a treballar i és quan es fa tota la troballa important."

Possible reconstrucció del temple

A partir d'aleshores va començar l'excavació del jaciment, que destaca perquè permetrà plantejar una proposta de reconstrucció hipotètica del temple que fa dos mil anys es va erigir a la ciutat de Hut-nesut, antic nom de l'actual Sharuna.

Es dona la circumstància que tots els blocs oposats van formar part de les quatre fileres superiors del temple faraònic, i es van observar clares connexions entre alguns dels blocs, connexions que s'han anat confirmant i ampliant en els treballs d'investigació desenvolupats després per l'equip del museu barceloní.

La informació recopilada amb els seixanta blocs permet integrar altres carreus i fragments del temple descoberts en el passat com els localitzats per l'egiptòleg Tadeus Smolenski al començament del segle XX, actualment en les col·leccions egípcies de Viena i Budapest, o els recuperats per la Universitat de Tübingen des del 1984.

Dificultats en l'excavació

La recuperació d'aquest important llegat de l'Egipte faraònic no ha estat fàcil, segons Gonzálvez, perquè "en primer lloc, el jaciment, que es troba en una zona en la qual el nivell freàtic apareix a menys d'un metre de la superfície del terreny, es va haver de dotar d'un sistema de drenatge continu per poder treballar en condicions òptimes".

A les circumstàncies excepcionals d'aigua freàtica s'hi va afegir, a partir del febrer del 2020, la pandèmia, i davant la imminència del tancament de l'espai aeri egipci, l'equip va optar per no tornar a Espanya i completar el seu treball. L'aventura va continuar amb pluges torrencials -les més intenses en 100 anys-, plagues de serps, tempestes de sorra i altres penalitats, fins que l'equip va poder tornar a mitjans de maig de l'any passat.

Els blocs i les altres restes arqueològiques han estat documentats "in situ" -amb dibuix i fotografia-, per després ser traslladats a la casa-laboratori de la missió, on s'han fet les tasques de documentació gràfica dels blocs, neteja, restauració i emmagatzematge.

Per a la documentació de cada carreu s'han aplicat tècniques modernes que, a partir de la fotografia, permeten construir models precisos i mètricament correctes en 3D.

15 anys d'excavacions

Durant els 15 anys que el Museu Egipci de Barcelona ha estat excavant juntament amb la Universitat de Tübingen i el Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte, han trobat tombes, motlles, aixovar funerari, ceràmica, una gran cova amb més de 500 mòmies de falcó, "però aquesta troballa supera l'anterior i obre noves expectatives per al futur".

Amb aquesta troballa es recupera "una aventura que va començar el 1838 quan l'egiptòleg Nestor L'Hôte va esmentar per primera vegada l'existència d'un temple a Sharuna, del qual es va perdre qualsevol rastre malgrat la recerca feta després per exploradors i egiptòlegs a finals del segle XIX".