Troballa arqueològica única a la península Ibèrica d'uns 5.000 anys d'antiguitat
A Seró, a Artesa de Segre, les obres del canal Segarra-Garrigues han posat al descobert una troballa arqueològica única a la península Ibèrica. Es tracta d'un monument funerari de finals del neolític, que té uns 5.000 anys d'antiguitat. El jaciment té 9 metres de llargada per 6 d'amplada i està format per dues grans pedres verticals decorades i envoltades per pedres més petites. També s'hi han trobat ossos humans que pertanyen a un enterrament. Ara, el Departament de Cultura el restaurarà i l'exposarà en un lloc encara per decidir.
Els treballadors de les obres de la xarxa de distribució del canal Segarra-Garrigues han descobert el megàlit quan estaven fent una rasa a tres metres de profunditat per passar les canonades. Ràpidament han alertat de la troballa i el Grup d'Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida s'ha fet càrrec de les excavacions.
El jaciment té 9 metres de llargada per 6 d'amplada i està format per dues grans pedres verticals decorades i envoltades per pedres més petites. A l'interior del megàlit, datat de fa 5.000 anys, a l'època de final del neolític, s'hi han trobat restes humanes i d'animal.
Tanmateix, la seva singularitat són els motius esculpits que decoren les lloses. D'una banda, hi ha línies obliqües alternes i, de l'altra, un reticulat, un tipus de gravat que no té precedents a Europa. En aquest sentit, el responsable del jaciment, Joan López, ha assegurat que la troballa té un "interès internacional" i l'ha situada a la mateixa categoria que el famós jaciment de Carnac, a la Bretanya francesa ,o el de Stonehenge, a la Gran Bretanya.
Per la seva part, el director dels Serveis Territorials de Cultura, Ferran Rella, ha reconegut que encara no s'ha determinat on es traslladarà el jaciment i com es reconstruirà, però ha assegurat que tindrà una "rendibilitat cultural" i serà "útil per al coneixement".
