Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Tres víctimes d'ETA reviuen l'atemptat de Vic i el d'Hipercor i l'assassinat d'Ernest Lluch

Les víctimes d'atemptats d'ETA a Catalunya parlen del final de l'activitat armada i el reconeixement del dolor causar per part de l'esquerra abertzale

Andrea Vargas Torrentó / Albert Casas Muxi Actualitzat
TEMA:
ETA

En el dia que fa 10 anys que ETA va abandonar les armes, recordem els atemptats que més van impactar Catalunya. Ho fem de la mà del colpidor testimoni de les víctimes d'aquelles sagnants accions.


La caserna de Vic: 10 morts

L'Anna, de dos anys, estava a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic el 29 de maig de 1991, el dia en què ETA va fer explotar un cotxe bomba prop del quarter.

El seu pare, Joan Chincoa, era guàrdia civil i per això, juntament amb la seva dona, Núria Ribó, i la seva filla vivien allà.

L'atemptat va causar 10 víctimes mortals, entre elles en Joan i la Núria, i 44 ferits. L'Anna va sobreviure a l'explosió i va ser el seu oncle, Quim Berrocal, qui la va treure a coll d'entre la runa.

Àngels Ribó Parera, la tia, ho recorda així: "El meu home va sentir uns plors, va remoure una miqueta la runa i a dins d'un armari hi havia l'Anna. Portava el xumet posat i van dir que això podia ser una de les coses que la va salvar amb l'impacte de l'explosió."


Hipercor: el més sagnant

El 19 de juny de 1987, ETA va cometre l'atemptat més sagnant a Catalunya. Va ser al supermercat Hipercor de l'avinguda Meridiana de Barcelona. Hi van morir 21 persones i 45 van resultar ferides.

Robert Manrique treballava a la carnisseria del supermercat quan va esclatar el cotxe bomba al soterrani del centre comercial: "Tota la flamarada va sortir on estàvem nosaltres i en el meu cas em va cremar la cara, el cap, les mans, els braços i les cames. Palpant les parets i sentint crits vaig trobar la rampa de sortida i algú em va posar dins d'un taxi. Pensava que havia esclatat una cambra frigorífica, i quan vaig saber que havia estat un atemptat em van canviar els esquemes."


Ernest Lluch

El 21 de novembre de l'any 2000, ETA va assassinar a Barcelona la víctima més rellevant políticament: Ernest Lluch.

L'exministre socialista defensava amb fervor la fi de la violència d'ETA i no dubtava a dir-ho sense complexos als abertzales. Ernest Lluch, en el seu discurs, va rebel·lar-se contra el terrorisme d'ETA: "Crideu, crideu. Perquè quan crideu, esteu deixant de matar."

Segons la professora de la UB i filla d'Ernest Lluch, Rosa Lluch, el seu pare volia trobar una solució al conflicte entre el País Basc i Espanya: "El meu pare creia que calia trobar solucions per facilitar tot aquest procés d'abandonament de les armes. Un dia, tornant de la facultat cap a casa, l'esperava un comando d'ETA, i tan bon punt va baixar del cotxe el van assassinar."

"Era un conflicte que, més enllà de la violència, també tenia un component polític. Calia trobar solucions. Per això ell participava en actes, com el míting que es va fer el 1999 a Sant Sebastià, en què destacava el que per a ell era més important: deixar les armes."

Les disculpes de l'esquerra abertzale

Les paraules del coordinador general d'Euskal Herria Bildu, Arnaldo Otegi, coincidint amb el desè aniversari del cessament de l'activitat d'ETA, han suposat un pas en la desescalada. L'entorn abertzale ha reconegut el dolor causat a les víctimes i ha demanat disculpes.

Un avenç significatiu, però que en el col·lectiu de familiars i víctimes del terrorisme és acollit amb matisos diferents, d'acord amb el procés de dol que fa cadascú.

"Perdonar, no perdonarem mai", explica Àngels Ribó. "Jo personalment no els puc perdonar. Les paraules de l'Otegi, a mi, no em serveixen ni crec que siguin sinceres."

Robert Manrique, en canvi, creu que és el pas que calia fer: "Han reconegut que ho van fer malament. Jo crec que és positiu, evidentment, els demanàvem que fessin això."

Rosa Lluch coincideix que és un gest positiu: "Per mi això és molt positiu, i més quan l'esquerra abertzale diu clarament que opta per vies polítiques i democràtiques."

Deu anys del final d'ETA

On sí que hi ha consens entre les víctimes és a valorar positivament aquesta dècada sense activitat per part d'ETA.

Àngels Ribó: "Estic contenta perquè fa 10 anys que no s'ha matat a ningú. I al final és el que vols perquè ja que han matat els meus; doncs que no torni a passar".

Robert Manrique: "Com a col·lectiu de víctimes, com a societat civil, tothom ha posat la seva feina per acabar amb ETA".

Rosa Lluch: "Fa deu anys que ETA no mata. No tinc cap dubte que el meu pare n'estaria molt content, i jo penso que tots n'hauríem d'estar molt contents".

ARXIVAT A:
ETA Arnaldo Otegi
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut