Tres noies que van patir abusos sexuals: "Els infants no tenen eines, no els les donem"

Carme Diaby, Fàtima Balde i Mònica Morlans van patir abusos sexuals quan eren petites. En els tres casos, els agressors eren persones de l'entorn més pròxim i, fins i tot, familiars.

Després d'anys de patiment en silenci, han decidit alçar la veu i el juliol del 2020 van posar en marxa el projecte "1 de cada 5". És l'estadística de menors que s'estima que patiran abusos sexuals. Un 20% dels infants.

A través de tallers i xerrades dinàmiques intenten fer pedagogia social sobre els abusos sexuals a menors. L'objectiu: parlar obertament sobre un tema que encara és tabú. I, per això, comparteixen amb els participants les seves històries.

La Carme va patir abusos per part d'un amic del seu pare, des dels 5 fins als 12 anys. El pare de la Mònica va abusar d'ella quan tenia només 4 anys. La Fàtima va ser víctima d'abusos per part de diferents persones, quan tenia 3, 5, 7, 8, 9 i 15 anys. Va decidir trencar el silenci quan va veure que la seva amiga Carme explicava al "Quatre gats", de TV3, els abusos que havia patit durant anys.

"Als 18 anys vaig trencar el silenci, ho vaig explicar a la meva família. I a partir d'aquí vaig decidir ser activista i, en lloc de ser víctima, ser supervivent", explica la Carme Diaby

Totes tres, però, van trigar anys a explicar el que els havia passat, perquè no tenien les eines per fer-ho.

"El problema és que els infants no tenen eines, perquè no els les donem. El silenci de la societat adulta juga totalment en contra de crear infants i adolescents amb eines comunicatives per poder expressar el que passa", assegura Mònica Morlans.

I això és el que elles intenten fer als seus tallers: donar eines als infants i joves per parlar amb naturalitat sobre el consentiment i la sexualitat. Creuen, però, que també cal reforçar la formació de mestres i educadors:

Carme Diaby explica el seu cas: "Jo me'n recordo que, amb 8 anys, vaig dir a la classe que m'havien fet un petó. I la professora em va fer fora de l'aula. Això és un sistema que s'ha de canviar. Professors i educadors han de tenir eines per detectar i acompanyar les víctimes. Si no, encara que els nens parlin, si no tenen una protecció i una comprensió, no servirà de res que expliquin el que estan patint."

Per això, diuen, cal escoltar-los:

"Totes aquestes bromes de ridiculitzar els genitals amb adjectius i diminutius, obligar a fer un petó al tiet o a la tieta quan no volen... no eduquem en consentiment, no eduquem en cos, no eduquem en sexualitat... Llavors, què esperem?", explica Mònica Morlans.

Els abusos sexuals deixen seqüeles de per vida als menors, malgrat que els hagin patit quan tenien només 3 o 4 anys. "Ho arrossegues tota la vida, però se'n pot sortir", diu Fàtima Balde.  

En aquest vídeo podràs veure el seu testimoni i també com és una de les seves xerrades per sensibilitzar sobre els abusos: