Tres dones i un projecte comú: cultivar poma de muntanya a la vall del Llobregós

Un equip format majoritàriament per dones produeix i comercialitza pomes de muntanya a la comarca de la Noguera. Quan les finques estiguin en plena producció calculen que en produiran un miler de tones. Aquests dies planten pomeres, de la varietat story, en una finca de 4,5 hectàrees, que s'afegiran a les altres 10 hectàrees que ja es conreen.

La nova plantació la fa la Lourdes Cuadrat, una dona que s'acaba d'incorporar al camp com a jove pagesa. Ella, que s'ha format en teràpies naturals, ha decidit fer aquest pas perquè pensa que podrà atendre millor els dos bessons de cinc mesos que té. De moment, s'encarregarà de la gestió de l'explotació. La seva intenció és ocupar-se -així que els seus fills creixin- de conrear la finca i collir els fruits.

"Vull estar cada vegada més aquí, perquè la terra és una cosa xula. I veure créixer els arbres i les pomes, també."

La idea d'incorporar-se com a jove pagesa i endegar un projecte familiar va ser de la seva parella. Ella no s'ho havia plantejat, malgrat que ve de família pagesa. "A la dona no la deixaven entrar al camp; de petita jo volia pujar al tractor i el meu pare no em deixava", explica. "Les dones s'han quedat sempre limitades", afegeix. Per això, Lourdes Cuadrat pensa que a la dona li queda molt camí per recórrer en el món de l'agricultura i en tots els àmbits de la societat.

El projecte de producció de pomes de muntanya es fa sota el paraigua de la cooperativa Agrària del Llobregós, que presideix una altra dona, la Maria Casòliva. Ella va estudiar Ciències Ambientals, però va decidir tornar al seu poble, Sanaüja, per ocupar-se de l'explotació agrícola que deixava el seu pare en jubilar-se. I va decidir produir pomes de muntanya. La feina al camp la compagina amb la presidència de la cooperativa, que vetlla pel conreu, la producció i la comercialització de les pomes.

Produir pomes de muntanya en aquest punt de la Noguera és un projecte relativament nou. Per tirar-lo endavant ha fet falta poder comptar amb l'aigua del Canal Segarra-Garrigues, i també amb estudis que n'asseguressin la viabilitat.

Tècniques com la Rosa Rigal, de Fruits de Ponent, han investigat quines varietats s'adaptaven millor a la zona i també com s'havien de protegir els arbres i els fruits de les calamarsades, gelades o plagues. Ella té clar que tant les tècniques com les pageses poden fer "el mateix que fa un home al camp", i adverteix que "en càrrecs directius, de dones n'hi ha menys".

Les pomes de muntanya de la vall del Llobregós són diferents de les que es produeixen a la plana. Creixen a més alçada i això els dona altres qualitats: són més cruixents, més dolces i sucoses, i també tenen més color.

Des de la Cooperativa Agrària del Llobregós, volen que s'incorporin nous productors de pomes i -si pot ser- que siguin dones.