Tres detinguts en l'operació antiterrorista volien comprar armes i fabricar explosius

El jutge considera que almenys tres dels disset detinguts en l'operació antiterrorista d'aquesta setmana a Barcelona i Igualada -l'anomenada Alexandria- tenien la intenció d'atemptar. En les intervencions telefòniques es va constatar que s'interessaven per la compra d'armes i la fabricació d'explosius, i que havien assenyalat possibles objectius.

El principal investigat va ingressar el març del 2017 a la presó de Can Brians 1. Quan hi va entrar, ja hi havia un avís de la policia que se n'havia de fer un seguiment per les seves idees violentes. S'hi va estar tres mesos i quinze dies per un furt. Segons apunten fonts penitenciàries, no va mostrar en cap moment les seves simpaties per Estat Islàmic, o almenys els funcionaris no ho van detectar.

Tot i això, es va mantenir el seguiment policial una vegada va sortir de la presó. Aquest va ser el punt de partida perquè arrenqués la investigació de l'operació Alexandria.

Els Mossos creuen que hi havia un primer cercle amb cinc individus -tres dels quals són els que estan a la presó- que haurien consumit material propagandístic d'Estat Islàmic, estaven al dia de les seves publicacions i haurien celebrat els atemptats de Barcelona i Cambrils. Els acusen de tenir la voluntat d'atemptar, i el punt d'inflexió hauria estat quan s'haurien interessat per la compra d'armes i la fabricació d'explosius. També haurien marcat objectius concrets. Els detinguts ho neguen.

Alexandre Girbau, professor de Dret Penal de la UB, explica que la sola preparació d'atemptats ja és punible:

"La preparació és punible. No cal esperar a tenir-ne massa proves, perquè si ens esperem a tenir-se massa proves arribarem tard i vindrem després de l'atemptat i lamentarem les defuncions. Per tant, ja és punible amb una pena relativament petita, de dos a cinc anys de presó, per preparatius d'actes terroristes."

Un segon cercle, amb una dotzena de persones, sembla que es dedicaria a furts. Està per veure, però, si aquesta xarxa delictiva pretenia finançar la presumpta planificació d'atemptats.

La majoria es movien amb documentacions falses i alguns haurien utilitzat diversos noms durant els anys que han viscut a l'estat espanyol. També s'ha d'investigar l'enviament dels passaports robats a turistes a l'estranger.

D'aquí que s'investiguin les connexions internacionals que pot tenir aquest grup. Una feina que comença ara, a l'espera del que puguin localitzar en els dispositius mòbils que es van trobar en els escorcolls als domicilis.

Des del 2004, les presons catalanes tenen una àrea d'informació i seguretat

A les presons catalanes hi ha una àrea d'informació i seguretat, que es va crear el 2004 arran dels atemptats de Madrid. En aquell moment, ja es va detectar que els processos de radicalització poden començar o tenir continuïtat en els centre penitenciaris. De fet, es fa un seguiment exhaustiu d'aquells que mostren una visió extremista de la religió o d'una posició política i se n'avalua el risc per valorar si se'ls ha de mantenir vigilància una vegada han complert condemna.

Però no és fàcil fer aquests seguiments. Alguns joves, que tenen idees violentes, s'han sentit observats pels funcionaris i això ha reforçat que públicament verbalitzessin el seu ideari extremista. Un risc perquè poden fer valer la seva influència a d'altres interns tot i l'atenció amb què se'ls segueix.