Treballar 55 hores setmanals augmenta el risc de mort per ictus o malaltia cardíaca

Les jornades de 55 hores setmanals o més van provocar 745.000 morts per accident vascular cerebral o per malaltia cardíaca el 2016. Això significa un augment del 29% respecte a les morts produïdes per aquestes causes l'any 2000.

Així ho conclou un estudi elaborat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Organització Internacional del Treball (OIT) que es publica a la revista Environment International.

Es tracta de la primera anàlisi conjunta de les dues institucions sobre aquest tema. Els seus càlculs indiquen que el 2016 hi va haver al món 398.000 morts per ictus degut a les llargues jornades laborals, que van provocar també 347.000 morts per malaltia cardíaca. Respecte al 2000, les primeres van augmentar un 42% i les segones, un 19%.

L'estudi també calcula que el 2016 hi va haver 488 milions de persones exposades a jornades setmanals superiors a les 55 hores. I això, a part de les morts, va comportar perdre 23,3 milions d'anys de vida ajustats per discapacitat, una mesura del temps de vida perdut per mala salut, discapacitat o mort prematura.

Més en homes i gent més gran

Per obtenir aquestes dades s'han utilitzat 37 estudis sobre malaltia cardíaca isquèmica, que en total cobrien més de 768.000 participants, i 22 estudis sobre accidents vasculars cerebrals que incloïen més de 839.000 participants. També van recollir més de 2.300 enquestes fetes a 154 països entre el 1970 i el 2018.

Les dades mostren que la mort prematura afecta sobretot els homes –el 72% de les morts–, es dona més en països del Pacífic occidental i del sud-est asiàtic i apareix sobretot en persones grans o de mitjana edat. Concretament, el grup més afectat és el de persones d'entre 60 i 79 anys que han treballat durant anys més de 55 hores setmanals.

Els autors conclouen que treballar 55 hores o més per setmana comporta un augment del 35% del risc d'ictus i un 17% més de possibilitats de morir per malaltia cardíaca respecte a les persones que treballen entre 35 i 40 hores setmanals.

La pandèmia de Covid-19 ha canviat de forma significativa la forma de treballar, segons el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus:

"El teletreball és la norma en moltes indústries i sovint difumina els límits entre casa i feina. A més, molts negocis han estat obligats a disminuir costos. La gent que està en nòmina ha acabat treballant més hores."

Per Ghebreyesus, "cap feina justifica el risc d'ictus o malaltia cardíaca, i els governs, empresaris i treballadors han d'actuar junts per acordar els límits per protegir la salut dels treballadors".

Per María Neira, directora del Departament de Medi Ambient, Canvi Climàtic i Salut de l'OMS, treballar 55 hores o més a la setmana és un greu risc per a la salut:

"És hora que tots, governs, empresaris i assalariats, prenguem consciència que treballar moltes hores pot dur a una mort prematura."

De moment, però, la tendència és la inversa. Es calcula que el nombre de persones que treballen més hores creix i que ara les llargues jornades afecten un 9% de la població mundial.

Per això demanen lleis i regulacions dels governs i acords entre empreses i treballadors per assolir horaris més saludables.