Treball atribueix al ciberatac al SEPE que 36.000 afectats d'ERTO no hagin cobrat l'ajuda

El SEPE atribueix el retard en el pagament a una sol·licitud del Servei d'Ocupació de Catalunya perquè li enviés informació addicional

Actualitzat

Aquest dimecres es tancava el període perquè els treballadors afectats per un ERTO poguessin cobrar les ajudes extraordinàries de la Generalitat. Però un de cada quatre, 36.884 treballadors, no ha rebut els diners per problemes que la Conselleria de Treball atribueix a l'atac informàtic que va patir el SEPE fa unes setmanes.

"La demora es deu fonamentalment a l'atac informàtic rebut fa setmanes pel SEPE, fet que ha alentit la transferència de la informació necessària per efectuar els pagaments i que, ara mateix, ha paralitzat l'arribada de més dades", indica la Conselleria.

 

 

El SEPE, l'organisme estatal que gestiona les prestacions d'atur, és el que ha de determinar si es compleixen els requisits per rebre l'ajuda i facilitar el número de compte per cobrar-la. Segons la Generalitat, l'atac informàtic ha paralitzat l'arribada de les dades.

Treball explica que disposa dels diners de les ajudes, però no podrà efectuar el pagament fins que tingui la informació del SEPE, perquè les ajudes que ofereixen varien en funció del temps que fa que la persona porta afectada per un ERTO.

 

Treballadors del sector de l'oci nocturn, en una protesta davant la delegació provincial del SEPE a Barcelona
Treballadors del sector de l'oci nocturn en una protesta davant la delegació provincial del SEPE a Barcelona (ACN / Albert Cadanet)

 

Les persones en ERTO durant tres mesos cobren 600 euros; les que han estat amb la feina suspesa entre quatre i cinc mesos, 700 euros; els treballadors en ERTO entre sis i set mesos, 800 euros; i els empleats en ERTO entre vuit i deu mesos, 900 mesos.

De les 141.795 sol·licituds rebudes, s'ha fet el pagament d'una ajuda d'entre 600 i 900 euros a 96.407 treballadors, el 68% del total. De les 45.388 persones pendents de rebre el pagament, 11.256 compleixen els requisits, però falta que el SEPE faciliti el número de compte bancari i en 25.628 casos més falta que el SEPE digui si compleixen els requisits i faciliti a la Conselleria la informació corresponent. Les 8.504 persones restants tenen deutes pendents amb l'administració.

Entre aquest dimecres i aquest dijous, els treballadors que no han cobrat l'ajuda rebran un SMS on se'ls explicarà la seva situació concreta.

 

Una oficina del SEPE a Madrid (Europa Press / Eduardo Parra)

 

El SEPE atribueix el retard a una petició addicional d'informació

El Ministeri de Treball assegura que, tres setmanes després del ciberatac, el SEPE està treballant amb normalitat.

L'organisme estatal indica que ha aportat la informació necessària que ha permès el pagament de 96.408 ajudes "amb tota la seguretat, en el context de recuperació de la normalitat del funcionament dels seus sistemes informàtics després del ciberatac patit el 9 de març".

El SEPE detalla que, després del primer enviament de les dades, el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) va respondre sol·licitant informació addicional sobre uns 36.000 registres, una petició que "serà resposta en el termini més breu possible".

El SEPE s'ha compromès a remetre "en el termini més breu possible" a la Generalitat les dades de 36.884 treballadors en ERTO que encara no han cobrat l'ajuda extraordinària del govern.

 

Més de 187.000 autònoms ja han cobrat

Els que sí que han rebut l'ajuda sense problemes han estat els autònoms. Més de 187.000 treballadors per compte propi afectats per la crisi de la Covid-19 han rebut els 2.000 euros extraordinaris, la qual cosa ha suposat una inversió total de 374 milions.

És la quarta ajuda extraordinària que la Generalitat atorga als autònoms. El març del 2020 va destinar 7,5 milions a unes ajudes de les quals van beneficiar-se 8.869 persones. Els mesos de novembre i desembre hi va haver dues convocatòries més, amb 284 milions de pressupost, en unes ajudes que van rebre 142.000 persones.

 

Protesta de treballadors autònoms davant l'Ajuntament de Girona
Protesta de treballadors autònoms davant l'Ajuntament de Girona (ACN / Xavier Pi)

 

 

ARXIVAT A:
Economia de butxacaAutònomsCoronavirus
Anar al contingut