Trasplantar femtes pot millorar el tractament del càncer de pell més greu

El trasplantament fecal per colonoscòpia pot ajudar pacients amb melanoma, el tipus més greu de càncer de pell. Així ho suggereixen dos estudis fets, però, amb grups reduïts de pacients.

Tots dos estudis s'han publicat a la revista Science. Un l'ha fet un equip nord-americà encapçalat per Hassane M. Zarour, de la Universitat de Pittsburgh, i l'altre és de metges israelians liderats per Erez N. Baruch, del Centre Mèdic Sheba i de la Universitat de Tel Aviv.

En general, els trasplantaments fecals consisteixen en transferir femtes i els microorganismes que porten associades procedents de persones sanes a malalts, per tal de modificar la composició de la seva microbiota intestinal.

Estan reglamentats des del 2013, quan es van començar a utilitzar contra la infecció pel bacteri Clostridium difficile, que provoca una infecció del colon.

Des de fa cert temps, s'estudia la seva aplicació per millorar el rendiment de la immunoteràpia en el tractament de diversos càncers.

Millor resposta a la immunoteràpia

En el primer estudi, l'equip de Zarour va triar malalts de melanoma que no havien respost a la immunoteràpia. Van prendre femtes de set pacients que havien tingut una resposta total o parcial amb l'anticòs monoclonal pembrolizumab.

Van eliminar-ne virus, bacteris i fongs potencialment perillosos i ho van transferir a malalts que no havien respost a la immunoteràpia. Prèviament els van donar antibiòtics per eliminar el màxim de la seva microbiota.

Un cop transferides les femtes, se'ls va administrar pembrolizumab i se'ls va fer un seguiment durant dotze mesos de mitjana.

Els resultats indicaven que dels 15 pacients inclosos a l'estudi, sis mostraven alguns beneficis. En tres es va produir una àmplia reducció o fins i tot la desaparició completa del càncer i en els altres tres el tumor va deixar de créixer.

Prenent el conjunt de 15 pacients, van observar que la mitjana de supervivència després del trasplantament era de set mesos, però que en el grup dels sis pacients que havien mostrat millores era de 14 mesos.

Per la seva banda, l'equip de Baruch va realitzar un assaig en fase 1 –per avaluar-ne la seguretat- amb deu pacients de melanoma. Les femtes provenien de dos donants que havien experimentat una recuperació completa del càncer amb uns medicaments anomenats CPI, que inhibeixen proteïnes que frenen el sistema immunitari.

Els pacients triats per a l'assaig havien mostrat progressió del melanoma durant o després del tractament amb aquests fàrmacs.

Segons els autors, el trasplantament va estar associat a canvis en cèl·lules del sistema immunitari que podrien induir a una millor resposta al tractament.

La seva conclusió és que el tractament és "segur, viable i potencialment efectiu".

Resoldre dubtes abans d'aprovar-ho

En un comentari publicat en el mateix número, Christopher H. Woelk i Alexandra Snyder, de la Merck & Co, Inc., consideren que aquests treballs suggereixen un possible efecte terapèutic en pacients que no responen a certs tractaments. Però també creuen que cal respondre a diverses qüestions clíniques, reguladores i científiques abans que s'aprovi.

Caldran doncs estudis amb grups més amplis de pacients i planificats de manera que es puguin resoldre els dubtes.

Històricament, l'ús de femtes de persones sanes va ser descrit per primer cop pel metge xinès Ge Hong en el segle IV, segons s'explica en un article publicat el 2018 per Joshua Stripling i Martín Rodríguez, de la Universitat d'Alabama, a The American Journal of the Medical Sciences.

Ge Hong parlava d'una "sopa groga" administrada per tractar la diarrea o l'enverinament.

En el mateix article, els autors expliquen que la pràctica també va ser duta a terme per grups de beduïns, que feien servir femtes dels seus camells per tractar la disenteria.

A Europa, les femtes o els bacteris que contenen es van utilitzar en veterinària en el segle XVI i per a humans en els segles XVIII i XIX i durant la Segona Guerra Mundial.