Trapero torna: comença una nova etapa als Mossos d'Esquadra

El Departament d'Interior no va valorar la possibilitat d'una absolució en majúscules en el cas Trapero perquè tenien molt present la sentència del Procés, perquè la Fiscalia mantenia una petició de pena de presó d'una dècada..., pel que sigui.

El periodista Bob Woodward explica interioritats de la Casa Blanca al llibre "Ràbia", com un dels consells que va rebre Donald Trump quan va arribar a la presidència dels Estats Units. El consell li va venir de Rex Tillerson -quan Trump el temptejava per nomenar-lo secretari d'Estat-.

Tillerson li va recomanar que sempre s'havia de fer una pregunta: sé què passarà a continuació? No, a Interior no sabien què passaria després del judici. Tampoc era desgavellat comptar amb un recurs de fiscalia que hagués impedit durant uns mesos que la sentència fos ferma; fins que el Tribunal Suprem s'hagués pronunciat.

Amb una perspectiva d'inhabilitació del president i d'eleccions per al mes de febrer, els comicis electorals haurien arribat abans que la resolució judicial.

Canvis als Mossos d'Esquadra

Quan s'estava a l'espera de sentència, el conseller Miquel Buch, acompanyat pel director general de la Policia i pel comissari en cap, van presentar els canvis en l'estructura dels Mossos, la idea de com volien projectar la institució policial en el futur.

Era a finals de juliol, quan el judici ja s'havia acabat i Trapero havia declarat al tribunal que si els jutges l'hi haguessin ordenat, hauria detingut el Govern, amb el president Puigdemont inclòs. El projecte de renovació del Mossos, però, ha quedat en pausa.

Des que el 155 (el 28 d'octubre de 2017) va fer fora del capdavant de la Policia de Catalunya al major, fins la tornada, han passat tres anys i uns dies i daltabaixos i avenços i retrocessos en el si de la institució policial, alhora que anaven canviant als comissaris al capdavant dels Mossos d'Esquadra.

El que havia estat designat pel govern espanyol, Ferran López, va anar fora. Miquel Esquius va durar menys d'un any, el temps que va trigar Eduard Sallent a passar d'intendent a comissari. El mateix dia que li atorgaven els galons, el conseller Buch cominicava que el feia nou cap del cos.

El comissari en cap va continuar teixint les relacions amb jutges i fiscals i va gestionar els complicats aldarulls postsentència del Procés, en un moment en què la cúpula d'interior i el president Torra estaven en una batalla constant.
 

Segons fonts properes a aquella situació, el president volia que es retiressin les acusacions de la Generalitat contra els manifestants investigats per delictes contra agents de l'autoritat. I també pretenia, des de feia temps, que les unitats d'ordre públic dels Mossos -la Brimo i les ARRO- no actuessin amb els mateixos criteris quan al davant tenien manifestants independentistes.

La cúpula d'Interior -el conseller Miquel Buch, el secretari general Brauli Duart i el director general de la Policia Andreu Martínez -primer- i Pere Ferrer -després- no van donar el braç a tòrcer i aguantaven la prova de força amb el president.

Segons ha pogut saber TV3, al comissari Sallent no li van plantejar què passaria quan hi hagués la sentència del major. Ja feia temps que havia sortit a la llum una llibreta on el convergent Víctor Tarradellas puntuava els comissaris segons la ideologia: es desvirtuaven així nomenaments i decisions preses.

El major Trapero encara tenia a sobre la llosa dels onze anys de presó per rebel·lió que li demanava la Fiscalia, i un judici per endavant. L'efervescència a Interior continuava i el president Quim Torra -poc abans que l'inhabilitessin- va fer fora al conseller Miquel Buch sense previ avís i el va substituir per Miquel Sàmper.

L'arribada de Miquel Sàmper

Sàmper, a tocar de coneixe's la sentència, no deixava clar si restituiria o no el major en cas d'una absolució.

L'Audiència Nacional sentencia: Trapero, absolt. I amb un redactat que no permet dubtes, ni deixa ambigüitats, ni facilita interpretacions. Hi ha també el vot particular de la magistrada presidenta de la sala Concepción Espejel, que l'hauria condemnat a sedició.

Sàmper continua sense ensenyar gaire les cartes. El comissari en cap, Eduard Sallent, no mou fitxa ni es pronuncia. Es fa evident una situació incòmoda i creix la distància entre el conseller i el comissari en cap, fins al punt que van a la comissaria de les Corts a felicitar per separat el major Trapero per l'absolució.
 

Dies després, Sallent trenca el silenci i en una entrevista a la cadena Ser explica que no ha de posar el seu càrrec a disposició, "no som entrenadors de futbol ni polítics, som funcionaris" i explicava que és el conseller qui l'ha nomenat i qui l'ha de cessar si ho creu convenient. El conseller ja havia dit públicament que li havia ofert a Trapero si volia tornar. Trapero i Sàmper negocien.

Si el major Trapero mira enrere, l'experiència acumulada en els tres últims anys, té més pes que les medalles i els galons. Amb la sentència que l'avala, ja pot agafar embranzida cap endavant.