Trapero faria el mateix que el 2017 davant un nou referèndum no pactat: "Complir la llei"
El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, parla en exclusiva a TV3 després de 4 anys de silenci mediàtic
Trapero faria el mateix que el 2017 davant un nou referèndum no pactat: "Complir la llei"
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Trapero faria el mateix que el 2017 davant un nou referèndum no pactat: "Complir la llei"

El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, parla en exclusiva a TV3 després de 4 anys de silenci mediàtic

Fàtima Llambrich / Guillem PrietoActualitzat
TEMA:
Josep Lluís Trapero

Arqueja la cella a l'espera de veure cap a on derivarà la pregunta. I quan la sap, pensa i respon. El major Josep Lluís Trapero no sol fer-ho a la inversa. I si en algun moment contesta ràpid i creu que ha de parar, ho fa i reprèn el discurs; com quan ja al final de l'entrevista s'adona que ha assumit que té un caràcter sec. "Em temo que és marca de la casa", diu amb una rialla que canvia tot seguit per un posat seriós. És quan afegeix: "Els 'risitas' tampoc em van. I moltes vegades en aquests llocs de responsabilitat sobren 'risitas', sobren copets a l'esquena i el que cal és gent ferma i coherent."

El que podia haver estat una resposta buida de contingut acaba sent una declaració d'intencions de la qual poden prendre nota els comissaris i altres comandaments del cos, i pot fer-se extensiu, també, a totes les persones que tenen càrrecs de responsabilitat. És aquest el tarannà Trapero que es desprèn al llarg d'una entrevista de personalitat que també porta el major a un hipotètic nou referèndum no pactat.


Els Mossos i el referèndum

No dubta en la resposta: "El posicionament serà el mateix que el 2017, que és el compliment de la llei, que és allò a què estem obligats." I es reafirma en el fet que assumiria les instruccions que donessin la Fiscalia i la judicatura. És la resposta de major en mode cap dels Mossos d'Esquadra, mil·limetrada, defensable i que aporta informació d'interès a totes les parts.

Després de passar per seu judicial, on s'hi jugava l'honor professional i la llibertat, no hi ha preguntes complicades per un Trapero que ha estat declarant durant hores davant un Tribunal de l'Audiència Nacional i davant un Tribunal Suprem amb una fiscalia que emfatitzava les ànsies de tenir prova incriminatòria.

Baena, De los Cobos i Grande-Marlaska

No s'ha llegit la seua sentència absolutòria. Que deu tenir una explicació psicològica, justifica. No s'ha llegit el text judicial que si li calgués seria un escut de protecció i que ha estat una bona carta de presentació a Madrid, tant al Ministeri de l'Interior com a les direccions de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. La sentència és una bufetada judicial a la manera d'investigar i de fer atestats del tinent coronel Baena, a qui recentment han apartat del capdavant de la policia judicial de la Guàrdia Civil per situar-lo de segon a la comandància de Barcelona.

Entre Trapero i Baena no hi ha hagut comunicació i es desprèn la sospita que s'han evitat. Va aprofitar el major per elogiar els comandaments actuals de Guàrdia Civil i la Policia Nacional, "persones honestes amb qui es pot parlar clar; hi ha respecte mutu". Projecta nous aires que res tindrien a veure amb el 2017, no només després del referèndum o poc abans d'aquell 1 d'octubre, sinó de temps enrere, quan Trapero lluitava perquè el cos de Mossos d'Esquadra pogués exercir les competències que li atorga l'Estatut i comandaments de les altres policies s'esforçaven per evitar-ho. I és aquí on té un paper rellevant, segons explica el major, Diego Pérez de los Cobos. Per Trapero és la persona que impedia que els Mossos entressin a formar part del CITCO, el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat. En tot cas, tenint en compte que els policies mai han verbalitzat públicament que tinguessin diferències i recels, cal prudència i no actes de fe, i serà amb el temps que demostrarà si és cert que ara sí que hi ha un respecte mutu sincer.

 

El que sí que és ben visible és la voluntat del ministre de l'Interior, Grande-Marlaska, per mostrar complicitat amb el major Trapero. Ho va fer recentment en un acte de la Guàrdia Civil, i Trapero confirma a l'entrevista que tenen una relació de jutge-policia amb "respecte professional i afecte personal". Quanta informació en tan poques paraules, quants missatges en un de sol. En el context dels canvis que ha fet Marlaska en el si de la Guàrdia Civil a Catalunya i conegudes les pressions que rep per part d'un sector de l'institut armat, els gestos del ministre i el comentari del major fan de blindatge. Encara és una incògnita, però, si aquesta bona entesa ajudarà perquè els Mossos pugui exercir les competències que l'Estatut els atorga, un document validat pel Congrés dels Diputats. Caldrà una negociació política i, per tant, serà important també el rol que adopti el Departament d'Interior.


Trapero més personal

"Jo no pago", li va dir el major a la parella en una conversa privada per telèfon mantinguda durant el recés d'una de les declaracions judicials que va fer a l'Audiència Nacional durant la fase d'instrucció. Que no tenia intenció de pagar cap fiança per evitar la presó. Que ell no havia fet res, li deia per justificar la decisió.

"Jo no he fet res", verbalitza; com ho fan tots els que entren en un centre penitenciari. I en sentir-li aquestes paraules, l'espectador es fa una idea de fins a on la Fiscalia es va emportar Trapero. Estava en una fase de defensa de les conviccions i de refermar l'orgull. Era un dia en què tots els que l'acompanyaven temien que la magistrada Lamela decretés presó, tenint en compte que alguns mitjans de comunicació ja havien publicat que la Fiscalia la demanaria. I Trapero reconeix que al final hauria pagat, com tenia claríssim la seua parella.

Entra el major a explicar que va encarar el judici des de la distància que dona a les persones el fet d'haver passat per "un problema personal greu". Trapero diu que confia en la justícia i que encara hi té fe, perquè si l'hagués perduda no podria vestir l'uniforme, no podria ser el cap dels Mossos. Però en l'entrevista es desprèn que hi ha moments, especialment durant la instrucció de la magistrada Lamela, que esta fe li trontolla. Trapero reconeix que es va adonar que allí no era lloc on defensar-se, que hi havia una voluntat expressa que s'arribés a judici. Si s'entén el funcionament judicial i el sentit del dret processal, assumir això és tant com tenir clar que no s'estava utilitzant el dret per a aquell ús que està pensat, per poder saber o aproximar-se a la veritat.

 


El pla de detenció de Puigdemont

Trapero diu amb contundència que "la història no podrà contradir" ni el que va declarar ell al judici ni el que va declarar el més d'un centenar de mossos –amb galons i sense- que van passar per l'Audiència Nacional. Que no va exagerar res i que manté la declaració feta. El moment en què va verbalitzar en seu judicial que hauria detingut el president Puigdemont si l'hi hagués ordenat la justícia, Trapero va guanyar un exèrcit d'enemics entre sectors de l'independentisme. Tot i que el president Puigdemont va deixar entreveure per xarxes que aprovava el seu retorn al capdavant dels Mossos, aquesta declaració judicial és un argument on s'aferren els que no volen al capdavant dels Mossos d'Esquadra algú que no titubeja davant de polítics, jutges o fiscals.

ARXIVAT A:
Mossos d'EsquadraJosep Lluís Trapero

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut