Trapero, a judici a l'Audiència quan a Madrid es respira un aire nou

Trapero, a judici a l'Audiència quan a Madrid es respira un aire nou

Trapero, a judici a l'Audiència quan a Madrid es respira un aire nou

Fàtima Llambrich
TEMA:
Judici Trapero
Josep Lluís Trapero amb la seva advocada, Olga Tubau (ACN)
Josep Lluís Trapero amb la seva advocada, Olga Tubau (ACN)

A Madrid, s'hi respira un altre aire. S'intenta esvair les partícules de venjança que sobrevolaven el Congrés fa un temps, quan es va demanar al Senat que votés l'aplicació de l'article 155. La tarda que arribaven els Reis d'Orient, el president del govern espanyol va dir que s'havia de desjudicialitzar la política i per acompanyar les paraules ha triat la fins ara ministra de Justícia, Dolores Delgado, com a fiscal general de l'Estat. Començarà el judici al major dels Mossos Josep Lluís Trapero, a la intendenta Teresa Laplana, a l'exdirector general de la Policia Pere Soler, i a l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig i la fiscal encara no haurà estat nomenada. Però amb este moviment de fitxes -que no ha estat exempt de polèmica- el govern s'assegura que a casa el vent no li bufi en contra, tenint en compte que la Fiscalia és una institució jeràrquica.

 

El revés a Fiscalia

La Fiscalia va patir un revés amb la sentència del Suprem contra els líders independentistes, perquè el tribunal -amb el magistrat Manuel Marchena al capdavant- no va comprar les hipòtesis de la rebel·lió que els fiscals van defensar a la sala. I si la rebel·lió no va existir, el "sant tornem-hi" a l'Audiència Nacional no sembla que hagi de tenir massa futur. Tot i així, els fiscals Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira arriben a judici acusant per rebel·lió. Ja van tenir ocasió de modificar l'acusació, però la llavors fiscal general de l'Estat, María José Segarra, va explicar que es podria fer el canvi als informes finals, és a dir quan ja s'hagués practicat tota la prova del judici.

La rebel·lió és un delicte contra la Constitució, la sedició -per la qual es va condemnar al govern- és un delicte contra l'ordre públic; de menys envergadura. Amb independència de quan facin el canvi, la mateixa fiscal Segarra va verbalitzar que la sentència del Suprem influiria en el judici de l'Audiència Nacional. Per tant, tard o d'hora haurà de canviar la percepció jurídica dels fiscals respecte als fets. És el fre que s'ha trobat una Fiscalia que tenia una situació privilegiada en este judici, en el sentit que no hi ha acusació popular, com ho va ser Vox en el Suprem. És un cara a cara entre els fiscals i els quatre acusats perquè tampoc hi ha l'Advocacia de l'Estat; que en el judici contra els líders independentistes va desmarcar-se de la visió dels fiscals i va argumentar que els fets no anaven més enllà de la sedició.

 

Trapero, la peça clau

El major dels Mossos és una figura clau per a l'acusació, un home imprescindible pels fiscals com a estructura per argumentar la rebel·lió, que necessita un cos armat. Trapero era el màxim responsable policial dels Mossos d'Esquadra, un cos també jeràrquic, on les ordres van de la cúpula a la base, com a la Fiscalia. El presenten com un independentista rebel, com si hagués posat els Mossos a mercè del conseller d'Interior i de les pretencions del Govern. L'acusen d'haver dificultat la feina de la comitiva judicial al Departament d'Economia. Fins i tot d'haver propiciat la concentració de gent a la zona, perquè no els van dispersar. Les trucades d'aquell 20 de setembre entre Jordi Sànchez, de l'ANC, i el major Trapero, les interpreten els fiscals com una submissió del cap dels Mossos a les pretencions de l'independentista ara empresonat. Trapero i submís és, pels que el coneixen, un oxímoron, un impossible. Quan el major va declarar al Suprem com a testimoni va presentar Jordi Sànchez com un interlocutor amb la massa de gent que s'estava manifestant, que els servia per mediar, va venir a dir. "No se lo hubiéramos permitido", va sentenciar Trapero quan l'advocat de la defensa de Quim Forn, Xavier Melero, li va preguntar per si l'exconseller d'Interior havia influït en les decisions que havien de prendre els Mossos d'Esquadra l'1 d'octubre.

 

 

La perspectiva

El judici contra els Mossos arriba en un moment de més repòs: el pas del temps, les diferents eleccions que hi ha hagut, l'aliança entre PSOE, Comuns i Esquerra. Des del 2017 fins ara hi ha les mateixes peces però encaixen diferent en este puzle. Des de la gairebé demonització inicial del cos de Mossos per part de partits polítics contraris a l'independentisme, fins als elogis actuals del ministre Marlaska. Declaracions que ja fa mesos que va repetint i que poden interpretar-se com un doble missatge: tant d'apropament i respecte cap als uniformats catalans com un toc d'alerta pels qui continuïn aprofitant la conjuntura per menystenir-los.

En el transcurs d'este temps hi ha hagut el discurs del general Garrido, cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, que els Mossos no van encaixar de bon grat i que va provocar que la delegada del govern espanyol a Catalunya anés a Egara a suavitzar la situació. Això però és molt més recent que els recels de la judicatura arran de l'actuació dels Mossos l'1 d'octubre, que alguns jutges han aprofitat per treure investigacions als Mossos i donar-les a Policia Nacional o Guàrdia Civil; uns recels que des de la Policia de Catalunya intenten esvair amb el treball del dia a dia. I també hi ha hagut canvis en la manera de fer del Departament d'Interior, que s'ha posicionat en suport del cos de Mossos, ha fet de barrera respecte a Presidència de la Generalitat, que patia per les actuacions d'ordre públic en les manifestacions contra la sentència del Procés.

En este temps s'han viscut per primer cop operacions conjuntes d'ordre públic entre Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil. Situacions que no s'havien viscut quan el major Trapero liderava el cos. No hi ha ni la mateixa conjuntura social, ni política, ni policial.

I ara que a Madrid shi respira un altre aire és quan Trapero ha de respondre a l'Audiència Nacional, on podrà explicar que va encarregar als comissaris Ferran Lopez i Joan Carles Molinero, que dissenyessin un pla per si els jutges els ordenaven de detenir al Govern amb el President inclòs.

ARXIVAT A:
Josep Lluís Trapero Judici Trapero

VÍDEOS RELACIONATS