Transparència i percepció de risc: les claus que minen la confiança en les vacunes

La comunicació sobre les vacunes viu en un complicat equilibri entre la transparència, la confiança i la percepció de risc de la ciutadania

RedaccióActualitzat

La forma com els humans percebem el risc depèn molt de com ens l'expliquen. Hi influeixen la intolerància a la incertesa, la tendència a magnificar casos particulars i la percepció variable de guanys i pèrdues. Aplicat a la pandèmia de la Covid i a les vacunes, els entrebancs amb AstraZeneca i Janssen han generat recel en la població. Veus expertes expliquen que aquest problema de confiança es crea quan la comunicació no té en compte el vessant psicològic.

Josep Perelló, catedràtic de Física de la UB, recorda que els casos de trombes associats a les vacunes són pocs entre els milions de vacunats. Perelló explica que hi ha una diferència entre la mirada científica i la del conjunt de la població: "Quan estem parlant de magnituds tan fines, tan petites, com a científics són altament rellevants, però a l'ull humà, a la percepció humana, si no hi posem després alguna relació amb alguna cosa que té la mateixa escala, té la mateixa dimensió, se'ns fa molt difícil saber si allò és petit o és gran".

Hi ha una segona clau: la falta de confiança. Miquel Domènech, professor de Psicologia Social de la UAB, creu que hi ha un un problema amb els missatges de les institucions: "Tenim una societat, i no és per casualitat, que confiem poc en algunes institucions o confiem poc en algunes formes de fer".

A més, tendim a fixar-nos en els casos particulars, en les excepcions. Perelló ho explica amb un exemple: "Tu vas al supermercat i veus una parada de pomes i si tu en veus una de podrida allà, no compraràs cap poma. En canvi, és millor potser no tenir tan bona qualitat de poma, però que totes es vegin iguals."

A totes aquestes claus, Domènech hi suma que els humans no toleren bé la incertesa.

"La vida és més senzilla quan ens diuen què hem de fer, tu no has de pensar, tu no tens cap responsabilitat, te'n vas a dormir tranquil i si passa alguna cosa dius 'eh, que tu em vas dir que havia de fer això'."

I alhora, curiosament, segons el catedràtic de Física Josep Perelló, ens arrisquem menys quan hi tenim a guanyar, i som més atrevits quan hi tenim a perdre; per exemple, si ens plantegem trencar el confinament, assumint que ens podem infectar.

"Com a humans, el que tendim és a prendre molts més riscos, preferim sortir de casa i assumir aquest risc enorme. En canvi, en el cas de la vacuna, com que el que ens estan oferint és una expectativa de benefici, allà som molt conservadors."

La comunicació sobre vacunes l'han fet sobretot científics, acostumats a parlar per a altres científics. I ara, el missatge també el rep i l'ha d'assimilar la població general.

El repte és buscar la manera de ser molt transparent, sense angoixar la població amb incerteses a les quals no està acostumada. El problema, segons els experts, és que s'ha gestionat la crisi "com si fos estrictament sanitària quan és també una crisi social".

ARXIVAT A:
VacunesCoronavirus Salut
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut