Transformar les àrees de joc en petits boscos millora el sistema immunitari dels infants

Transformar les àrees de joc dels nens i nenes petits en petits boscos millora en molt poc temps el seu sistema immunitari. Així ho afirma un estudi fet a Finlàndia.

La recerca s'ha publicat a Science Advances i l'ha dut a terme un equip d'experts en medicina, ecologia i planificació urbana, dirigit per Aki Sinkkonen, de l'Institut de Recursos Naturals de Turku i de la Universitat de Hèlsinki.

Diversos estudis fets arreu del món mostren una associació entre l'exposició a una diversitat de microbis i un millor desenvolupament i funcionament del sistema immunitari. L'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha fet diversos estudis que mostren aquests beneficis, com ara un que relaciona viure prop d'una zona verda amb un menor risc de mort prematura.

Però sempre s'ha tractat de resultats estadístics. Aquest és el primer en què s'ha dissenyat un experiment per establir una relació directa.
 

Gespa i matolls en el pati

La recerca es va fer amb 75 infants -37 nens i 38 nenes- d'entre 3 i 5 anys a dues ciutats de Finlàndia, que van a deu llars d'infants de característiques similars.

Es van dividir en deu grups. En quatre, es va intervenir en els patis d'esbarjo, tres eren de grups estàndard i els altres tres eren de llars d'infants en què es fan sortides diàries a algun bosc proper.

Els quatre en què es va actuar eren espais de terra on s'hi va posar gespa natural i s'hi van afegir petits matolls, plantes arbustives, com nabius, i molses. Els patis estàndard eren de sorra o grava i tenien molt poca o gens zona verda.

Els nens passaven una mitjana d'una hora i mitja diària en aquest espai i se'ls animava a jugar amb les plantes i amb el sòl.

Al cap de 28 dies es van fer tests que mostraven un terç més de diversitat microbiana en la pell dels nens dels espais modificats respecte als que jugaven en grava. També era significativament superior en l'intestí.

Les anàlisis de sang assenyalaren canvis beneficiosos en proteïnes i cèl·lules lligades al sistema immunitari.

Els autors també destaquen que la microbiota dels infants dels espais intervinguts era similar a la dels que feien sortides diàries al bosc.

 

Un punt feble, però resultats robustos

Per evitar biaixos, els infants varen prendre la mateixa alimentació durant tot l'experiment. També es van excloure la petita quantitat de nens i nenes que prenien suplements probiòtics subministrats pels seus pares.

Un dels punts febles, reconeixen els investigadors, és que no van poder controlar l'entorn domèstic. Cada família pot viure en entorns diferents i tenir estils de vida que afavoreixin o no el contacte amb la natura o poden tenir mascotes.

Tot i així, creuen que els resultats són tan contundents que això no afecta la conclusió del beneficis de les àrees verdes a les llars d'infants.

El cost de cada actuació va ser d'uns 5.500 euros, inferior al pressupost anual de manteniment dels patis.
 

A tot el món estan augmentant algunes malalties autoimmunes –en què el sistema immunitari reacciona contra el propi organisme-, com asma, èczemes o diabetis. Una possible explicació és que l'excés d'higiene fa que els infants estiguin exposats a molts menys microbis que en el passat. L'exposició al verd compensaria aquest dèficit.

Ara, els investigadors volen estudiar si en els patis de sorra o de grava que no es poden transformar en zones verdes es poden inocular microbis que facilitin l'exposició dels infants i millorin el seu sistema immunitari.