Tractar l'asma només amb Ventolín pot incrementar el risc de crisis greus

Tractar l'asma només amb broncodilatadors d'acció curta, com el Ventolín, pot incrementar el risc de crisis greus, segons un estudi realitzat per metges i investigadors dels Serveis de Pneumologia i de Farmàcia de l'Hospital del Mar i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM).

Els autors de l'estudi, publicat a la revista Archivos de Bronconeumología, proposen com a millor alternativa el tractament amb l'associació de corticoides inhalats i formoterol.

Es tracta de dos medicaments ja existents i disponibles per al tractament de l'asma.

Segons expliquen els investigadors, un percentatge important de les persones amb asma lleu, el més freqüent, en fan un control inadequat i només s'administren, a demanda, salbutamol, el principi actiu contingut en fàrmacs amb noms comercials com Ventolín o d'altres.

Això alleuja temporalment els símptomes, però al mateix temps perpetua o incrementa la inflamació bronquial. I això fa pujar, al seu torn, el risc d'una crisi greu, que pot comportar l'ingrés hospitalari i, fins i tot, la mort.

Per això, la doctora Pilar Ausín, pneumòloga de l'Hospital del Mar i autora principal de l'estudi, destaca l'alternativa que proposen per a aquests malalts:

"El tractament amb l'associació de corticoides inhalats i formoterol a demanda pot tenir un impacte beneficiós sobre ells, sobretot si tenim en compte el problema del mal compliment del tractament inhalat en aquest tipus de pacients, ja que aquesta alternativa ajudaria a mantenir una efectivitat elevada sobre les aguditzacions greus."

Estudi amb vora cent pacients

L'estudi s'ha fet analitzant dades de pacients ingressats a l'Hospital del Mar entre el juny del 2018 i el juny del 2019, amb un diagnòstic previ d'asma bronquial.

En els 96 pacients que van requerir ingrés a l'hospital per una crisi asmàtica greu, l'edat mitjana va ser de 58 anys i l'estada al centre, de vuit dies.

El 10,4% van tenir una crisi amb risc vital i van haver de ser ingressats a la unitat de cures intensives o a la de semicrítics.

Els pacients d'aquest grup tenien unes característiques comunes: eren més joves -amb una mitjana de 28 anys-, diagnosticats d'asma al·lèrgica i només rebien tractament amb salbutamol.

La meitat van haver de ser intubats i van requerir ventilació mecànica. Afortunadament, tots van superar la crisi. Així defineix la doctora Ausín el seu perfil:

"L'estudi revela un perfil de pacient asmàtic jove, lleu, de fenotip al·lèrgic i en tractament només amb salbutamol a demanda, que arriba a urgències amb una crisi asmàtica de risc vital."

Revisar el tractament

Això porta a aquesta conclusió que explica el doctor Joaquim Gea, cap del Servei de Pneumologia:

"El tractament només amb aquest medicament a demanda s'ha de reavaluar, fins i tot en els primers estadis de tractament."

La guia internacional de la Global Initiative for Asthma ja recomana substituir el salbutamol per corticoides inhalats.

I l'última versió de la Guía Española para el Manejo del Asma incorpora el tractament amb corticoides inhalats. Tot i així, manté el tractament amb broncodilatadors d'acció curta amb un màxim de dues inhalacions al mes, en comptes de les dues a la setmana de versions anteriors.

Una malaltia creixent

El nombre de casos d'asma al món creix des de fa més de mig segle. Diversos estudis calculen que té asma entre el 5 i el 10% de la població general. Es tracta d'una patologia freqüentment infradiagnosticada i, en els casos lleus, freqüentment amb una adherència inadequada al tractament per part dels pacients.

En el context actual, marcat per l'epidèmia de la Covid-19, no s'ha observat que l'asma impliqui el desenvolupament de formes més greus d'aquesta malaltia.