Tractar el càncer amb immunoteràpia podria ser més eficaç en homes que en dones
El tractament del càncer amb immunoteràpia ha estat un dels grans avenços de la darrera dècada contra aquesta malaltia. Però segons un estudi acabat de publicar, aquest tractament seria més efectiu en homes que no pas en dones.
Un equip encapçalat per Fabio Conforti, de l'Institut Europeu d'Oncologia de Milà (Itàlia), ha publicat els seus resultats a la revista "The Lancet Oncology".
Els investigadors van fer una metaanàlisi de 20 assaigs previs que, en conjunt, implicaven 11.351 pacients amb càncer avançat o metàstasi. En els assaigs s'avaluava l'eficàcia d'inhibidors selectius del sistema immunitari.
El repàs dels estudis mostrava que aquests fàrmacs eren més efectius en tots els pacients, tant si es comparava amb placebo com amb un altre tipus de tractament. Però els autors també ressalten que en homes la supervivència aconseguida era, de mitjana, el doble que l'assolida amb dones.
Les raons poden tenir a veure amb les diferències entre el sistema immunitari d'homes i de dones o amb la interacció dels fàrmacs amb hormones. O a interaccions més complexes entre gens, hormones i medi ambient.
Però també cal tenir en compte un detall: dels més d'onze mil pacients involucrats en els vint estudis, només la tercera part eren dones. Això pot esbiaixar els resultats, perquè les dones estan menys representades.
Estudis previs han mostrat que els homes tenen almenys el doble de risc de mort que les dones per qualsevol tipus de càncer. Això s'atribueix a diferències en el seu comportament, però també a factors biològics.
Segons Fabio Conforti, el seu estudi no ha de modificar els tractaments actuals:
"Els tractament per a les dones no s'haurien de canviar basant-se en el nostre descobriment. Més aviat mostren que necessitem comprendre més sobre els mecanismes d'aquests nous tractaments perquè siguin opitimitzats tant per homes com per dones."
També crida a la prudència Omar Abdel-Rahman, de les universitats d'Ain Shams (Egipte) i de Calgary (Canadà), qui en un comentari que acompanya l'article n'assenyala possibles limitacions, com ara no considerar les diferents característiques dels tumors sòlids en homes i dones. Per ell, l'estudi és suggerent i llança una hipòtesi que s'ha d'investigar, però no ha de fer extreure conclusions radicals ni fer canviar els tractaments abans de conèixer millor els mecanismes.
Una conclusió sí que sembla clara: com s'ha dit altres vegades, les dones estan menys representades en la majoria d'estudis clínics. I si hi ha diferències d'eficàcia dels fàrmacs entre sexes, caldria plantejar més assaigs que permetessin detectar-ho.
