"Tots tenen cara, família i una història": el pes emocional a l'UCI pels malalts de Covid

A l'Hospital de Bellvitge, un servei psicològic especialitzat ha atès en deu mesos 1.600 consultes de famílies i 80 de personal sanitari

TEMA:
Covid-19

"Tots tenen cara, família i una història, i podrien ser qualsevol de nosaltres." Ho diu el cap del Servei de Medicina Intensiva de l'Hospital de Bellvitge, Joan Sabater, en homenatge als més de 25.300 morts per covid a Catalunya des del març del 2020. Alguns d'ells, al seu hospital. "No ens podem oblidar mai d'aquests pacients", assegura.

A Bellvitge tenen pràcticament tots els llits de crítics ocupats, la majoria per malalts de covid. "És molt dur anar a la feina pensant qui haurà ingressat, preguntant-te si el pacient que portes estarà bé, si se'n sortirà…, i portem pràcticament dos anys així", explica Rafa Justel, cap de l'Àrea d'Infermeria.

Després de dos anys de pandèmia i sis onades, el pes de la covid es nota a tots els racons, especialment a les unitats de cures intensives, on arriben els pacients més greus. Les estades són llargues i la recuperació molt lenta. Molts se'n surten, però molts altres, no.

A Bellvitge, han hagut de restringir de nou les visites de familiars. A l'UCI només se'n permeten en casos excepcionals. Això els dol especialment, perquè estan convençuts que "la família és una part del tractament" i perquè va en contra de la seva "manera de pensar i d'entendre l'hospital".

La Dolores, de manera extraordinària, ha pogut veure el seu marit. Havia ingressat per covid a l'Hospital de Vilafranca i l'última notícia que en tenia era que l'havien traslladat a Bellvitge perquè havia empitjorat. "Primer es pensava que era una infermera", riu. "Me'n vaig molt més tranquil·la. Crec que aquesta nit podré dormir. Mira, se'm posa la pell de gallina".

Des de fa uns mesos compten amb un servei psicològic per ajudar tant familiars com professionals sanitaris a fer front a la incertesa i el final de la vida. Ja ha atès 1.600 consultes de famílies i una vuitantena de sanitaris, de manera telefònica o presencial.

"Tot i que estan acostumats a treballar entre la vida i la mort, això suscita moltes emocions", assegura la psicòloga clínica Estel Salomó Jornet. "La seva feina implica no parar i estar constantment pendents de tot. Aquest estat activa molt el sistema nerviós", afegeix.

Els professionals destaquen que aquest servei els ha ajudat moltíssim.

"El sofriment humà, que és el que intentem evitar i acompanyar, no ens deixa indiferents."

Pots sentir els seus testimonis en aquest vídeo:

ARXIVAT A:
Covid-19Coronavirus Salut
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut