Tot apunta que ETA va robar el material químic de França
Aquest dimecres hi va haver un robatori en una fàbrica a Lorette, a prop de Lió, on hi havia material químic. Quatre encaputxats hi van entrar i es van endur 400 bidons de nitrometà, una substància que permet augmentar la potència de les bombes. Això fa pensar que darrere el robatori hi pugui haver algun grup terrorista i tant per la zona on es van produir els fets com pel "modus operandi", tant França com Espanya estan pràcticament convençuts que el lladronici porta el segell d'ETA.
La vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, no ha volgut posar la mà al foc confirmant que ETA va robar 400 bidons d'una substància per magnificar la potència dels explosius, si se sap utilitzar correctament. No hi ha posat la mà però poc hi ha faltat, perquè ha assegurat que tots els indicis que li vénen del Ministeri de l'Interior, que treballa en col·laboració amb la policia francesa, apunten que l'organització terrorista és l'autora del robatori.
De la Vega ha admès que no s'ha abordat aquest tema al Consell de Ministres, però ha recordat que la policia francesa i espanyola estan "com sempre treballant de manera estreta i coordinada" i ha assenyalat que Interior informarà "puntualment" tan bon punt es produeixin "avenços substancials en la investigació".
Els fets es produeixen en un moment delicat: dos dies després de l'últim atemptat d'ETA i la vigília del 12 d'octubre, quan s'extremarà la seguretat davant del temor d'una altra acció terrorista. La policia està en estat d'alerta a Espanya i també a França, on després d'aquests fets no tenen cap dubte que ETA intenta nodrir-se de material.
Segons les investigacions, els encaputxats anaven armats i van reduir i lligar el gerent de la fàbrica, que ha identificat l'idioma dels assaltants com "dels països de l'est", la qual cosa fa pensar que es va confondre amb l'euskera. De fet, la policia francesa treballa des del primer moment sobre la pista d'ETA.
En principi, el comando va intentar endur-se quatre bótes de nitrometà de 200 quilos cadascuna, però, com que pesaven massa, van decidir carregar 400 bidons de cinc litres cadascun, 2.000 litres, que van endur-se en una furgoneta de la companyia. Aquesta substància va ser utilitzada, per exemple, en l'atemptat d'Oklahoma que va causar 168 morts l'any 95 o en algunes bombes d'Al-Qaeda.
De la Vega ha admès que no s'ha abordat aquest tema al Consell de Ministres, però ha recordat que la policia francesa i espanyola estan "com sempre treballant de manera estreta i coordinada" i ha assenyalat que Interior informarà "puntualment" tan bon punt es produeixin "avenços substancials en la investigació".
Els fets es produeixen en un moment delicat: dos dies després de l'últim atemptat d'ETA i la vigília del 12 d'octubre, quan s'extremarà la seguretat davant del temor d'una altra acció terrorista. La policia està en estat d'alerta a Espanya i també a França, on després d'aquests fets no tenen cap dubte que ETA intenta nodrir-se de material.
Segons les investigacions, els encaputxats anaven armats i van reduir i lligar el gerent de la fàbrica, que ha identificat l'idioma dels assaltants com "dels països de l'est", la qual cosa fa pensar que es va confondre amb l'euskera. De fet, la policia francesa treballa des del primer moment sobre la pista d'ETA.
En principi, el comando va intentar endur-se quatre bótes de nitrometà de 200 quilos cadascuna, però, com que pesaven massa, van decidir carregar 400 bidons de cinc litres cadascun, 2.000 litres, que van endur-se en una furgoneta de la companyia. Aquesta substància va ser utilitzada, per exemple, en l'atemptat d'Oklahoma que va causar 168 morts l'any 95 o en algunes bombes d'Al-Qaeda.
