Torra reclama un pla de l'automoció "contundent" al govern espanyol després de reunir-se amb proveïdors de Nissan
ACN Barcelona.-El president de la Generalitat, Quim Torra, ha reclamat al govern espanyol "transferències directes i actuacions urgents", com "un Pla de l'automoció amb mesures contundents", similars als de Alemanya o França. "Ens preocupa tota la cadena de valor de Nissan, totes les empreses que giren al voltant d'aquesta companyia", ha afirmat després de reunir-se amb 25 empreses proveïdores de la multinacional i el Clúster de la Indústria d'Automoció de Catalunya. Durant la reunió, l'associació ha reclamat que els Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) dels proveïdors de Nissan es puguin allargar fins al desembre del 2020 i ha demanat al Govern que asseguri el pagament dels acords signats entre els proveïdors i el fabricant fins llavors.
En la primera reunió amb les empreses proveïdores de Nissan un cop confirmada la marxa de la multinacional japonesa, el president ha advocat per "trobar una aliança" amb tota la xarxa d'empreses proveïdores per cercar solucions, segons ha informat la Generalitat en un comunicat. El cap de l'executiu ha posat a disposició l'oficina tècnica creada pel Govern "per canalitzar les peticions que puguin arribar tant de liquiditat com d'assessorament". Torra s'ha compromès davant els representants de les companyies a fer tot el que estigui a les seves mans "per mantenir els llocs de treball de Nissan i la seva activitat". El president ha reiterat durant la reunió el "suport del Govern a la viabilitat de Nissan" i ha insistit a dir que no accepta la decisió de tancar les plantes "com una decisió final" i a exigir "interlocució directa amb la companyia al Japó, i conèixer la memòria justificativa, amb detall, per la qual es considera que l'empresa no és viable". Aquesta posició, ha explicat, "és absolutament compartida per totes les administracions". En aquest sentit, Torra ha demanat que "aquesta unitat granítica" es pugui demostrar perquè d'ella depèn, en bona part, ha dit, "l'èxit" que esperen.A la reunió, hi ha pres part el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i els consellers de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani, i d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, la directora general d'Indústria, Matilde Villarroya, i el president del Clúster de la Indústria d'Automoció de Catalunya, Josep Maria Vall.L'associació, que representa 190 empreses, ha reclamat que els Expedients de Regulació Temporal de l'Ocupació (ERTO) dels proveïdors de Nissan estiguin vigents fins al desembre del 2020 i que no s'acabin amb la fi de l'estat d'alarma. D'aquesta manera, aquestes companyies podrien continuar beneficiant-se de les exoneracions de quotes i de les condicions excepcionals dels expedients per força major habilitats durant la pandèmia de la covid-19. El Clúster ha reclamat que "la prioritat del cas Nissan han de ser les persones, treballadors i proveïdors, i buscar una sortida", segons indica un comunicat. Per això, han exigit al Govern que asseguri, en la mesura del possible, el compliment i pagament dels acords signats entre els proveïdors i el fabricant fins el desembre del 2020. "Aquest compliment ha de tenir en compte tant els contractes signats i que encara no s'hagin pagat, com els que tinguin vigència fins a final d'any", han afegit.A la reunió hi han assistit representants d'empreses com A. Raymond Tecniacero, Ames- Aleaciones de Metales Sinterizados, Calsonic Kansei Spain, Continental Automotive, Denso Barcelona, Faurecia Interior Systems, Flexngate Plásticos, Gestamp Esmar, Grupo Componentes Vilanova, Hayes Lemmerz Barcelona, Kautex Textron Ibérica, Lear Corporation Holding Spain, Magna Mirrors España, Magna Seating Spain, Mahle Behr Spain, Manufactura Moderna de Metales, Novares Ibérica, Nifco Products España, Robert Bosch GMBH, Saint-Gobain Cristaleria, Snop Estampación, Socima, Trety i Zanini Autogrup.Nissan va anunciar el 28 de maig que tenia la intenció de tancar les instal·lacions que té a Catalunya, inclosos els tres centres productius a la Zona Franca de Barcelona, a Sant Andreu de la Barca i a Montcada i Reixac, afectant els llocs de treball de més de 3.000 persones de forma directa i de més de 20.000 indirectament, segons els sindicats.
