Torra, al Suprem: les claus d'una vista que posa en escac la legislatura
En cas que el president sigui apartat del càrrec, s'obren diversos interrogants que afecten el calendari electoral
Torra, al Suprem: les claus d'una vista que posa en escac la legislatura

Torra, al Suprem: les claus d'una vista que posa en escac la legislatura

En cas que el president sigui apartat del càrrec, s'obren diversos interrogants que afecten el calendari electoral

Actualitzat
TEMA:
Quim Torra
Proposta dels partits independentistes perquè el Parlament tanqui files en defensa de Torra
Torra consulta el mòbil en la primera sessió del debat de política general (EFE/Quique García)

El president de la Generalitat, Quim Torra, serà aquest dijous a les 12.00 al Suprem. Si res no canvia, serà present a la vista, però no podrà intervenir-hi. Només podrà escoltar la vista en què l'alt tribunal estudiarà el seu recurs contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Una sentència que, si l'inhabilita com a president, comportaria unes eleccions anticipades a Catalunya. Torra està condemnat a un any i mig d'inhabilitació per exercir un càrrec públic i a pagar una multa de 30.000 euros.

El TSJC el va considerar culpable d'un delicte de desobediència per no haver retirat --tal com demanava la Junta Electoral Central-- una pancarta a favor dels presos i els llaços grocs del balcó de la Generalitat durant el període electoral de les eleccions generals del juny del 2018.

Justament el dia que se celebra la vista, el president de la Generalitat ha fet una piulada amb la pancarta que va suposar l'inici de tot:


Les claus de la vista

La compareixença al Suprem pot durar entre una hora i una hora i mitja, segons fonts de la defensa. La presència de Torra és excepcional, perquè habitualment el recorrent no assisteix a aquestes sessions.

Intervindran per aquest ordre: la defensa, la Fiscalia i l'acusació popular (Vox). Gonzalo Boye i Isabel Elbal són els advocats de Torra. Per part de la Fiscalia, portarà el cas Pilar Fernández, i Marta Castro ho farà en nom del partit ultradretà. Totes dues basaran la seva intervenció a oposar-se al recurs.

El tribunal està format per cinc magistrats, alguns dels quals que també van formar part del tribunal del judici del procés. Són aquests: Andrés Martínez Arrieta (president), Juan Ramón Berdugo, Susana Polo, Vicente Magro i Antonio del Moral.

Aquest tribunal va ser recusat per la defensa, perquè el considera parcial. I aquest serà precisament un dels arguments en què basarà la seva intervenció. Boye i Elbal tornaran a demanar que s'elevin les qüestions prejudicials als tribunals europeus. Això endarreriria la sentència, perquè caldria esperar el pronunciament del Tribunal de Luxemburg, però es poc probable que tiri endavant.

Està previst que la vista es faci al saló de plens, el mateix lloc on es va fer el judici del procés. S'estima que el Suprem podria anunciar la decisió d'aquí a dues o tres setmanes, que és el que triga de mitjana a resoldre els recursos de cassació.

Si el recurs es desestima i, per tant, Torra és inhabilitat, la sentència serà efectiva un cop es publiqui al BOE i al DOGC. Serà una sentència ferma.

La defensa ja ha anunciat que demanarà la suspensió cautelar al Tribunal Constitucional. Serà l'últim pas abans de començar la via europea.


Sense resposta conjunta per a una inhabilitació

La compareixença de Torra al Suprem arriba l'endemà d'un debat de política general centrat en la possible inhabilitació del president i les seves conseqüències.

Els partits independentistes mantenen converses aquests dies per assolir una estratègia conjunta, però Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP encara no han arribat a cap acord.

El president Torra, en el seu discurs, ha denunciat la interferència judicial i política de l'Estat en la política catalana i ha evitat parlar d'eleccions. El cas és que els partits independentistes no estan d'acord amb l'estratègia a seguir si la inhabilitació es confirma i, mentrestant, l'oposició reclama eleccions ja.

 

Junts per Catalunya vol el que anomena confrontació intel·ligent. Torra va demanar no buscar-li un substitut si l'inhabiliten. Per tant, va situar l'estratègia a deixar que el Suprem sigui qui l'aparti. Explotar internacionalment que la justícia espanyola ha perseguit els tres últims presidents. Convocar eleccions abans, diuen, és blanquejar la repressió.

Per Esquerra, eixamplar la base és la condició necessària per fer la independència. Creu que deixar el calendari en mans del Suprem portarà, almenys sis mesos, a un govern en funcions i sense president en plena pandèmia. Reclama a Junts pactar la data de les eleccions.

Acordar la data de les eleccions també ho demana la CUP. Però hi afegeix una resposta a la inhabilitació: que el president Torra segueixi exercint totes les funcions fins a les eleccions, excepte la firma que li pertocaria al vicepresident.

Les tres forces independentistes han pactat una resolució que no aclareix l'escenari. S'hi demana que el Parlament condemni la repressió contra els últims tres presidents de la Generalitat. El text rebutja el judici i la possible inhabilitació del president Torra, li expressa la seva solidaritat i proclama que només el Parlament té legitimitat per posar i treure presidents i governs.

 


Una pancarta a l'inici de tot

Tot va començar el juny del 2018, durant la presa de possessió de Quim Torra com a president. Quan acaba l'acte, es penja una pancarta amb un llaç groc que demana la llibertat dels exiliats i els presos polítics.

S'acosten les eleccions al Congrés i la Junta Electoral Central dona 48 hores per retirar els llaços grocs. Els considera partidistes, però el llaç, del balcó, no es retira. Comença la polèmica.

Una desena d'encaputxats arrenquen el llaç de l'Ajuntament de Barcelona. Van passant els dies i la pancarta continua al balcó de la Generalitat. Uns altres manifestants l'intenten retirar.

El pols es manté mentre l'Ajuntament retira el llaç groc. Quim Torra demana un informe al síndic de Greuges, que conclou que la llibertat d'expressió es pot exercir tot l'any, però en campanya s'han de retirar els llaços i les estelades.

Es tapa la pancarta, però amb una altra que obre una nova polèmica: un llaç blanc, amb la mateixa llegenda i la icònica careta que reivindica la llibertat d'expressió.

Però la Junta no ho accepta i demana als Mossos que la retirin. I finalment, des de la Generalitat es retira i se'n penja una última amb un article de la declaració dels drets humans. Tres canvis de pancarta.

La Fiscalia es querella per desobediència i el president Torra declara al Tribunal Superior de Justícia.

Finalment, arriba el judici. La sentència, un any i mig d'inhabilitació, que ara ha de ratificar o no el Tribunal Suprem.

ARXIVAT A:
Quim Torra Tribunal Suprem Judici procés

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut