Torra, a l'acte dels 10 anys de la consulta d'Arenys: "L'objectiu és la independència"

Va ser un referèndum simbòlic, inèdit, que va iniciar un cicle de consultes que van desembocar en l'1 d'octubre
Torra, a l'acte dels 10 anys de la consulta d'Arenys: "L'objectiu és la independència"

Torra, a l'acte dels 10 anys de la consulta d'Arenys: "L'objectiu és la independència"

Va ser un referèndum simbòlic, inèdit, que va iniciar un cicle de consultes que van desembocar en l'1 d'octubre
Redacció Actualitzat
TEMA:
Procés català
Torra, a l'acte dels 10 anys de la consulta d'Arenys: "L'objectiu és la independència"

Quim Torra, a l'acte per commemorar el desè aniversari de la consulta popular d'Arenys (ACN)

Arenys de Munt ha commemorat 10 anys de la primera consulta sobre la independència de Catalunya. A l'acte, hi ha assistit el president de la Generalitat, Quim Torra, acompanyat en aquesta ocasió pel conseller de Treball, Chakir El Homrani.

Torra ha dit que les lleis injustes moralment no es poden obeir.

"Arriscar per guanyar. Arenys es va arriscar. Aquesta etapa s'obre per posar la desobediència civil en el centre del debat polític quan calgui. I és així: si són lleis injustes moralment no es poden obeir, i hem d'obeir la sobirania del nostre poble, sempre al costat de la ciutadania, sempre al costat del mandat popular."

"Els polítics no ens podem permetre prostituir les paraules. S'ha de dir clar que l'objectiu és la independència."

"Els milers de persones que es van manifestar per la Diada tenien un objectiu molt clar, la independència, i això és el que hem de fer", ha afegit.

També hi intervenen, entre d'altres, Marta Rovira, Toni Comín i Anna Gabriel. La clausura és a càrrec de Carles Puigdemont.


La llavor del procés

 

 

"Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?"

 

Aquesta va ser la pregunta.

Arenys de Munt que va ser l'inici de més de 500 consultes municipals per la independència. Tots els grups municipals -menys el PSC- van votar-hi a favor. Partits com Convergència i Unió, Esquerra Republicana, o la CUP, van demanar el vot pel Sí. Ningú, en canvi, va fer campanya pel No.

Entre la comissió avaluadora de la iniciativa hi havia Oriol Junqueras, Elisenda Paluzie, Joan Tardà o Alfons López Tena.

Els seus impulsors recorden que aquella va ser la llavor que va preparar el terreny pel que ha vingut després.

Josep Manuel Ximenis, exregidor de la CUP d'Arenys de Munt:

"El 2009, parlar de fer un referèndum d'independència era impensable. Ens vam dedicar a buscar aquella llei espanyola que ens obria la porta per poder fer el referèndum. I vam trobar que en la llei d'associacions i d'entitats privades es podia; perquè una entitat privada pot preguntar el que vulgui als seus socis i simpatitzants en un espai tancat."

Els impulsors van aconseguir el suport de l'Ajuntament, que, a partir d'una moció de la CUP, va acordar cedir les instal·lacions municipals. Un fet va acabar de donar-li l'empenta definitiva per aconseguir l'atenció mediàtica.

"Havíem fet un manifest perquè la gent important del país hi donés suport. I a la UCE va venir en Pasqual Maragall. I aleshores vam anar a demanar-li la seva signatura en aquell manifest. I ell va signar."

Ràpidament els partits no independentistes es van oposar a la consulta. Santi Morell, exregidor del PSC d'Arenys de Munt:

"No hi teníem res en contra, el que passa que per una disciplina de partit vam dir que no perquè de fet és el que ens van manar."

També l'Estat es va posar a treballar per aturar-la, i la justícia va suspendre l'acord de l'Ajuntament. L'ambient durant els dies previs s'anava escalfant.

"No hi teníem res en contra, el que passa que per una disciplina de partit vam dir que no perquè de fet és el que ens van manar."

També l'Estat es va posar a treballar per aturar-la, i la justícia va suspendre l'acord de l'Ajuntament. L'ambient durant els dies previs s'anava escalfant, com explica Morell:

"Hi va haver-hi de tot, per exemple anònims, ens enviaven anònims. A través de les xarxes ens enviaven tota la brutícia que podien. Va haver-hi micros també..."

Malgrat tot, però, la consulta, es va acabar fent a l'edifici del costat de l'Ajuntament, enmig d'un to emotiu i reivindicatiu. L'expectació que va aixecar es va traduir en 130 periodistes d'arreu del món acreditats, una participació del 41% i un 96% de vots pel sí.

ARXIVAT A:
Procés català Independència

VÍDEOS RELACIONATS