Tornar a tenir la covid: per què aquest risc petit pot ser més important amb òmicron

Una professional sanitària de 31 anys es va infectar amb el SARS-CoV-2 dues vegades en només vint dies i amb dues variants diferents del virus. El cas el van presentar metges de l'Institut Català de la Salut en el Congrés Europeu de Microbiologia Clínica i Malalties Infeccioses, que es va celebrar a Lisboa a finals d'abril.

Segons el treball, que encara no ha estat revisat per a la seva publicació en una revista especialitzada, la dona va donar positiu en un test PCR el 20 de desembre. No tenia símptomes, però es va aïllar durant deu dies abans de tornar a la feina. Només vint dies després de la prova, el 10 de gener, va tenir tos, febre i malestar i es va fer una altra prova. El resultat va ser novament positiu.

La seqüenciació del genoma del virus va mostrar que les dues infeccions s'havien produït amb variants diferents. En la primera va ser la delta, i en la segona l'òmicron.

L'estudi és fruit, entre altres aportacions científiques, del treball efectuat per tot l'equip de l'Hospital de Joan XXIII i també, en aquest cas, de l'Hospital Vall d'Hebron.

El 324.cat ha intentat obtenir alguns detalls més del cas, però el gabinet de comunicació de l'Institut Català de la Salut a Tarragona ens ha dit que les autores no feien declaracions. A la nota de premsa emesa pel Congrés el 20 d'abril --consultats pel 324.cat l'ICS ha dit que no fan declaracions--, la doctora Gemma Recio considera que "aquest cas subratlla la capacitat de la variant òmicron d'esquivar la immunitat adquirida, tant en forma d'infecció prèvia amb altres variants com per vacunació". I fa aquesta reflexió:

"En altres paraules, la gent que ha tingut covid-19 no pot assumir que està protegida contra la reinfecció, fins i tot si ha estat vacunada amb la pauta completa".

Per les autores, aquest cas "subratlla la necessitat de dur a terme vigilància genòmica dels virus en les infeccions de persones que han estat completament vacunades i en reinfeccions". Això ajudaria, afegeixen, "a detectar variants amb capacitat per esquivar parcialment la resposta immunitària".

El cas és important per valorar el risc de reinfecció, sobretot amb variants diferents. Al febrer, el departament de Salut va informar que el 7,73% de casos de covid que hi havia en aquell moment eren reinfeccions. El percentatge era més alt en les persones menors de 50 anys: un 8,16%, davant del 6,78% en persones de 50 anys o més.

Quan una persona supera la infecció pel SARS-CoV-2, el seu sistema immunitari està més preparat per fer front a un altre atac del virus. Però entre les diverses variants que van sorgint n'hi ha algunes, com òmicron, que saben esquivar les defenses de l'organisme.

El doctor Robert Güerri, cap de secció del Servei de Malalties Infeccioses i coordinador d'hospitalització covid de l'Hospital del Mar, explica al 324.cat que "la vacuna fa que el sistema immunitari reconegui la proteïna S, però amb una infecció el cos reconeix moltes altres parts del virus. Per això, està més preparat contra el SARS-CoV-2".

Tot i així, comenta que "la reinfecció és possible, i com més temps passa, més possibilitats hi ha", però afegeix això:

"En persones que han passat la covid i estan vacunades, el risc és molt baix. I molt més que sigui covid greu. Només ho hem vist en persones immunodeprimides."

Per la seva banda, el doctor Julià Blanco, investigador d'IrsiCaixa i de l'Institut Germans Trias i Pujol, comenta al 324.cat que "les reinfeccions augmentaran, per dues raons. Una és la transmissibilitat més gran de les noves variants del virus, sobretot amb les subvariants d'òmicron BA.4 i BA.5, detectades a Sud-àfrica, que semblen molt més contagioses, o la la subvariant BA.2.12.1, que ha aparegut als Estats Units i que també sembla més transmissible".

"L'altra raó és que aquestes subvariants semblen més resistents a les vacunes i a la immunitat generada per infeccions prèvies. Considerant que les dosis de reforç es van donar fa uns mesos i que la protecció va disminuint, i que les infeccions amb òmicron poden induir una pobra protecció davant les noves variants del coronavirus, tot apunta a un increment de reinfeccions."

Tanmateix, afegeix, "la protecció contra malaltia greu encara és elevada", si bé és cert que "el problema és important per a la població més fràgil, sigui per edat o perquè són persones immunocompromeses". Per això, conclou, "s'està estudiant administrar una quarta dosi de reforç a aquests grups".

Subvariants que esquiven la immunitat

En alguns països estan augmentant les infeccions en gent que ja havia passat la covid. A Sud-àfrica, el primer país on es va detectar òmicron, això es va constatar molt aviat. A partir del novembre es van produir més reinfeccions. Un estudi publicat a Science aquest mes de març, mostra, segons els autors, que òmicron té una capacitat elevada per esquivar el sistema immunitari, cosa que no s'havia donat amb les variants beta o delta.

Sembla que el problema s'agreuja amb noves subvariants. En un article publicat a Science aquest dimarts, la periodista científica Gretchen Vogel explica que les darreres setmanes el nombre de casos a Sud-àfrica han augmentat molt, i això es deu a les subvariants BA.4 i BA.5, detectades per primer cop al gener. La setmana del 17 d'abril hi havia uns 1.000 nous casos diaris, i el 7 de maig ja eren prop de 10.000.

No hi ha indicis que les subvariants siguin més perilloses i causin una malaltia més greu. De fet, el nombre de pacients a les UCI a Sud-àfrica es manté al mateix nivell des de l'inici de la pandèmia.

Però sí que es constata la seva elevada capacitat d'esquivar la immunitat generada per les vacunes, per una infecció prèvia o per totes dues coses. Estudis inicials encara no revisats suggereixen que BA.4 i BA.5 poden eludir la immunitat en pacients que havien estat infectats amb la subvariant BA.1.

A Anglaterra, segons els informes setmanals de l'Oficina d'Estadística, les dades provisionals indiquen que des de l'inici de la pandèmia i a 31 de març hi havia hagut 890.575 reinfeccions. L'Oficina calcula que amb òmicron el risc de reinfecció és 16 vegades més elevat que amb delta.

En aquesta estadística es consideren reinfeccions les que estan separades per almenys 90 dies, per evitar que es confongui amb restes de la primera infecció. Però amb vairants diferents no hi ha dubte que es tracta d'una reinfecicó i, com s'ha vist amb el cas del principi, la diferència de temps pot ser molt menor.

Així, un estudi fet a Dinamarca per investigadors de l'Institut Estatal del Sèrum (SSI), va analitzar reinfeccions separades més de 20 dies i menys de 60. L'estudi encara no ha estat revisat però es pot trobar a la web de prepublicacions MedXriv.

Els autors van analitzar 1,8 milions d'infeccions entre el 22 de novembre del 2021 i l'11 de febrer del 2022. Entre aquestes, van seleccionar persones que, en aquest període, haguessin donat positiu dues vegades amb una diferència d'entre 21 i 59 dies.

Dels 263 casos finalment seleccionats, reinfeccions en què es va poder seqüenciar el genoma per conèixer de quina variants es tractava, n'hi va haver 30 en què totes dues infeccions van ser amb la delta.

Però en el 71%, la segona infecció va ser per una variant o un subgrup diferent. El 53% van tenir una primera infecció amb delta i una segona amb òmicron BA.2. I en el 18% va ser una infecció del subgrup òmicron BA.1, seguida d'una d'òmicron BA.2.

Les reinfeccions amb BA.2 es van produir majoritàriament en joves no vacunats. La conclusió dels autors és que la infecció amb òmicron BA.2 es pot produir al cap de poc temps d'haver tingut infecció amb òmicron BA.1, però que el fet és molt poc usual.

Falten dades amb òmicron

Estudis fets abans que aparegués òmicron mostren que una primera infecció proporciona força protecció. Un de fet als Estats Units es va publicar a JAMA Network a l'abril. A persones no vacunades que entre l'octubre del 2020 i novembre del 2021 havien donat positiu de covid se'ls van fer proves a partir de 90 dies després de la infecció. Es va constatar que aquesta infecció donava un 85% de protecció contra la reinfecció, del 88% contra hospitalització per covid i del 83% contra covid que no requereix hospitalització. La protecció es mantenia estable nou mesos després de la infecció.

Com hem dit, aquest estudi es va fer abans que aparegués òmicron. Encara falten dades per valorar l'efecte d'aquesta variant i dels subgrups en què es presenta. Un estudi fet per investigadors de Graz, Àustria, i acabat de publicar a l'Environmental Research, considera que la protecció provocada per la immunitat natural, és a dir, la generada per una infecció, és semblant contra totes les variants, tret d'òmicron, per a la qual no hi ha encara prou dades. També constaten que el risc d'hospitalització i mort es redueix amb les segones infeccions.

Però afegeixen que la protecció més alta sembla l'híbrida, que combina una infecció amb el SARS-CoV-2 i la vacunació. Consideren que la immunitat natural s'hauria de considerar dintre d'una política de salut pública, però també remarquen aquest matís:

"Malgrat que subratllem clarament l'eficàcia de la immunitat natural, volem emfatitzar enèrgicament que ningú hauria de buscar la infecció per evitar la vacunació, perquè la infecció amb SARS-CoV-2, sigui quina sigui la variant, està associada a conseqüències notablement adverses."

El risc de reinfecció, doncs, no sembla gaire elevat, sobretot en persones vacunades, però també cal estar atents a l'evolució d'òmicron. I en els grups més vulnerables sembla convenient mantenir les precaucions, com ara dur mascareta en certs llocs i circumstàncies.